El Tribunal Suprem ha fixat doctrina en una recent sentència del 22 de gener de 2024, en la qual ha establert que els ajuntaments no poden practicar i dictar diligències d’embargament de diners en comptes oberts en sucursals d’entitats financeres radicades fora del seu terme municipal, fins i tot quan per a aquest embargament no sigui necessària la realització material d’actuacions fora del citat territori municipal per part d’aquesta administració local.

L’informem d’una rellevant sentència emesa pel Tribunal Suprem (TS) el passat 22 de gener de 2024 (recurs de cassació núm. 4911/2022), que afecta directament l’actuació dels ajuntaments en el cobrament de multes.

En concret, el TS ha fixat doctrina establint que els ajuntaments no poden practicar i dictar diligències d’embargament de diners en comptes oberts en sucursals d’entitats financeres radicades fora del seu terme municipal, fins i tot quan per a aquest embargament no sigui necessària la realització material d’actuacions fora del citat territori municipal per part d’aquesta administració local.

En aquests casos cal que instin la pràctica d’aquesta actuació als òrgans competents de la corresponent comunitat autònoma o als òrgans competents de l’Estat, segons correspongui (fet que no sol succeir, ja que dilata molt el temps per al cobrament d’aquests deutes).

És habitual que els ajuntaments, quan volen cobrar multes de trànsit o impostos com l’IBI o la plusvàlua i no aconsegueixen fer-ho en via voluntària, primer notifiquin una provisió de constrenyiment i, si no es paga, passin a actuacions d’embargament. Dins d’aquestes actuacions d’embargament és molt habitual acudir als comptes bancaris del contribuent i embargar la totalitat o part del saldo. El que ha dit el Suprem és que si l’oficina del banc es troba fora del seu territori, han de demanar col·laboració a les entitats competents.

La Llei d’hisendes locals estableix que un ajuntament no pot ordenar l’embargament de comptes que estiguin fora de la seva localitat i, per això, des de 1990 s’han estat establint convenis de col·laboració entre administracions.

Segons que va explicar a través d’un comunicat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Suprem desestima el recurs de l’Ajuntament de Madrid contra la sentència d’un jutjat contenciós administratiu que va donar la raó a un particular contra la diligència d’embargament, dictada per l’administració municipal madrilenya, de 2.028, 06 euros del seu compte corrent en una sucursal bancària de Toledo per a cobrar, per via executiva, 22 multes de trànsit.

Aquest jutjat va considerar que l’Ajuntament de Madrid no tenia competència per a dictar la diligència d’embargament d’acord amb l’article 8.3 de la Llei reguladora de les hisendes locals, que assenyala que les actuacions en matèria d’inspecció o recaptació executiva que s’hagin d’efectuar fora del territori de la respectiva entitat local en relació amb els ingressos de dret públic propis d’aquesta, seran practicades pels òrgans competents de la corresponent comunitat autònoma quan s’hagin de fer en l’àmbit territorial d’aquesta, i pels òrgans competents de l’Estat en un altre cas, prèvia sol·licitud del president de la corporació.

El jutjat va corregir així la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Municipal de Madrid, que va avalar l’actuació de l’ajuntament esgrimint, entre altres raons, que la corporació no va dur a terme cap actuació fora del seu terme municipal en poder introduir el requeriment en un sistema centralitzat per a executar embargaments en comptes bancaris al qual estava adscrit el banc, a la sucursal de Toledo del qual tenia el compte el deutor.

El Suprem comparteix el criteri del jutjat i ressalta que l’administració municipal no pot practicar i dictar diligència d’embargament de diners en comptes oberts en sucursals d’entitats financeres radicades fora del terme municipal de l’ajuntament embargador, “fins i tot quan per a aquest embargament no sigui necessària la realització material d’actuacions fora del citat territori municipal per part de l’administració local”.

És necessari, en aquests casos, que requereixi la col·laboració de l’administració autonòmica o estatal, com mana la Llei. Segons el TS “quan les actuacions de recaptació executiva per part d’un ajuntament s’han de fer fora del seu territori, aquest ens local està impossibilitat jurídicament per a exercir-les”.

Aquesta sentència posa límit als excessos que moltes administracions i especialment les entitats locals, han fet últimament.

En vista d’aquesta nova interpretació judicial, és important que els nostres clients estiguin informats sobre els seus drets i les implicacions que aquesta sentència pot tenir en la seva situació particular. Si té alguna pregunta o requereix assessorament addicional sobre aquest tema o altres assumptes legals, no dubti a contactar amb nosaltres. Som aquí per a oferir-li el suport i l’orientació necessaris.