Cada vegada són més freqüents les sol·licituds d’adaptació de jornada relacionades amb la cura de fills o familiars. Aquesta realitat obliga les empreses a gestionar situacions delicades, en les quals han de conjugar dos interessos igualment legítims: el dret a la conciliació de la vida personal i familiar i les necessitats organitzatives que permeten mantenir l’activitat empresarial.

No obstant això, existeix una idea errònia bastant estesa. El fet que un treballador pugui sol·licitar una adaptació de jornada no significa que tingui dret a triar lliurement l’horari que desitja exercir.

Un dret que s’ha d’analitzar cas per cas

L’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors (ET) reconeix el dret a sol·licitar adaptacions en la distribució de la jornada, en l’horari o fins i tot en la forma de prestació del treball quan això faciliti la conciliació.

Ara bé, la norma exigeix que aquestes sol·licituds siguin raonables i proporcionades, tenint en compte tant les necessitats familiars del treballador com les organitzatives o productives de l’empresa. Per això, la resposta empresarial no pot ser automàtica, ni en sentit favorable ni desfavorable.

• Atenció. L’empresa ha d’analitzar cada sol·licitud individualment. Ignorar-la o rebutjar-la sense valoració prèvia pot incrementar el risc de conflicte judicial.

L’adaptació de jornada constitueix un dret a demanar, no un dret absolut a obtenir exactament l’horari sol·licitat. L’empresa té l’obligació d’estudiar la petició, obrir un procés de negociació i valorar si existeixen fórmules alternatives que permetin atendre totes dues necessitats. Quan això no sigui possible, podrà denegar la sol·licitud, sempre que existeixin raons objectives i prou justificades.

Exemple

Pensem en una clínica dental que contracta una auxiliar per a treballar de 18:00 a 22:00 hores, coincidint amb el tram en el qual es concentren les últimes visites del dia, l’esterilització dels instruments i el tancament administratiu de la jornada.

Dos mesos després d’incorporar-se, la treballadora sol·licita adaptar el seu horari per a prestar serveis de 15:00 a 19:00 hores, al·legant la necessitat de recollir els seus fills del col·legi i atendre determinades obligacions familiars.

L’empresa haurà d’estudiar la petició i valorar possibles alternatives. No obstant això, si l’horari inicialment pactat respon precisament a la necessitat de cobrir l’activitat entre les 19:00 i les 22:00 hores, la modificació sol·licitada deixaria sense atendre una part essencial del servei.

En aquest context, la negativa empresarial podria estar justificada, sempre que es motivi adequadament.

• Atenció. Si el canvi sol·licitat deixa sense cobertura la franja horària per a la qual es va crear el lloc, l’empresa es pot oposar a l’adaptació.

La importància de negociar de bona fe

Un dels errors més freqüents consisteix a respondre simplement que “no és possible per raons organitzatives”. Una explicació tan genèrica sol resultar insuficient. Abans d’adoptar una decisió definitiva, convé mantenir una reunió amb el treballador i explorar altres alternatives. Per exemple:

• Permetre una adaptació temporal durant determinats mesos.
• Valorar petits ajustos dins de l’horari inicialment pactat.
• Examinar si existeixen vacants compatibles amb l’horari sol·licitat.
• Establir mesures de flexibilitat en moments concrets.

Encara que finalment no sigui possible accedir a la petició, aquest procés permetrà acreditar que l’empresa va actuar amb bona fe i que va intentar assolir una solució equilibrada.

• Atenció. La negociació prèvia pot resultar determinant si la decisió empresarial és impugnada posteriorment davant els tribunals.

La resposta ha d’estar degudament motivada

Quan l’empresa decideixi rebutjar l’adaptació, la comunicació s’ha de fer per escrit i contenir arguments concrets.

No n’hi ha prou amb afirmar que existeixen necessitats organitzatives. Cal explicar:

• Quina és la necessitat empresarial que justifica l’horari inicialment pactat.
• Quines funcions queden desateses si s’accepta la proposta.
• Quines alternatives s’han valorat durant el procés de negociació.
• Per què aquestes alternatives no són viables en el cas concret.

Com més específica i detallada sigui la justificació, més seguretat jurídica tindrà la decisió adoptada.

Recomanacions per a les empreses

Actuació recomanada	Per què és important?
Analitzar individualment cada sol·licitud.	Evita respostes automàtiques i demostra que s’ha valorat la situació concreta.
Mantenir una reunió amb el treballador.	Permet acreditar l’existència de negociació de bona fe.
Explorar solucions alternatives.	Reforça la posició empresarial en cas de desacord.
Revisar si existeixen llocs vacants compatibles.	Ajuda a justificar la decisió adoptada.
Respondre sempre per escrit.	Genera una prova documental essencial.
Explicar detalladament les raons organitzatives.	Evita al·legacions d’arbitrarietat o falta de motivació.