En l’àmbit laboral, poques qüestions generen tanta tensió com el control de possibles irregularitats per part dels treballadors. I, dins d’aquest control, el registre de taquilles, bosses o efectes personals ocupa un lloc especialment delicat.

Perquè aquí no estem només davant una qüestió organitzativa. Estem davant un terreny on es creuen el poder de direcció de l’empresa i els drets fonamentals del treballador, especialment la seva intimitat i dignitat.

El registre no és lliure

La normativa laboral permet a l’empresa fer registres, però no com una facultat general ni discrecional. Només es poden fer quan siguin necessaris per a protegir el patrimoni de l’empresa o d’altres treballadors. I, així i tot, han de complir condicions molt concretes. No és una eina preventiva genèrica. És una mesura excepcional.

Fer registres de manera rutinària o preventiva, sense una causa concreta, pot considerar-se una actuació desproporcionada i contrària a dret.

• Atenció. Imposar controls diaris sobre bosses o pertinences personals pot ser declarat nul pels tribunals si s’entén que envaeix la intimitat del treballador.

Quan i com es pot fer un registre?

El registre no sols ha d’estar justificat. També cal executar-lo correctament. S’ha de fer dins del centre de treball, en horari laboral i respectant al màxim la dignitat del treballador. Però hi ha un element que moltes vegades es passa per alt i que resulta determinant. La presència d’un tercer.

• Atenció. El registre s’ha de fer amb la presència d’un representant legal dels treballadors o, si no és possible, d’un altre treballador. Sense aquesta garantia, la prova pot quedar invalidada.

No n’hi ha prou que el treballador consenti el registre. Si no es compleixen les garanties formals, aquest consentiment pot no ser suficient per a validar l’actuació.

El límit de la intimitat del treballador

Encara que l’empresa té capacitat per a vigilar i controlar el compliment de les obligacions laborals, aquest poder no és absolut. La intimitat del treballador actua com a límit.

Les taquilles, les bosses o fins i tot determinats espais vinculats a l’ús personal formen part de l’esfera privada del treballador, encara que estiguin dins del centre de treball.

Utilitzar l’argument del control empresarial per a justificar registres indiscriminats pot derivar en vulneració de drets fonamentals.

• Atenció. Quan es vulnera la intimitat, el problema ja no és només laboral. Pot tenir conseqüències sancionadores rellevants.

La prova

Aquest és probablement el punt més crític. Un registre mal fet no sols pot ser irregular. Pot fer inútil la prova obtinguda.

És a dir, encara que existeixi una conducta sancionable, si la prova s’ha obtingut vulnerant drets, no es podrà fer servir. I això canvia completament el resultat.

Un acomiadament basat en proves obtingudes mitjançant un registre incorrecte pot ser declarat improcedent o fins i tot nul.

• Atenció. En alguns casos, a més de perdre el procediment, l’empresa pot veure’s obligada a readmetre al treballador i abonar salaris de tramitació.

Casos reals

La pràctica judicial deixa exemples bastant clars. S’han declarat improcedents acomiadaments en els quals, fins i tot existint una sostracció de productes, el registre de la bossa es va fer sense les garanties exigides.

També s’han anul·lat mesures empresarials que imposaven controls sistemàtics a la sortida de la feina.

En canvi, quan el registre es fa correctament o el treballador exhibeix voluntàriament els objectes, els tribunals sí que han validat l’acomiadament.

Situacions que generen dubtes freqüents

No tots els supòsits són evidents. Per exemple, el fet que el registre el faci un vigilant de seguretat no elimina la necessitat de complir les garanties legals.

Tampoc el fet que el vehicle sigui propietat de l’empresa impedeix que, si està vinculat a l’ús personal del treballador, pugui considerar-se un efecte protegit.

I, en l’àmbit digital, el control de dispositius informàtics segueix una lògica distinta, fet que afegeix més complexitat a la interpretació.