El termini de garantia legal de béns i serveis passa dels dos als tres anys amb la reforma de la Llei de consumidors i usuaris que va entrar en vigor l’1 de gener de 2022. També es contempla l’obligació de mantenir l’existència de les peces de reparació necessàries fins a un total de deu anys des de la data en què el producte deixi de fabricar-se, així com el servei tècnic de reparació que aquest requereixi.

El passat 1 de gener de 2022, i per la transposició de diverses normatives comunitàries, van entrar en vigor una sèrie de modificacions del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries.

La novetat que en el present article ens interessa és l’alteració del règim de garantia dels productes i serveis digitals, amb l’ampliació dels terminis de garantia fet que obliga les empreses a actualitzar les seves condicions de venda per adaptar els seus productes a la nova normativa. En aquest sentit, el termini de garantia legal dels productes passa dels dos a tres anys des del moment en què es lliura el bé al consumidor. També s’amplia el termini de garantia dels continguts i serveis digitals, que passarà a ser de dos anys.

Pel que refereix als productes de segona mà, s’estableix que el termini podrà quedar fixat mitjançant acord entre el venedor i el consumidor, encara que sense que pugui ser menor d’un any ni superior a tres.

El principal objectiu d’aquests nous terminis més extensos és obtenir productes de consum més duradors, amb l’aspiració de fomentar així un model de consum més sostenible. En aquesta mateixa línia, el legislador planteja aquestes modificacions a fi de combatre l’obsolescència programada i impulsar una economia circular.

De tot l’esmentat, el termini que a l’hora de la veritat té més rellevància és el relatiu a la presumpció legal de la falta de conformitat. Fins ara, i encara que legalment el termini de garantia fos dos anys, la mateixa llei presumia que només eren defectes de fàbrica les faltes de conformitat que es manifestaven durant els sis primers mesos des de la compra. En aquest sentit, durant els altres divuit mesos, el venedor es podia oposar a la reparació o a la substitució del producte, obligant al consumidor al fet que provés que el defecte era de fàbrica i no a causa d’un mal ús per part seva. Així, i el que realment interessa, és que, des de l’entrada en vigor d’aquestes modificacions, el termini de presumpció s’amplia dels sis mesos a dos anys, presumint que qualsevol falta de conformitat és un defecte de fàbrica tret que es demostri el contrari. En aquest cas, l’empresari hauria de provar que el desperfecte a estat originat per un mal ús del consumidor. A més, la normativa amplia també el termini de prescripció del consumidor per exercir els seus drets quan no està conforme, passant de ser de tres a cinc anys.

Finalment, també es contempla l’obligació de mantenir l’existència de les peces de reparació necessàries fins a un total de deu anys des de la data en què el producte deixi de fabricar-se, així com el servei tècnic de reparació que es necessiti.

A manera de conclusió podem comentar que indirectament, aquestes modificacions pretenen millorar la confiança del total de consumidors i usuaris partícips del nostre mercat, amb la condició de fomentar i millorar les condicions de l’actual sistema de consum.