Com cada any, abans que finalitzi l’exercici 2020 els autònoms (empresaris i professionals) hauran de pensar en la presentació del quart trimestre i el tancament del període impositiu de l’activitat que es realitza en dues fases diferenciades, el tancament comptable i el tancament fiscal. Mitjançant el tancament comptable l’autònom presenta tots els moviments de comptes que hi ha hagut durant l’any i obté la diferència entre ingressos i despeses anuals que serà el resultat comptable.

Per tancar el període impositiu d’una activitat cal fer front a un procés global amb el qual obtenim el resultat de tot l’exercici de l’any natural anterior.

Dividit en dues fases, primer hem de realitzar el tancament comptable que, a grans trets, suposa trobar la diferència entre les despeses i els ingressos anuals, i després, al resultat comptable obtingut, li apliquem determinats ajustos per obtenir el tancament fiscal.

Una vegada que hem finalitzat el tancament comptable, arriba la segona fase: el tancament fiscal el resultat del qual estimarà els impostos que has de pagar.

Hem de practicar al rendiment net una sèrie d’ajustos extracomptables contemplats en l’impost sobre societats (IS) o en l’IRPF, per adequar la normativa comptable als criteris fiscals establerts i poder obtenir la base imposable de l’activitat econòmica.

Doncs bé, cal tenir en compte que per a aquest exercici 2020 ens trobarem amb novetats i modificacions fiscals, moltes d’elles com a conseqüència de la COVID-19, que afecten els empresaris i professionals en la declaració de l’IRPF 2020 i que hem de tenir en compte a l’hora de tancar aquest exercici fiscal.

Implicacions de les mesures COVID-19 en la declaració de l’IRPF de 2020

Les diferents mesures aprovades pel Govern per frenar la crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus tenen repercussió en l’àmbit tributari. Així, els ERTO, la prestació per cessament dels treballadors autònoms, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball) influeixen en l’IRPF de 2020.

La Direcció General de Tributs (DGT) també ha anat publicant diverses consultes relacionades amb la COVID-19, entre les quals destaquem les següents:

• Qualificació a l’efecte de l’IRPF de la prestació que poden percebre empresaris i professionals pel cessament d’activitat
• Còmput a l’efecte de la residència fiscal dels dies que s’han hagut de passar obligatòriament a Espanya a causa de l’estat d’alarma
• Retribució en espècie per la cessió de l’ús del vehicle per l’empresa durant l’estat d’alarma, encara que el particular consideri que està immobilitzat
• Procedeix la imputació de rendes immobiliàries pel segon habitatge durant l’estat d’alarma
• Termini dels sis mesos relatiu a l’exempció per reinversió en rendes vitalícies suspès durant l’estat d’alarma
• No estaran subjectes a l’IVA els autoconsums derivats de la condonació de la renda d’un local de negocis durant l’estat d’alarma
• Manera de calcular el pagament fraccionat a compte de l’IRPF i l’ingrés a compte de l’IVA durant l’estat d’alarma
• La declaració de l’estat d’alarma afecta el termini dels dos anys per reinvertir en l’habitatge habitual
• Com afecta la reducció del preu dels lloguers per la crisi de la COVID-19 als arrendadors

A continuació, veurem les principals repercussions que aquestes mesures tindran en la pròxima declaració de l’IRPF 2020

1. Prestacions percebudes com a conseqüència d’un ERTO

• En relació amb la prestació contributiva per desocupació dels treballadors afectats per un ERTO, no està exempta de tributació en l’IRPF, sinó que tindria la consideració de rendiment del treball, que tindria importants conseqüències perquè pot afectar l’obligació de presentar la declaració de l’IRPF  i això puix que el contribuent passa a tenir dos pagadors (l’empresa i el SEPE), amb la consegüent disminució del límit econòmic que determina l’obligació de declarar. Així, en lloc dels habituals 22.000 euros, aquest import disminueix a 14.000 euros si s’han cobrat més de 1.500 euros del segon pagador.
• A això s’ha de sumar el fet que les prestacions abonades pel SEPE quasi que no tenen retenció i per tant amb tota probabilitat el resultat de les declaracions seran a ingressar. Per evitar això, el treballador pot sol·licitar un augment del tipus de retenció a la seva empresa si ja s’ha reincorporat al seu lloc o bé al SEPE en cas que continuï en l’ERTO.
• També convé recordar les regles d’imputació temporal que estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor. No obstant això, i com s’ha esdevingut, no tots els treballadors han cobrat l’ERTO en el moment en què ho haguessin hagut de fer sinó que el seu cobrament ha sofert una certa demora, amb la possibilitat que bona part, encara que s’haguessin hagut de percebre el 2020, s’acabin percebent el 2021. En aquests casos, resultarà d’aplicació la regla especial continguda en la Llei de l’IRPF (LIRPF) en virtut de la qual quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputaran a aquests. Això suposarà que el treballador hagi de presentar, si escau, una declaració complementària al període en què degueren satisfer-se els rendiments, sense recàrrec ni interessos de demora ni cap recàrrec.
• Una altra possibilitat que ens podem trobar és la d’impugnació de l’ERTO per part del treballador (no està conforme amb la seva quantia, discuteix el seu dret a l’obtenció de la prestació, etc.). En aquests casos, en aplicació de la regla especial continguda a la LIRPF, quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què adquireixi fermesa.
• Finalment, també podem trobar-nos davant la possibilitat que per sentència judicial es declari la nul·litat de l’ERTO, que implica que el treballador haurà percebut la prestació per desocupació que s’esdevindrà indeguda, per la qual cosa s’ha de procedir a la seva devolució. Aquesta situació té incidència en la declaració de l’impost corresponent als exercicis en el qual es van declarar com a ingrés, i no en la declaració corresponent a l’exercici en què la devolució es materialitzi.

Així, la regularització de la situació tributària corresponent als imports declarats i indegudament percebuts, s’hauria de fer instant la rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius en què es van incloure aquells imports pel treballador.

2. Baixa per malaltia

Ens trobem davant el mateix problema anterior (dos pagadors) amb la reducció, per tant, del límit de l’obligació de declarar. En aquests supòsits, i una vegada transcorreguts determinats dies, la prestació derivada de la baixa per malaltia, sigui com a conseqüència del virus o no, deixa d’abonar-la l’empresa passant a pagar-la la Seguretat Social.

3. Deducció per maternitat o paternitat en cas d’ERTO

Les dones amb fills menors de tres anys amb dret a l’aplicació del mínim per descendents podran minorar la quota diferencial de l’IRPF fins a 100 euros mensuals per cada fill menor de tres anys, sempre que realitzin una activitat per compte propi o d’altri per la qual estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat.

D’acord amb la Llei general de la Seguretat Social, en el cas d’ERTO en els quals se suspengui el contracte de treball, el contribuent es troba en situació de desocupació total.

Per tant, en els casos de suspensió del contracte de treball com a conseqüència de l’aprovació d’un ERTO, es deixa de realitzar una activitat per compte d’altri i de complir-se els requisits per gaudir de la deducció per maternitat i el corresponent abonament anticipat.

Només seria possible fer una feina per compte d’altri, quan es realitzés a temps parcial en supòsits temporals de regulació d’ocupació. En aquests casos sí que es tindria dret per aquests mesos a la deducció per maternitat.

Per tant, moltes mares acollides a un ERTO es veuran afectades per aquesta circumstància, ja que durant els mesos que el contracte de treball es trobi en suspens, no tindran dret a la deducció per maternitat ni, per tant, al seu abonament anticipat. Aquest és el criteri que segueix l’AEAT en diverses consultes vinculants (DGT V1955-13 i V1957-13, totes dues de l’11 de juny de 2013).

4. Arrendament d’immobles

Els propietaris que tinguin béns immobles arrendats poden enfrontar-se a tres possibles escenaris:

• Reducció de la renda: l’arrendador reflectirà com a rendiment íntegre durant els mesos a què afecti la rebaixa en el preu del lloguer els nous imports acordats per les parts, sigui quin sigui el seu import. A més, ha de tenir present que continuaran sent deduïbles les despeses necessàries per al lloguer incorregudes durant el període al qual afecti la modificació i que no procedirà la imputació de rendes immobiliàries en seguir arrendat l’immoble. Al seu torn, serà aplicable la reducció del 60% quan es tracti d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge.
• Moratòria dels pagaments del lloguer: l’arrendador no ha de reflectir rendiment en els mesos en què s’ha diferit aquest pagament. Igual que en el supòsit anterior, continuaran sent deduïbles les despeses necessàries per al lloguer incorregudes durant el període al qual afecti la modificació i que no procedirà la imputació de rendes immobiliàries en seguir arrendat l’immoble. Al seu torn, serà aplicable la reducció del 60% quan es tracti d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge.
• Condonació del deute: l’arrendador ha d’imputar renda immobiliària.

En aquest sentit es pronuncia la DGT V0985-20 de 21 d’abril de 2020.

5. Segones residències

La declaració de l’estat d’alarma per la crisi sanitària derivada de la COVID-19 no té cap efecte en la imputació de rendes immobiliàries dels titulars de segones  residències, que no estan llogades ni afectes a cap activitat econòmica i que tampoc constitueix la residència habitual del propietari.

Per això, i tal com conclou la DGT V1474-20 de 19 de maig de 2020: “la imputació de rendes immobiliàries no té en compte la utilització efectiva del segon habitatge sinó la seva disponibilitat a favor del seu titular, sense que la Llei atengui circumstàncies que puguin afectar aquesta utilització, com ara la malaltia, la feina o altres que determinin la impossibilitat d’acudir-hi per la limitació de la mobilitat com a conseqüència de l’estat d’alarma”, procedeix la imputació de rendes immobiliàries prevista en la LIRPF.

6. Rescat de plans de pensions

Els partícips dels plans de pensions podran, excepcionalment, fer efectius els seus drets consolidats en els següents suposats (DA 20 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març i art. 23 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril):

– Trobar-se en situació legal de desocupació com a conseqüència d’un ERTO derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

– Ser empresari titular d’establiments que la seva obertura al públic s’hagi vist suspesa com a conseqüència del que s’estableix en l’article 10 del Reial decret 463/2020.

– Ser treballadors per compte propi que haguessin estat prèviament integrats en un règim de la Seguretat Social com a tals, o en règim de mutualisme alternatiu a aquestes, i que hagin cessat en la seva activitat com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Podran fer efectius els seus drets consolidats fins als següents imports respectivament:

– Els salaris deixats de percebre mentre es mantingui la vigència de l’ERTO.

– Els ingressos nets estimats que s’hagin deixat de percebre mentre es mantingui la suspensió d’obertura al públic.

– Els ingressos nets estimats que s’hagin deixat de percebre mentre es mantingui la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Aquest reemborsament de drets consolidats, es podrà sol·licitar durant el termini de sis mesos des del 14 de març de 2020 i queda subjecte al règim fiscal establert per a les prestacions dels plans de pensions, això és, tributen com a rendiments del treball i s’imputen a l’any en què siguin percebuts.

Cal recordar que es preveu un règim transitori en la LIRPF per a les aportacions realitzades amb anterioritat a l’1 de gener de 2007, consistent en una reducció del 40% de l’import percebut sempre que es rescati en forma de capital. No obstant això, és important valorar l’impacte fiscal perquè el rescat en forma de capital eleva la base imposable el que pot portar a tributar a tipus alts.

La DGT en consulta vinculant V2455-20, de 16 de juliol -tenint en compte el que es disposa en la disposició transitòria dotzena de la Llei 35/2006, on es recull el règim transitori aplicable als plans de pensions, de mutualitats de previsió social i de plans de previsió assegurats-, analitza quines són les conseqüències fiscals que, en les diferents situacions plantejades, es derivaran del que es disposa tant en la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, com en l’article 23 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril. En ells es regula la disponibilitat excepcional dels plans de pensions en diverses situacions derivades de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 -com ara les que afecten els aturats com a conseqüència d’un ERTO o als autònoms que han hagut de cessar en la seva activitat-, durant un determinat termini i amb un límit màxim d’import disponible.

En aquest context, el centre directiu ofereix les següents solucions a les qüestions plantejades per l’entitat consultant -una associació d’institucions d’inversió col·lectiva i fons de pensions-, en relació amb la citada disponibilitat excepcional:

1) Quan aquesta liquiditat derivi de la disposició dels drets consolidats en un pla de pensions en forma de capital, les quantitats percebudes tindran la consideració de rendes del treball per al seu perceptor, i es pot aplicar la reducció del 40% -establerta en l’article 17.2.b) del text refós de la LIRPF, en la redacció vigent a 31 de desembre de 2006- sobre la part que correspongui a les aportacions realitzades fins a aquesta data, sempre que aquesta quantia es percebi en el termini assenyalat en la disposició transitòria dotzena de la Llei 35/2006.

2) En els casos en què la liquiditat excepcional derivi de la disposició dels drets consolidats en forma de capital de diferents plans de pensions, el centre directiu entén que, independentment del nombre de plans de pensions que sigui titular un contribuent, l’aplicació de la citada reducció del 40% només es podrà realitzar sobre les quantitats percebudes en forma de capital en un mateix període impositiu i, com en el cas anterior, sobre la part corresponent a les aportacions realitzades fins al 31 de desembre de 2006, sempre que a més es percebin en el termini assenyalat en la citada disposició transitòria dotzena.

3) Si la disponibilitat excepcional afecta als drets consolidats en diversos pagaments d’un mateix pla de pensions, la reducció del 40% només es podrà aplicar sobre la quantitat que es cobri en forma de capital, en les condicions ja esmentades, tributant la resta de quantitats que es percebin íntegrament i sense aplicació d’aquest benefici fiscal.

4) Finalment, analitzant la possibilitat que l’aplicació de la citada reducció en disposar dels drets consolidats en plans de pensions en forma de capital, pogués ser compatible amb la seva posterior aplicació en cas d’una simultània o ulterior disposició en forma de capital del pla de pensions per la contingència de jubilació o d’una bestreta, o per desocupació de llarga durada, la Direcció General de Tributs -tenint en compte que la finalitat primordial dels plans de pensions és atendre les contingències a què es refereix l’article 8.6 de la Llei de plans i fons de pensions, així com el caràcter transitori i extraordinari que té la disponibilitat dels drets consolidats en plans de pensions regulada per als nous supòsits de liquiditat-, arriba a les següents conclusions:

• En el cas que es disposés dels drets consolidats en plans de pensions per trobar-se en algun dels supòsits regulats en el Reial decret llei 11/2020, i simultàniament es pogués percebre la prestació de jubilació, o anticipar-se la percepció de la prestació corresponent a la jubilació, a efectes fiscals s’entendrà que es percep la prestació de jubilació. Per tant, si en aquest cas s’apliqués la reducció del 40%, posteriorment no es podria aplicar novament per prestació de jubilació.
• Per contra, si en disposar-se pel nou supòsit de liquiditat dels drets consolidats no es pot percebre la prestació per jubilació, en ser la jubilació una contingència diferent de la disposició de drets consolidats del nou supòsit de liquiditat, la percepció posterior de la prestació per jubilació de plans de pensions en forma de capital, no impediria l’aplicació de la reducció del 40%.
• D’altra banda, si es disposés dels drets consolidats en plans de pensions per trobar-se en algun dels casos del nou supòsit de liquiditat, i simultàniament es complissin els requisits exigits per al cobrament dels drets consolidats pel supòsit excepcional de liquiditat per situació de desocupació de llarga durada, a efectes fiscals s’ha d’entendre que els drets consolidats es fan efectius pel supòsit de desocupació de llarga durada.

7. Rendes en espècie: cessió de vehicles

La declaració de l’estat d’alarma i la consegüent limitació de circulació que se’n deriva, no afecta gens a la consideració de rendiment del treball en espècie per la cessió als treballadors de l’ús d’un vehicle per l’empresa. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’AEAT (DGT V1387-20, de 13 de maig de 2020), en assenyalar que l’estat d’alarma no implica la immobilització del vehicle, sinó la limitació dels desplaçaments als permesos en aquest estat; partint del concepte de retribució en espècie previst en l’article 42.1 de la LIRPF, que exigeix “la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de manera gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposin una despesa real per a qui les concedeixi”, s’ha d’assenyalar que la imputació al contribuent de la retribució en espècie deriva de l’obtenció del dret d’ús del vehicle, i que aquesta retribució existeix en la mesura en què es tingui la facultat de disposar del vehicle per a usos particulars, amb independència que existeixi o no una utilització efectiva per a aquests fins, per la qual cosa procedeix en conseqüència la imputació d’un rendiment de treball en espècie.

8. Compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància

D’altra banda, d’acord amb el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, sobre el treball a distància (teletreball), trobem els aspecte relatius als drets dels treballadors a distància que, per originar una renda per al treballador, ens porten a indagar sobre el tractament que tant l’empresa com el treballador han de donar a aquests drets en l’IRPF.

Entre les mesures adoptades per aquest Reial decret, en matèria fiscal cal destacar aquelles relatives als drets a la dotació i manteniment de mitjans i a l’abonament i compensació de despeses, pels dubtes que sorgeixen quant al seu tractament donada la inexistència d’una regulació específica sobre aquest tema. A més, el teletreball també té conseqüències fiscals quant a la residència del contribuent puix que permet que el treballador presti els seus serveis des de qualsevol lloc del món.

8.1 Lliurament de mitjans, equips i eines

En l’article 11 del RDL 28/2020 s’estableix que les persones que teletreballin tenen dret a la dotació i manteniment adequat per part de l’empresa de tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament de l’activitat, i a la atenció precisa en el cas de dificultats tècniques, especialment en el cas de teletreball.

Atès que això origina una renda per al treballador, a l’efecte de l’IRPF tindria la consideració de rendiment del treball subjectes a retenció o ingrés a compte, i s’ha d’incloure en la declaració de la renda, la qual cosa suposaria, a més, una tributació més gran.

En aquests casos, l’empresa pot cobrir les despeses que el treball a distància origina als seus treballadors de dues formes: amb retribucions en espècie i/o amb retribucions dineràries.

• En el cas de les retribucions en espècie per cessió d’ús dels equips o eines, és molt probable que l’Administració tributària entri a diferenciar l’ús laboral de l’ús particular, atribuint a aquest últim una renda computable en l’IRPF del treballador que comportarà el seu corresponent ingrés a compte; sent la prova en contra de difícil  argumentació. Seria aconsellable, no obstant això, instal·lar en els equips electrònics controls, bloquejos i altres aplicacions que impedeixin o limitin aquest ús particular per a, així, construir una prova més eficaç, sempre que es pretengui eliminar la conseqüència tributària de la cessió.

 

En el cas de les retribucions dineràries, en la regulació actual s’han de considerar una renda dinerària del treball que suporta retenció a compte. Ens trobem davant de rendes d’aquesta naturalesa quan l’empresa lliura al treballador imports en metàl·lic perquè adquireixi els béns, drets o serveis (ordinador, telèfon mòbil, tauleta, cadira, etc.).

 

Però, aquest cas, s’assembla, especialment quan es tracta de cobrir les despeses de subministraments en l’habitatge particular, a la compensació de les despeses originades en els viatges de treball (dietes). Considerem que, igual que en les dietes, les quantitats dineràries percebudes per compensar despeses en què incorre el treballador i que són originades per la feina que desenvolupa, s’han d’excloure de gravamen.

8.2 Abonament i compensació de despeses

L’article 12 del Reial decret llei esmentat reconeix el dret a l’abonament i compensació de despeses en els següents termes: “el desenvolupament del treball a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa, i no podrà suposar l’assumpció per part del treballador de despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral”.

Per tant, es tracta d’esclarir el tractament fiscal que reben les quantitats lliurades per l’empresa en metàl·lic per compensar determinades despeses en què el treballador incorre a casa, amb motiu del desenvolupament de la seva activitat laboral, com pot ser la llum o la connexió a internet.

Respecte a les conseqüències fiscals per al treballador:

1. Rendiment del treball dinerari: en aquest cas, arribem a la mateixa conclusió vista en l’apartat anterior, és a dir, que per al treballador suposaria una tributació més elevada en haver d’incloure en la seva declaració de la renda aquest rendiment del treball diners sobre el qual, a més, caldria practicar la corresponent retenció.

2. Reemborsament al treballador: referent a això cal citar la consulta V0931-14, de 2 d’abril, en la qual es planteja, entre altres qüestions, la possible incidència en la tributació dels empleats de la compensació econòmica que l’empresa els satisfà per la despesa produïda per la utilització per a fins laborals dels seus telèfons personals. Aquesta consulta conclou que: “Pel que fa a la compensació per la despesa produïda per la utilització del servei de telefonia, si aquesta compensació es limita a reemborsar als empleats per les despeses ocasionades per aquesta utilització en el desenvolupament de la seva feina cal afirmar que no comporta per a ells un supòsit d’obtenció de renda, és a dir, no s’entén produït el fet imposable de l’impost. Ara bé, si la quantitat satisfeta fos superior a l’import abonat pels empleats, l’excés constituiria renda gravable en l’IRPF amb la mateixa consideració de l’import satisfet per a l’adquisició del telèfon mòbil: rendiment dinerari del treball”. En conclusió, en aquest supòsit la compensació no estaria subjecta a gravamen.

Els dubtes sorgirien a determinar l’import de la despesa incorreguda pel treballador per a l’acompliment de la seva feina, ja que si treballa, majoritàriament des de l’habitatge habitual, no es poden imputar totes les despeses a la feina a distància pel que novament, s’hauria de destriar quina part d’aquestes despeses es deuen a l’acompliment laboral i quines als fins particulars del treballador.

Respecte a les conseqüències fiscals per a l’empresa:

Des del punt de vista de l’entitat, seran deduïbles en l’impost sobre societats les despeses en què incorri per compensar als seus empleats per l’ús professional, sempre que es compleixin els següents requisits:

• Inscripció comptable: s’han d’imputar comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, a excepció del que es preveu respecte dels elements patrimonials que es puguin amortitzar lliurement o de forma accelerada.
• Imputació conformement a meritació i correlació d’ingressos i despeses: els ingressos i despeses derivades de les transaccions o fets econòmics s’imputaran al període impositiu en què es produeixi la seva meritació, conformement a la normativa comptable, amb independència de la data del seu pagament o del seu cobrament, respectant la deguda correlació entre els uns i els altres, és a dir, s’han de realitzar en l’exercici de l’activitat amb l’objectiu d’obtenir ingressos.
• Justificació documental: de manera prioritària mitjançant factura.
• No consideració de despesa fiscalment no deduïble per algun precepte específic de la Llei de l’impost sobre societats.

9. Suspensió del còmput del termini en supòsits de reinversió de guanys patrimonials

9.1 Reinversió en habitatge habitual

Perquè el guany patrimonial obtingut en la transmissió de l’habitatge habitual resulti exempt és necessari reinvertir l’import total obtingut en l’adquisició d’un nou habitatge habitual en el termini dels dos anys anteriors o posteriors a comptar des de la data d’alienació.

No obstant això, i en l’actual situació s’ha d’esmentar el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, que en la seva disposició addicional novena estableix que: “Des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, fins al 30 d’abril de 2020 queden suspesos els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària”, si bé, posteriorment, la disposició addicional primera del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, va estendre fins al 30 de maig la vigència de la suspensió dels terminis.

Per tant, tal com estableixen els citats reials decrets llei i com es desprèn de les consultes vinculants DGT V1232-20 de 4 de maig de 2020, V1115-20, V1117-20 i V 1118-20, totes elles de 28 d’abril de 2020, a l’efecte del termini de dos anys previst per a la reinversió en un nou habitatge de l’import obtingut en la venda de l’habitatge antic, es paralitza el còmput d’aquest termini des del 14 de març fins al 30 de maig de 2020.

9.2. Reinversió en rendes vitalícies

La LIRPF regula l’exempció dels guanys patrimonials que es posin de manifest per la transmissió d’elements patrimonials per contribuents majors de 65 anys, sempre que l’import total obtingut es destini en el termini de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada a favor seu, amb una quantia màxima de 240.000 euros.

A l’efecte del termini de sis mesos resultaria d’aplicació el que es disposa en els reials decrets llei indicats anteriorment, de manera que es paralitza el còmput d’aquest termini des del 14 de març fins al 30 de maig de 2020. En el mateix sentit es pronuncia la DGT V2034-2020 de 19 de juny de 2020.

10. Moratòria de les hipoteques

La deducció per inversió en habitatge habitual regulada en la disposició transitòria divuitena de la LIRPF i que s’aplica a aquells contribuents que l’haguessin adquirit amb anterioritat al 1 de gener de 2013 o que haguessin satisfet quantitats per obres de rehabilitació o ampliació o bé per a la realització d’obres i instal·lacions d’adequació de l’habitatge habitual de discapacitats, es pot veure afectada.

La situació d’emergència provocada per la COVID-19 ha portat al fet que moltes persones tinguin problemes de liquiditat que els permeti afrontar, entre altres, el pagament del préstec hipotecari. En aquesta tessitura, i amb l’objectiu d’assegurar la protecció dels deutors hipotecaris, es va aprovar el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, que va adoptar com a mesura l’accés a una moratòria en el pagament de les seves hipoteques, regulació que ha estat modificada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

En conseqüència, i en cas d’haver-se acollit a la moratòria, comportaria una menor despesa en el préstec hipotecari de l’habitatge i, per tant, una menor desgravació per ella, sempre que es compleixin els restants requisits i es tingui dret a aquesta deducció.

11. Millora en la deduïbilitat dels donatius

S’ha incrementat el percentatge de deducció dels donatius efectuats a les entitats beneficiàries del mecenatge. Així, els primers 150 euros donaran dret a una deducció del 80% (abans del 75%); l’import que superi aquesta quantia tindrà dret a una desgravació addicional del 35% (abans del 30%), i, amb l’objectiu de premiar l’habitualitat, qui hagi donat durant els dos anys anteriors a la mateixa entitat un import igual o superior, al de l’any anterior, que excedeixi de 150 euros anuals, es beneficia d’una deducció del 40% (abans del 35%).

12. Prestació extraordinària per cessament de l’activitat dels autònoms

També els autònoms, a l’hora de fer la declaració de la renda, han de tenir en compte la repercussió d’haver percebut la prestació extraordinària per cessament de l’activitat. A l’efecte de l’IRPF tributarà com a rendiment del treball, tret que es percebi en la modalitat de pagament únic i en aquest cas quedarà exempta.

13. Règim d’estimació objectiva (mòduls)

Com a excepció a la regla general, i com a conseqüència de la situació de crisi sanitària i econòmica ocasionada per la COVID-19, s’ha eliminat per a l’exercici 2020, la vinculació obligatòria que durant tres anys s’estableix legalment per a la renúncia al mètode d’estimació objectiva, de manera que els qui hagin renunciat a l’aplicació d’aquest mètode en el termini per a la presentació del pagament fraccionat corresponent al primer trimestre del 2020, podran tornar a aplicar el referit mètode en l’exercici 2021, sempre que compleixin els requisits normatius per a la seva aplicació i revoquin la renúncia al mètode d’estimació objectiva durant el mes de desembre de 2020 o mitjançant la presentació en termini de la declaració corresponent al pagament fraccionat de l’exercici 2021 (art. 10 Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril).