En línies generals, l’outsourcing consisteix en l’externalització d’una fase del procés productiu o servei en el qual l’empresa no està especialitzada o que no té recursos per a dur a terme internament.

És freqüent que moltes empreses externalitzin certs treballs per reduir costos i centrar-se en la seva activitat essencial. És el que es coneix com a outsourcing, que bàsicament consisteix en una relació de prestació de serveis.

Què és el contracte d’outsourcing?

El contracte d’outsourcing és un contracte de prestació de serveis entre empreses, és a dir una externalització de processos. Això es pot deure al fet que l’empresa contractant no té aquest servei en la seva empresa o bé no el vol tenir.

El contracte ha de contenir les responsabilitats de totes dues empreses, especificant el personal que participarà en el servei i les funcions concretes del servei externalitzat. Per exemple, els serveis de neteja en una empresa, la protecció de dades, el compliance, etc.

Es tracta en definitiva de l’externalització clàssica que sempre hem viscut. Aquest acord ha d’explicitar l’operació detalladament, el manteniment si és necessari, el desenvolupament si hi ha un projecte, i el que s’haurà de dur a terme per a escometre la fi del contracte. Per això convé fer una anàlisi prèvia, per valorar-ne la viabilitat.

Aspectes a tenir en compte

Convé definir els recursos tangibles i intangibles, a més del personal que participarà en l’externalització. Això pot ser una cosa senzilla quan l’outsourcing és fàcil, però molt complicat quan és una cosa tècnicament elaborada. L’exemple bàsic és el servei de neteja, que pot ser molt diferent de la creació d’un programari o màquina virtual que automatitza les tasques d’un despatx professional.

No obstant això, convé tenir molt en compte en l’àmbit de prevenció de riscos laborals els límits existents, a més que totes dues empreses hauran de tenir la seva prevenció realitzada ex ante, perquè no hi hagi problemes quant a accident laboral a futur.

Per descomptat és necessari tenir en compte el pagament del servei, que haurà de ser un preu fix per endavant o un pagament successiu, o potser a objectius. Això és un aspecte rellevant a tenir en compte, per a evitar sorpreses.

Convé tenir en compte que, excepte clàusula, el contractat aliè actua amb autonomia i independència, per la qual cosa normalment no hi ha ni exclusivitat ni subordinació. En realitat, és molt similar a l’arrendament de serveis. Dels serveis més demandats són màrqueting, informàtica, neteja, recursos humans o comunicació. Un altre gran exemple és contractar una empresa o autònom per a gestionar xarxes socials o publicar contingut en línia en xarxes.

Potser convé tenir en compte si el servei és presencial o telemàtic, si hi ha supervisió i si es poden concretar amb exactitud el servei donat. Per descomptat és rellevant que s’inclogui en el contracte la finalització de l’encàrrec, és a dir com s’ha de resoldre el contracte.

Un altre punt a tenir en compte és vetllar pel fet que l’empresa contractada estigui al corrent de pagament de les cotitzacions de la Seguretat Social, a més de marcar el límit laboral necessari perquè no hi hagi subrogació en cas de demandes per indemnització o impagament de salaris.

Finalment, convé tenir en compte que l’outsourcer hauria d’informar els treballadors de la identitat de l’empresa contractant, i comunicar-ho a la Seguretat Social, i als representants dels treballadors si n’hi ha.

Com ja podrà pensar el lector, novament és important entendre que hi ha contractes d’outsourcing molt senzills i altres molt complicats, sobretot quan els treballadors externs passen hores o tota la jornada laboral en el centre de treball del contractant. En aquest cas, tal com diem, convé intentar estar ben assessorat per evitar subrogacions laborals.