L’informe està centrat en set tecnologies: geolocalització mitjançant la informació recollida pels operadors de telecomunicacions; geolocalització dels mòbils a partir de xarxes socials; apps, webs i bots per autotest o cita prèvia; apps d’informació voluntària d’encomanaments; apps de seguiment de contactes per Bluetooth; passaports d’immunitat i càmeres infraroges per a la realització de lectures massives de temperatura.

L’informem que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEDE) ha publicat una anàlisi preliminar d’algunes tecnologies que ja funcionen, o que la seva implementació s’està valorant en la lluita contra el coronavirus, examinant la relació entre els possibles beneficis per al control de la pandèmia i els riscos per a la privacitat. En el document, l’Agència posa de manifest que ens trobem en un punt d’inflexió crític, no només a causa de la situació de pandèmia, sinó en relació amb el nostre model de drets i llibertats.

L’AEPD recorda que la utilització de la tecnologia no pot ser entesa de forma aïllada, sinó en el marc d’un tractament de dades personals amb un propòsit clarament definit. En la mesura en què aquest propòsit ha de ser per a la lluita efectiva contra la COVID-19, el tractament ha d’implementar una estratègia coherent basada en evidències científiques, avaluant la seva proporcionalitat en relació amb la seva eficàcia, eficiència i tenint en compte de manera objectiva els recursos organitzatius i materials necessaris. En tot cas, la utilització d’aquestes tecnologies s’ha de realitzar en el marc dels criteris establerts per les autoritats sanitàries i, en particular, del Ministeri de Sanitat. A més, com en qualsevol tractament de dades personals, s’han de complir els principis establerts en el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

L’informe està centrat en set tecnologies: geolocalització mitjançant la informació recollida pels operadors de telecomunicacions; geolocalització dels mòbils a partir de xarxes socials; apps, webs i bots per a autotest o cita prèvia; apps d’informació voluntària d’encomanament; apps de seguiment de contactes per Bluetooth; passaports d’immunitat i càmeres infraroges.

Apps de seguiment de contactes per Bluetooth

L’informe detalla que els riscos per a la privacitat provenen, entre altres, de la possible realització de mapes de relacions entre persones, la identificació per localització implícita, la recollida de dades de tercers o la fragilitat dels protocols a l’hora d’intercanviar informació. Com més gran sigui el tractament que es realitzi en un servidor que reculli les dades dels usuaris, tenen menys control sobre les seves dades, per la qual cosa les solucions centralitzades sempre semblen menys respectuoses amb la privacitat que les distribuïdes. La possibilitat que, a causa de l’acumulació de les dades de forma centralitzada, es produís un abús, s’ampliessin els propòsits del tractament o se sofrís una fallada de seguretat són d’altres de les amenaces.

El document precisa que l’èxit d’aquesta mena de solucions es basa en factors que no depenen només de la tecnologia. Existeixen altres factors determinants per a la seva eficàcia, com, per exemple, la implicació d’un elevat nombre d’usuaris o la garantia d’una declaració responsable. Finalment, és necessari disposar d’accés a una comprovació fiable de l’estat de salut per poder actualitzar la informació recollida per aquests sistemes i que, a més, es realitzi periòdicament, especialment per a aquells que siguin notificats d’haver estat en contacte amb un infectat.

Càmeres d’infrarojos per a la realització de lectures massives de temperatura.

Aquestes càmeres identifiquen mitjançant algorismes d’intel·ligència artificial els rostres humans, els discriminen de la resta d’elements que apareixen en la imatge i revelen la temperatura corporal aproximada de cada individu. L’Agència, que ja ha manifestat la seva preocupació per l’ús d’aquests dispositius i la necessitat de comptar amb el criteri previ de les autoritats sanitàries abans d’instal·lar-les, alerta d’un possible risc de discriminació, de difusió pública de dades de salut i de crear una falsa sensació de seguretat que faciliti el contacte amb persones realment infectades.

En alguns entorns, com el de la normativa de prevenció de riscos laborals, la presa de la temperatura podria ser d’utilitat dins del marc d’un tractament més extens del que formin part altres comprovacions i garanties addicionals que, en tot cas, respectin els drets i llibertats establerts en el RGPD.

L’informe complet amb l’anàlisi de totes les tecnologies es pot consultar en aquest enllaç.