En l’àmbit de l’impost sobre societats, poques qüestions generen tantes expectatives com la possibilitat d’aplicar el tipus reduït del 15% previst per a entitats de nova creació. Es tracta d’un incentiu fiscal rellevant, especialment en els primers anys d’activitat, quan l’empresa comença a consolidar la seva estructura i a generar resultats positius.

No obstant això, no sempre és possible accedir a aquest benefici, i per exemple, la Consulta Vinculant V0059-26, de 13 de gener de 2026 de la DGT, torna a posar de manifest una realitat que, en la pràctica, sol passar desapercebuda fins que sorgeix el problema.

Quan una societat no és “de nova creació” encara que ho sembli

El supòsit analitzat és bastant il·lustratiu. Es tracta d’una entitat constituïda el 2017, participada inicialment al 100% per una societat francesa que desenvolupa la mateixa activitat. Amb el temps, l’estructura es diversifica, però aquesta societat manté una participació majoritària superior al 50%.

Durant diversos anys, l’entitat acumula pèrdues i no genera base imposable positiva fins al 2025, exercici en el qual preveu obtenir beneficis per primera vegada. En aquest moment sorgeix el dubte, que és bastant lògic des del punt de vista empresarial.

Si és el primer any amb beneficis, pot aplicar-se el tipus reduït del 15%?

La resposta de l’Administració és negativa, i el motiu no el trobem en l’activitat ni en el moment en què es generen beneficis, sinó en una cosa molt més estructural.

• Atenció. El fet que una empresa no hagi tingut beneficis fins a un moment determinat no la converteix automàticament en entitat de nova creació a efectes fiscals.

Formar part d’un grup d’empreses

La clau de tota l’anàlisi està en l’article 29 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS), que regula el tipus reduït, i que exclou expressament a aquelles entitats que formin part d’un grup en els termes de l’article 42 del Codi de Comerç.

Aquest últim precepte estableix que existeix grup quan una societat exerceix control sobre una altra, i aquest control es presumeix, entre altres casos, quan es posseeix la major part del capital o dels drets de vot.

En el cas analitzat, la societat francesa manté més del 50% del capital, la qual cosa permet concloure que existeix una relació de control des de l’inici.

A partir d’aquí, la conseqüència és clara. Si existeix grup, l’entitat no pot considerar-se de nova creació a efectes fiscals.

• Atenció. No cal que existeixi consolidació fiscal formal. N’hi ha prou que existeixi control perquè es configuri el grup.

Conseqüència directa, no hi ha tipus reduït del 15%

Una vegada descartada la condició d’entitat de nova creació, el següent pas és automàtic. La societat no pot aplicar el tipus reduït del 15% en el primer exercici amb base imposable positiva ni en el següent, encara que compleixi la resta de requisits. Això suposa, en la pràctica, tributar conforme al règim general, amb els tipus ordinaris aplicables a cada moment.

Aquest punt té impacte directe en la planificació fiscal. La diferència entre tributar al 15% o al tipus general pot ser significativa.

Impacte en la compensació de bases imposables negatives

La consulta no es queda aquí. També analitza una segona qüestió rellevant, la compensació de bases imposables negatives.

L’article 26 de la LIS estableix un límit general del 70% de la base imposable prèvia, si bé preveu una excepció més favorable per a entitats de nova creació durant els primers exercicis amb beneficis. No obstant això, com que no es pot considerar com a tal, l’entitat queda sotmesa al règim general, sense possibilitat d’aplicar aquest tractament més flexible.

• Atenció. Perdre la condició d’entitat de nova creació no sols afecta el tipus impositiu, també limita la compensació de pèrdues.

I si s’entra en consolidació fiscal més endavant

Un dels dubtes plantejats en la consulta resulta especialment interessant. Què ocorre si, en un exercici posterior, l’entitat s’integra en un grup fiscal i aplica el règim de consolidació?

La resposta de la DGT és contundent. Aquesta circumstància no canvia la qualificació inicial. Si l’entitat no era de nova creació des de l’origen, no pot adquirir aquesta condició posteriorment ni beneficiar-se d’aquest règim de manera retroactiva o sobrevinguda.

• Atenció. La qualificació com a entitat de nova creació es fixa des de l’inici. No es pot “recuperar” més endavant.

Aquest tipus de situacions és habitual en estructures empresarials internacionals, especialment quan es creen filials a Espanya dependents de grups estrangers. Des d’un punt de vista operatiu, l’entitat pot funcionar com una empresa nova, amb la seva pròpia activitat, el seu propi equip i el seu propi desenvolupament. No obstant això, des del punt de vista fiscal, l’existència d’un control societari canvia completament l’anàlisi.

I és precisament aquí on solen sorgir els errors d’interpretació.