La dissolució de societats no sols té implicacions mercantils, també planteja qüestions fiscals que convé analitzar amb detall. Quan un soci participa en la liquidació de diverses societats en un mateix exercici, el tractament fiscal pot generar dubtes rellevants. La Direcció General de Tributs (DGT) ha aclarit recentment com cal tractar aquestes situacions en l’IRPF.
Quan un soci participa en la dissolució i liquidació d’una societat, l’habitual és centrar-se en el resultat econòmic de l’operació. No obstant això, des del punt de vista fiscal, la clau no està només en si es guanya o es perd, sinó en com s’integren i compensen aquests resultats en la declaració de l’IRPF.
La Consulta Vinculant V2084-25, de 5 de novembre de 2025 de la DGT, aclareix una situació que, en la pràctica, es repeteix amb més freqüència de la que podria semblar. En el cas analitzat, la contribuent havia participat en la liquidació de dues societats en el mateix exercici. D’una d’elles, una societat limitada, en resultava una pèrdua patrimonial. De l’altra, una societat anònima, es generava un guany.
El dubte era lògic. Es poden compensar totes dues en l’IRPF o han de tractar-se de manera independent?
La resposta de la DGT és clara i, en certa manera, favorable al contribuent. Però abans d’arribar a aquesta conclusió, convé entendre l’encaix fiscal d’aquesta mena d’operacions.
La liquidació d’una societat en l’IRPF del soci
Des de la perspectiva de l’IRPF, la dissolució d’una societat no es tracta com un ingrés corrent ni com un rendiment. El que es produeix és una cosa distinta, una alteració en la composició del patrimoni del soci.
Això és rellevant perquè, conforme a l’article 33.1 de la Llei de l’IRPF (LIRPF), aquestes alteracions donen lloc al que es coneix com a guanys o pèrdues patrimonials.
En termes senzills, el soci deixa de tenir una participació i, a canvi, rep diners, béns o drets. Aquesta diferència entre el que tenia i el que rep és la que determina el resultat fiscal.
- Atenció. És habitual confondre aquestes rendes amb dividends o altres rendiments. En aquest cas no ho són, i això canvia completament la seva tributació.
Com es calcula el resultat fiscal?
El càlcul, encara que aparentment senzill, requereix una certa precisió. La normativa estableix que el guany o pèrdua es determina per la diferència entre el valor del rebut en la liquidació i el valor d’adquisició de la participació, tal com recull l’article 37.1.e) de la LIRPF.
Si el valor rebut supera el d’adquisició, es genera un guany. Si ocorre el contrari, es produeix una pèrdua.
Aquest càlcul es fa sempre des de la posició del soci, sense entrar en com hagi tributat la societat.
- Atenció. Un error en el valor d’adquisició o en la valoració dels béns rebuts pot provocar una tributació incorrecta.
On tributen aquestes rendes?
Una vegada determinat el resultat, la següent qüestió és on s’integra en l’IRPF. La resposta és clara. Aquests guanys i pèrdues formen part de la base imposable de l’estalvi, no de la base general.
Això implica que se sotmeten a les regles específiques d’integració i compensació previstes en l’article 49 de la LIRPF.
- Atenció. Una classificació incorrecta pot afectar directament el tipus impositiu aplicable.
La compensació dins del mateix exercici
Aquí és on entra en joc la qüestió principal plantejada en la consulta. El sistema de l’IRPF permet que, dins de la base de l’estalvi, els guanys i pèrdues patrimonials es compensin entre si en el mateix període impositiu. Això significa que no s’analitzen de forma aïllada, sinó conjunta.
En el cas plantejat, el guany derivat de la societat anònima i la pèrdua procedent de la societat limitada tenen exactament la mateixa naturalesa fiscal. Ambdues són variacions patrimonials integrables en la base de l’estalvi.
Per tant, la DGT conclou que poden compensar-se entre si sense cap mena de restricció addicional, encara que procedeixin de societats diferents.
Què ocorre si el resultat final és negatiu
No sempre la compensació dona lloc a un saldo positiu. En alguns casos, la pèrdua pot ser superior al guany. En aquest supòsit, l’IRPF permet una segona via de compensació, amb rendiments del capital mobiliari, amb un límit del 25%. I si, així i tot, queda saldo negatiu, aquest pot traslladar-se als quatre exercicis següents.
Això obre la porta a una planificació fiscal més eficient.
Una qüestió pràctica que convé revisar
Més enllà del criteri tècnic, aquest tipus de situacions sol aparèixer en moments de reorganització empresarial, tancament d’activitats o simplificació d’estructures. I és precisament en aquests moments quan l’atenció sol centrar-se en altres aspectes, deixant en segon pla la tributació personal del soci.
No obstant això, com es desprèn d’aquesta consulta, una correcta aplicació de les regles de l’IRPF pot suposar una diferència rellevant en la càrrega fiscal final.