Si és autònom o pime i presta serveis mitjançant contracta o subcontracta per a una altra empresa, sàpiga que, si no existeix conveni de l’empresa (que és el més habitual), haurà d’aplicar el conveni de sector i, si tampoc existeix, haurà d’aplicar el del sector referit a l’activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta, de manera que els treballadors tinguin un conveni sectorial que reguli les seves relacions laborals.

Com ja l’hem informat, la reforma laboral aprovada pel Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, també introdueix canvis en la regulació de les subcontractacions d’obres i serveis, establerta en l’art. 42 de l’Estatut dels Treballadors (ET).

L’Exposició de Motius de la reforma assenyala que es persegueix “una modernització de la contractació i subcontractació d’activitats empresarials”; i que es pretén que no s’utilitzi l’externalització de serveis, a través de la subcontractació, com a mecanisme de reducció dels estàndards laborals dels qui treballen per a les empreses subcontractistes; perquè això afecta negativament a la competència qualitativa entre les empreses i incideix també en l’increment de la precarietat laboral.

La possible limitació a l’externalització dels serveis era una de les principals reivindicacions dels sindicats durant la negociació, però al final s’ha mantingut en gran manera la normativa precedent.

Novetat: en matèria de contractes i subcontractes s’aplicarà sempre un conveni de sector

Es converteix en norma el que havien començat a dir algunes sentències, i és que el conveni d’aplicació en les empreses contractistes i subcontractistes serà el corresponent a l’activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta, amb independència de l’objecte social o la forma jurídica de l’empresa contractista o subcontractista, tret que existeixi un altre conveni sectorial aplicable.

En tot cas, també s’assenyala que quan l’empresa contractista o subcontractista compti amb un conveni propi, s’aplicarà aquest en els termes que resultin de l’article 84 de l’ET, que és l’article que preveu la vinculació al conveni de sector en matèria salarial.

És a dir, es garanteix que sempre existeixi un conveni sectorial aplicable per a l’empresa contractista o subcontractista, bé el que li correspongui a aquesta empresa per la negociació col·lectiva, conforme a les regles de l’ET, bé el que correspongui a l’activitat desenvolupada en l’empresa principal.

I si l’empresa subcontractista té conveni propi, s’aplicarà aquest, però amb la garantia retributiva del conveni sectorial, si és superior al d’empresa.

Aquesta modificació normativa està circumscrita, bàsicament, a les denominades empreses multiserveis o d’outsourcing que són subcontractades per al desenvolupament d’activitats pròpies de les empreses principals. A partir d’ara, si una empresa d’aquest tipus desenvolupa activitats, per exemple, en una empresa química, haurà d’aplicar als seus treballadors el conveni d’aquest sector, tret que aquesta empresa tingui un conveni propi en què les condicions en matèria salarial, jornada, etc., siguin superiors a les del citat conveni sectorial. O, fins i tot, que existeixi un altre conveni sectorial aplicable a aquestes matèries.

És important destacar que la idea inicial postulada pels sindicats i el mateix Govern era que les empreses multiserveis apliquessin el conveni propi d’empresa de l’empresa principal -normalment, si ens trobem davant una empresa gran, el seu conveni és superior al del sector-. Al final l’acord estableix com a referència a aquest efecte el conveni sectorial.

Per acabar, es conserva la possibilitat que els treballadors de la subcontracta puguin plantejar als representants dels treballadors de l’empresa principal qüestions sobre les condicions d’exercici de la seva activitat laboral en el centre de treball de l’empresa principal.