El període de prova és el temps concertat per treballador i empresari a l’inici de la relació laboral durant el qual qualsevol de les dues parts pot donar per finalitzada la relació laboral sense preavís, sense necessitat d’al·legar cap causa i sense dret a indemnització.

Com ja sap, el període de prova és el pacte establert per escrit en el contracte de treball durant el qual, tant l’empresari com el treballador, poden extingir la relació laboral sense necessitat de justificar la causa, ni preavisar i sense que tampoc existeixi dret a indemnització.

En altres paraules, és un període que té com a finalitat que totes dues parts verifiquin si es compleixen les expectatives posades en la relació laboral.

No és un tipus de contracte, no existeix el «contracte de prova» sinó que és una clàusula o pacte que se sol incloure en qualsevol mena de contracte.

Després de la reforma laboral del desembre de 2021 els contractes de formació en alternança (antics contractes per a la formació i l’aprenentatge) no tenen període de prova, i els contractes en pràctiques d’un sol mes com a màxim.

Què ha de saber sobre el període de prova?

• El seu establiment és optatiu i en cas que s’acordi s’ha de fixar per escrit en el contracte.

Atenció. Si el contracte no diu res ni remet a cap norma, no hi ha període de prova, encara que el conveni el fixi.

• La seva durada màxima s’estableix en els convenis col·lectius i en defecte d’això la durada no pot excedir de:
  • Sis mesos per als tècnics titulats.
  • Dos mesos per a la resta dels treballadors.

Atenció. En fixar la durada del període de prova, és aconsellable indicar clarament les dates d’inici i finalització (per exemple, de l’1 al 15 de març, en comptes d’utilitzar fórmules com “el període de prova durarà quinze dies”. Així s’eviten possibles controvèrsies en cas de reclamació del treballador sobre quan es considera que comencen i acaben els quinze dies).

• En les empreses amb menys de 25 treballadors, el període de prova no pot excedir de tres mesos per als treballadors que no siguin tècnics titulats.
• En el supòsit dels contractes temporals de durada determinada de l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors concertats per temps no superior a sis mesos, el període de prova no pot excedir d’un mes, tret que es disposi una altra cosa en conveni col·lectiu.

Atenció. L’empresari i el treballador estan, respectivament, obligats a dur a terme les experiències que constitueixin l’objecte de la prova. Serà nul el pacte que estableixi un període de prova quan el treballador ja hagi exercit les mateixes funcions amb anterioritat en l’empresa, sota qualsevol modalitat de contractació.

• Durant el període de prova el treballador té els mateixos drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exerceixi com si fos de plantilla, excepte els derivats de la resolució de la relació laboral que es podrà produir a instàncies de qualsevol de les parts durant el seu transcurs.
• Durant aquest període es pot rescindir la relació laboral per voluntat de qualsevol de les parts sense al·legar cap causa i sense preavís, excepte pacte en contra. La resolució a instància empresarial serà nul·la en el cas de les treballadores per raó d’embaràs, des de la data d’inici de l’embaràs fins al començament del període de suspensió a què es refereix l’article 48.4 de l’ET, o maternitat, tret que concorrin motius no relacionats amb l’embaràs o maternitat.
• El període de prova es computa a l’efecte d’antiguitat.
• La situació d’incapacitat temporal, naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància i violència de gènere, que afectin el treballador durant el període de prova, n’interrompen el còmput, sempre que es produeixi d’acord entre les parts.
• Algunes relacions laborals especials contemplen en els seus reglaments durades màximes específiques del període de prova, com per exemple la del personal al servei de la llar familiar (dos mesos), la del personal d’alta direcció (nou mesos) o la dels esportistes professionals (tres mesos).