El Govern ha aprofitat la conjuntura per reformar la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, introduint el concepte de consumidor vulnerable, a través del Reial decret llei 1/2021.

És necessari que sàpiga que la llei de consumidors i usuaris s’ha modificat i ha introduït un nou concepte: el “consumidor vulnerable”.

Què és un consumidor vulnerable?

Aquest concepte inclou persones que, en primer lloc, són consumidores, és a dir, persones físiques que actuen amb un propòsit aliè a l’activitat comercial, empresarial, ofici o professió.

En segon lloc, aquestes persones físiques es consideraran vulnerables ateses les característiques, necessitats, circumstàncies personals, econòmiques, educatives o socials, per estar especialment en situació de subordinació, indefensió, o desprotecció.

Per aquest motiu, es consideraran drets bàsics del consumidor vulnerable, la seva indemnització pels perjudicis soferts o la protecció contra els riscos de la seva salut, entre altres.

No obstant això, la protecció específica del consumidor vulnerable encara no ha quedat regulada, i el legislador ho deixa al desenvolupament de reglaments i per normativa sectorial que s’apliqui en cada cas.

Per si no n’hi hagué prou, cal tenir en compte que s’haurà de prestar especial atenció als sectors que comptin amb una proporció més alta de consumidors vulnerables entre els seus clients o usuaris. En el mateix sentit, es considerarà pràctica deslleial enganyosa no incloure la informació necessària a l’efecte de contractació per a consumidors especialment vulnerables.

Com podem identificar un consumidor vulnerable?

La veritat és que el text no l’especifica, però en l’exposició de motius sí que hi ha una explicació que ens permet dilucidar quina és la intenció de la reforma.

La pandèmia ha assotat amb duresa llars, famílies, treballadors, etc. Hi ha moltes situacions de precarietat i d’exclusió social que el Govern pretén protegir. En definitiva, recollint el mandat constitucional de protecció del consumidor i usuari, es tracta de protegir persones que poden arribar a veure’s forçades a acceptar contractes amb empreses, multinacionals, de subministraments, entitats de crèdit, etc.

D’alguna manera, la reforma posa la primera pedra per intentar evitar que algunes empreses aconsegueixin contractes amb consumidors que no saben ni el que signen ni el que accepten, i un dels sectors que podem albirar és la tercera edat. Podrien quedar sancionats com a nuls els contractes subscrits amb persones d’edat molt avançada si la part empresarial no ha fet una tasca d’explicació transparent.

Per tant, la reforma no és una invenció governamental, sinó que es tracta de l’aplicació de la famosa Agenda 2030. Aquesta figura, pretén harmonitzar en els pròxims 10 anys tota la zona euro per assolir objectius d’ecologia, transformació digital i justícia.

Finalment, cal tenir en compte que a part de la gent gran, el concepte de vulnerabilitat també té un component transversal de gènere. L’Institut de les Dones, informen del fet que les dones d’edat avançada viuen soles amb molta freqüència, tenen ingressos més baixos, sofreixen més malalties cròniques i solen tenir una pitjor percepció subjectiva de la realitat.

De la mateixa manera, és necessari parar esment a la qüestió de l’educació i de la discapacitat en el consumidor contractant.

Si vostè té una empresa del sector serveis, que la seva relació comercial és amb persones físiques i no amb altres empreses, ha d’anar amb compte amb aquest concepte.