La nova norma vetllarà per l’equilibri entre la lliure competència i la garantia dels drets dels treballadors desplaçats. Serà obligatòria l’aplicació de la major part de la legislació laboral de l’Estat d’acolliment als desplaçaments superiors a dotze mesos. S’estableix el principi d’igualtat de remuneració i de tracte entre treballadors desplaçats cedits per ETT i els de l’empresa usuària de l’Estat d’acolliment. L’aplicació dels convenis sectorials s’amplia a tots els treballadors desplaçats, i no només als qui treballen al sector de la construcció.

L’informem que al BOE del dia 28 d’abril s’ha publicat el Reial decret llei 7/2021, (d’ara endavant, RDL 7/2021) que conté les modificacions derivades de la transposició de la Directiva (UE) 2018/957 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de juny de 2018, el termini de transposició del qual va concloure el passat 30 de juliol de 2020. Entre les principals novetats trobem la determinació de l’aplicació de la major part de la legislació laboral de l’Estat d’acolliment als desplaçaments superiors a dotze mesos (o 18 en cas de notificació motivada de la pròrroga).

S’addueixen dues raons per dur-ho a terme per la via d’urgència. D’una banda, la conclusió el passat 30 de juliol de 2020 del termini de transposició, la qual cosa ha provocat l’obertura per la Comissió Europea d’un procediment d’infracció. D’altra banda, la necessitat d’evitar la competència deslleial i el dúmping social respecte a empreses i treballadors espanyols, així com la de millorar les condicions de vida i treball dels treballadors desplaçats a Espanya, en particular, en sectors especialment afectats per la transmissió de la COVID-19 com l’agroalimentari (especialment pel que afecta els treballadors transfronterers i temporers).

Mesures a incloure en la normativa espanyola

La legislació espanyola ja compleix amb determinades disposicions de la Directiva (UE) 2018/957, com l’aplicació als treballadors desplaçats de tots els elements constitutius de la remuneració obligatoris i de les condicions bàsiques de treball previstes en els convenis col·lectius sectorials de l’Estat d’acolliment (en aquest cas, Espanya) en tots els sectors i no sols en el de la construcció, així com l’aplicació del principi d’igualtat de remuneració i altres condicions essencials de treball entre els treballadors cedits per empreses de treball temporal d’un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i els treballadors de les usuàries espanyoles.

D’aquesta manera s’introdueixen, entre altres, les següents mesures en la legislació espanyola:

• L’aplicació de la major part de la legislació laboral espanyola als desplaçaments superiors a dotze mesos (o 18 en cas de notificació motivada de la pròrroga).
• La regulació de les conseqüències del desplaçament anomenat informalment «en cadena» de treballadors cedits per empreses de treball temporal a empreses usuàries del mateix Estat o d’un altre Estat membre de la Unió Europea («UE») o de l’Espai Econòmic Europeu («EEE») per fer una feina temporal a Espanya.
• L’ampliació de les matèries sobre les quals s’ha de garantir l’aplicació de la legislació espanyola a les condicions d’allotjament i als complements o reemborsament de despeses de viatge, allotjament i manutenció previstos per als treballadors que estan fora del seu domicili per motius professionals durant la seva estada a Espanya.
• L’exigència de transparència quant a la naturalesa salarial o extrasalarial del complement que s’aboni pel desplaçament, de manera que, si no n’hi ha, es presumeix que té naturalesa extrasalarial, impedint que sigui descomptat de la remuneració prevista en la legislació espanyola.
• La millora de la cooperació interadministrativa per prevenir el frau i els abusos, mitjançant un reforç de la labor de la inspecció de treball en possibilitar que els inspectors de Treball i Seguretat Social siguin acompanyats en les seves visites per experts d’altres estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, de l’Autoritat Laboral Europea o altres habilitats oficialment.
• La tipificació de les infraccions que es deriven d’aquests incompliments legals.

Derogació normativa

Queden derogades expressament les següents disposicions:

• Els articles 24, 25 i 27 de la Llei 14/1994, d’1 de juny, per la qual es regulen les empreses de treball temporal.
• L’apartat 4 de la disposició addicional primera de la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional.

Entrada en vigor i normes transitòries sobre el límit temporal del desplaçament

L’entrada en vigor, amb l’excepció indicada en la disposició final 8, de la nova regulació es produirà el 29 d’abril de 2021. No obstant això, les normes sobre el límit temporal dels desplaçaments que s’estableixen en el nou article 3.8 de la Llei 45/1999, de 29 de novembre, seran aplicables als treballadors que estiguin desplaçats a Espanya després de l’entrada en vigor del Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril (29 d’abril de 2021).

Per als treballadors que ja es trobessin desplaçats a Espanya en el moment de la seva entrada en vigor, aquest termini màxim serà aplicable una vegada transcorreguts sis mesos des de l’entrada en vigor (29 d’octubre de 2021), començant el còmput del termini màxim del desplaçament des de la data en què va tenir lloc (DT 5a Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril).

Règim transitori aplicable al sector del transport per carretera, en matèria de desplaçament de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional.

Fins a l’entrada en vigor de la normativa espanyola específica, el sector del transport per carretera es regirà per la normativa en matèria de desplaçament de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional, en la redacció vigent a la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril.