Atès que l’impacte del coronavirus SARS-CoV-2 ha tingut lloc a partir de mitjans març i que, per tant, constitueix un fet posterior al tancament, cal preguntar-se si això obliga a realitzar ajustos en els comptes anuals de l’exercici tancat a 31-12-2019. Li ho expliquem.

Un dels objectius prioritaris que persegueixen les normes comptables, és que els comptes anuals de les empreses reflecteixin la seva “imatge fidel” i que serveixi per a la presa de decisions. L’aplicació, en els comptes anuals de l’exercici 2019, de la NRV 23 “sobre fets posteriors” del nostre Pla General de Comptabilitat (PGC) pels efectes de la COVID19, en casos concrets, pot ser objecte de dubtes interpretatius respecte a l’existència de fet posterior tipus 1 o tipus 2.

Atès que l’impacte del coronavirus ha tingut lloc a partir de mitjans març i, per tant, constitueix un fet posterior al tancament, cal preguntar-se si això obliga a realitzar ajustos en els comptes anuals de l’exercici tancat a 31-12-2019.

En aquest sentit, la NRV 23 del PGC estableix que:

• Els fets posteriors que posin de manifest condicions que ja existien en la data de tancament dels comptes anuals s’hauran de tenir en compte en la formulació dels comptes anuals com a ajust o com a informació en la memòria.
• Els fets posteriors que posin de manifest condicions que no existien al tancament de l’exercici no suposaran un ajust en els comptes anuals. No obstant això, si són d’importància significativa s’haurà d’incloure informació del fet posterior amb una estimació del seu efecte o, en el seu cas, una manifestació sobre la impossibilitat de realitzar aquesta estimació.

Doncs bé, en el BOICAC 121/MAIG s’ha publicat la consulta 3 sobre si s’han de realitzar ajustos al tancament de l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2019, en aplicació del que s’estableix en la Norma de Registre i Valoració 23a Fets posteriors al tancament de l’exercici del PGC, per les conseqüències derivades de la promulgació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, així com la possible no aplicació del principi d’empresa en funcionament.

En concret, el consultant planteja si s’han de realitzar ajustos al tancament de l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2019 considerant la modificació del termini legal de formulació de comptes previst en l’apartat 3 de l’article 40 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, a conseqüència de:

a) Impagaments i retards en els cobraments de clients i deutors que es produiran en els pròxims mesos sobre partides a cobrar existents al tancament de l’exercici 2019, a conseqüència de la seva incapacitat per atendre els seus compromisos pels efectes del coronavirus.

Sobre aquest tema l’ICAC assenyala que des de finals de l’any passat ha començat una crisi epidèmica mundial per la infecció del virus denominat COVID-19 amb origen a la Xina. A Espanya es va detectar el primer contagi el passat 31 de gener de 2020. Des d’aquesta data el nombre de contagis i defuncions ha anat augmentant, la qual cosa ha obligat al Govern a l’adopció de diverses mesures i a la promulgació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma.

Les circumstàncies que s’han produït el mes de març i que suposaran, com assenyala el consultant, que alguns saldos de clients i deutors que la seva empresa té comptabilitzats no es puguin atendre en els terminis establerts o no es puguin atendre, no sembla que mostrin fets que ja existien a tancament de l’exercici 2019, atès que si bé l’existència del virus ja es coneixia en aquest moment, no va agafar les conseqüències econòmiques que la seva expansió a Espanya comportaria.

En virtut de l’anterior segons la NRV 23a estaríem davant un fet posterior de tipus 2, previst en el segon paràgraf de la norma, que en principi no implicaria la necessitat d’ajustar els comptes anuals, sense perjudici que aquesta situació de crisi s’hagi de recollir en la Memòria en l’apartat de “Fets posteriors”. No obstant això, l’anàlisi de les implicacions que aquestes circumstàncies tenen en la societat és una qüestió que correspon valorar als administradors de la societat i en el seu cas als seus auditors.

b) La possible no aplicació del principi d’empresa en funcionament.

El principi d’empresa en funcionament recollit en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, contingut en la primera part del PGC estableix el següent: “Empresa en funcionament. Es considerarà, excepte prova en contra, que la gestió de l’empresa continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l’aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seva transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació. En aquells casos en què no resulti d’aplicació aquest principi, en els termes que es determinin en les normes de desenvolupament d’aquest Pla General de Comptabilitat, l’empresa aplicarà les normes de valoració que resultin més adequades per a reflectir la imatge fidel de les operacions tendents a realitzar l’actiu, cancel·lar els deutes i, si escau, repartir el patrimoni net resultant, i haurà de subministrar en la memòria dels comptes anuals tota la informació significativa sobre els criteris aplicats.”

A aquest principi també es refereix l’últim paràgraf de la NRV 23a reproduït. El cessament en l’activitat referit cal entendre’l com un cessament definitiu i no com una interrupció temporal de l’activitat. D’aquesta manera, tret que els administradors de la societat tinguin la intenció de liquidar la societat o els efectes de la deterioració en la situació financera de l’entitat no permetin una altra alternativa més realista que liquidar l’empresa, no seria procedent determinar la inaplicació del principi d’empresa en funcionament per a la formulació dels comptes de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2019.

Aquest criteri resulta igualment del que s’estableix en la Resolució de l’ICAC de 18 d’octubre de 2013, sobre el marc d’informació financera quan no resulta aplicable el principi d’empresa en funcionament que en la seva introducció estableix que a la vista del criteri establert en la NRV 23a del PGC “quan la direcció sigui conscient de l’existència d’incerteses importants, relatives a esdeveniments o condicions que hagin sorgit després del tancament de l’exercici però abans de la formulació dels comptes anuals que puguin aportar dubtes significatius sobre la possibilitat que l’empresa continuï funcionant normalment, les possibles situacions a resoldre en la pràctica serien les següents. Si una vegada ponderats els factors causants i mitigadors de la fallida del citat principi, la direcció opina que és procedent aplicar-ho, l’empresa informarà sobre aquests factors en la nota de la memòria relativa als «Aspectes crítics de la valoració i estimació de la incertesa». En cas contrari, també s’informarà sobre aquests fets en el mateix apartat de la memòria juntament amb una referència expressa al fet que els comptes anuals s’han formulat aplicant el marc d’informació financera aprovat per la present Resolució.”

c) La correcció valorativa sense precedents i generalitzada que s’està produint en les inversions financeres (accions de companyies cotitzades, bons, participacions en empreses del grup, etc.).

Atès que l’aparició del coronavirus SARS-CoV-2 en l’últim trimestre de l’exercici 2019 ha produït una massiva i dràstica caiguda del valor dels actius financers a escala mundial, per a l’ICAC és raonable considerar que aquest fet té relació amb les condicions de les inversions en la data del balanç i, per tant, s’ha de corregir la valoració dels actius financers al tancament de l’exercici 2019.

Referent a això, aquest Institut es reitera en l’aplicació de les regles generals previstes en la NRV 23a.