L’ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) és un procediment administratiu pel qual l’empresari pot suspendre o reduir el contracte de treball dels seus treballadors de manera temporal. Correspon, per tant, a l’empresa, adoptar la decisió de l’aplicació de mesures de suspensió dels contractes o reducció de jornada, si bé ha de comunicar aquesta decisió als representants dels treballadors i, automàticament, a l’autoritat laboral. Durant els ERTOs no s’ha de donar de baixa als treballadors en la Seguretat Social, ja que segueixen d’alta, amb independència que l’empresa pugui estar exonerada del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social.

Com ja l’hem estat informant, el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, adopta mesures urgents extraordinàries afrontar l’impacte econòmic i social del Covid-19, que entrant en vigor el 18 de març de 2020 (dia de la seva publicació en el BOE) mantindran la seva vigència durant el termini d’1 mes, sense perjudici que, prèvia avaluació de la situació pel Govern, es pugui prorrogar.

Aquesta norma inclou determinades mesures en l’àmbit de la Seguretat Social i laboral, tenint en compte que les mesures laborals estaran subjectes al compromís de l’empresa de mantenir l’ocupació durant el termini de 6 mesos des de la data de represa de l’activitat.

Entre les mesures podem destacar les relacionades amb els ERTOs, procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada per força major i per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció.

QUÈ ÉS UN EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ TEMPORAL (ERTO)?

• És el procediment que han de realitzar les empreses quan, com a conseqüència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció hagin de suspendre temporalment la totalitat o part de la seva activitat, amb la consegüent suspensió dels contractes de treball o la reducció temporal de la jornada de treball dels treballadors en aquesta empresa.
• L’abast i durada de les mesures de suspensió dels contractes o de reducció de jornada s’adequaran a la situació conjuntural que es pretén superar, en aquest cas a la situació derivada del COVID-19.
• A l’ésser una mesura temporal, l’empresa no haurà d’abonar cap indemnització als  treballadors afectats, sense perjudici del dret a percebre les prestacions de desocupació corresponents.

Atenció. Correspon, per tant, a l’empresa, adoptar la decisió de l’aplicació de mesures de suspensió dels contractes o reducció de jornada, si bé ha de comunicar aquesta decisió als representants dels treballadors i, automàticament, a l’autoritat laboral.

QUI EL POT DUR A TERME?

Qualsevol autònom o empresa que compleixi els requisits, independentment del nombre de treballadors que tingui.

PER QUANT TEMPS?

La durada serà sempre temporal i s’adequarà a la durada de la situació conjuntural que es pretén superar.

DIFERÈNCIES ENTRE UN ERTO I UN ERO 

Tant si és una suspensió de contracte com una reducció de jornada, es podrà sol·licitar la prestació per desocupació sempre que s’hagi cotitzat més de 360 dies, o quan les rendes no superin el 75% del salari mínim.

En aquest sentit existeix una clara diferenciació respecte a un ERO, ja que aquestes sigles fan referència a un expedient de regulació d’ocupació, regulat en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors. En els EROs els acomiadaments es realitzen de manera efectiva i ferma, amb una durada indefinida. En aquest cas, l’empresa pot cessar per complet la seva activitat o bé aplicar un ERO de manera selectiva (per departament, secció, etc.).

QUIN TIPUS D’EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ TEMPORAL EXISTEIXEN PER A AQUESTS CASOS?

A. ERTOS PER CAUSA DE FORÇA MAJOR DERIVADA DE COVID19:

Aquelles suspensions de contracte i reduccions de jornada que tinguin la seva causa directa en pèrdues d’activitat com a conseqüència del COVID-19, inclosa la declaració de l’estat d’alarma, que impliquin:

• Suspensió o cancel·lació d’activitats.
• Tancament temporal de locals d’afluència pública
• Restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i/o les mercaderies.
• Falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat.
• Situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretades per l’autoritat sanitària.

Atenció. Les circumstàncies anteriors han de quedar degudament acreditades.

Quines activitats poden i no poden presentar els ERTO per força major derivada del COVID-19?

Poden presentar l’ERTO per força major:

• totes les empreses a les quals tant abans com després de la declaració de l’estat d’alarma, no els resulta possible desenvolupar la seva activitat per una decisió adoptada per part de l’administració pública;

• les afectades per raons extraordinàries i urgents vinculades amb el contagi o aïllament preventiu (decretat per les autoritats sanitàries);

• totes aquelles que es vegin obligades a suspendre la seva activitat com a conseqüència del tancament de locals d’afluència pública, restriccions del transport públic o falta de subministraments que impedeixi greument la continuïtat de l’activitat, sempre que aquestes causes siguin conseqüència directa del COVID-19.

A aquest efecte quedarien incloses les següents activitats:

1. Museus.
2. Arxius.
3. Biblioteques.
4. Monuments
5. Espectacles públics.
6. Esplai i diversió.
7. Cafè-espectacle.
8. Circs.
9. Locals d’exhibicions.
10. Sales de festa.
11. Restaurant-espectacle.
12. Altres locals o instal·lacions assimilables als esmentats.
13. Culturals i artístics: auditoris, cinemes, places, recintes i instal·lacions taurines.
14. Altres recintes i instal·lacions: pavellons de congressos, sales de concerts, sales de conferències, sales d’exposicions, sales multiús, teatres.
15. Esportius: locals o recintes tancats, camps de futbol, rugbi, beisbol i assimilable, camps de bàsquet, handbol, voleibol i assimilable, camps de tir al plat, de colomí i assimilables, galeries de tir, pistes de tennis i assimilables, pistes de patinatge, hoquei sobre gel, sobre patins i assimilables, piscines, locals de boxa, lluita, judo i assimilable, circuits permanents de motocicletes, automòbils i assimilables, velòdroms, hipòdroms, canòdroms i assimilables, frontons, trinquets, pistes d’esquaix i assimilables, poliesportius, pistes de bitlles i assimilables, salons de billar i assimilables, gimnasos, pistes d’atletisme, estadis, altres locals, instal·lacions o activitats assimilables als esmentats.
16. Espais oberts i vies públiques: recorreguts de curses pedestres, recorreguts de proves ciclistes, motociclistes, automobilístiques i assimilables, recorreguts de motocròs, trial i assimilables, proves i exhibicions nàutiques, proves i exhibicions aeronàutiques, altres locals, instal·lacions o activitats assimilables als esmentats.
17. Activitats recreatives de ball: discoteques i sales de ball, sales de joventut.
18. Activitats recreatives esportivo-recreatives: locals o recintes, sense espectadors, destinats a la pràctica esportiva recreativa d’ús públic, en qualsevol de les seves modalitats.
19. Jocs i apostes: casinos, establiments de jocs col·lectius de diners i d’atzar, salons de joc, salons recreatius, rifes i tómboles, altres locals i instal·lacions assimilables als d’activitat recreativa de jocs i apostes conforme al que estableixi la normativa sectorial en matèria de joc, locals específics d’apostes.
20. Culturals i d’oci: parcs d’atraccions, fires i assimilables, parcs aquàtics, casetes de fira, parcs zoològics, parcs recreatius infantils.
21. Recintes oberts i vies públiques: revetlles, desfilades i festes populars o manifestacions folklòriques.
22. D’oci i diversió – bars especials: bars de copes sense actuacions musicals en directe, bars de copes amb actuacions musicals en directe.
23. D’oci i diversió – d’hostaleria i restauració: tavernes i cellers, cafeteries, bars, cafè-bars i assimilables, xocolateries, gelateries, salons de te, croissanteries i assimilables, restaurants, autoserveis de restauració i assimilables, bars-restaurant, bars i restaurants d’hotels, excepte per donar servei als seus hostes, salons de banquets, terrasses.
24. Col·legis, universitats i els centres de formació, en els termes de l’article 9 del reial decret pel qual es declara l’estat d’alarma.
25. Així com qualssevol altres activitats (i) que hagin quedat suspeses, cancel·lades o restringides pel reial decret pel qual es declara l’estat d’alarma i el reial decret pel qual el modifica i (ii) que s’hagin hagut de suspendre a causa de la falta de subministraments, al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària.

• Les restants empreses que es vegin obligades a presentar un ERTO per la disminució de la seva activitat com a conseqüència de circumstàncies diferents de les anteriors hauran de justificar en la memòria de presentació de l’ERTO les raons per les quals consideren que l’ERTO és de força major, que seran valorades per l’òrgan competent per a la seva resolució.

Quin és el procediment per a la tramitació d’un ERTO per força major derivada del COVID-19?

• S’ha procedit a agilitar el procediment per a la tramitació dels ERTOs, de tal manera que els treballadors puguin percebre com més aviat millor la prestació de desocupació.
• L’empresa presentarà una sol·licitud davant l’autoritat laboral competent, que s’acompanyarà d’un informe que justifiqui la pèrdua d’activitat com a conseqüència del COVID-19, així com, en el seu cas, de la corresponent documentació acreditativa. A títol d’exemple, en aquelles empreses dedicades a alguna activitat comercial que hagin hagut de cessar totalment aquesta activitat en estar compreses en l’annex del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma, serà suficient la presentació de qualsevol document justificatiu de l’activitat de l’empresa.
• Així mateix, l’empresa haurà de comunicar la sol·licitud d’ERTO als treballadors i, en cas d’existir, a la representació sindical.
• L’autoritat laboral verificarà l’existència de força major, com a causa motivadora de suspensió dels contractes o de la reducció de jornada sol·licitada, i dictarà la resolució declarativa de l’existència o no de la força major en el termini de cinc dies des de la presentació de la sol·licitud. Únicament en aquells supòsits en què l’autoritat laboral ho consideri necessari se sol·licitarà informe previ informe a la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
• Una vegada rebuda la resolució de l’autoritat laboral reconeixent la situació de força major, l’empresa comunicarà als treballadors les mesures de suspensió dels contractes o reducció de jornada adoptada. Aquestes mesures faran efecte des de la data del fet causant de la força major.
• Després d’aquesta comunicació, als treballadors se’ls podrà reconèixer la prestació de desocupació. A aquest efecte, es pot obtenir informació complementària en la pàgina web del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

Es pot presentar un ERTO per força major que agrupi mesures de suspensió de contracte i reducció de jornada?

Sí.

Si una empresa va presentar un ERTO per causes productives a l’inici de la crisi i posteriorment s’han transformat en força major, pot modificar l’ERTO?

No, ha de desistir de l’ERTO presentat i presentar-ne un de nou.

B. ERTOS PER CAUSA ECONÒMICA, TÈCNICA, ORGANITZATIVA I DE PRODUCCIÓ RELACIONADES AMB EL COVID-19:

Supòsits en què es decideixi per l’empresa la suspensió de contracte o reducció de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció relacionades amb el COVID-19.
Com haig de procedir per iniciar un ERTO per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció? 

1r Inici mitjançant sol·licitud de l’empresa davant l’autoritat laboral corresponent, de manera telemàtica. Si l’ERTO només afectarà treballadors situats en centre de treball en una única comunitat autònoma, la sol·licitud es presentarà davant l’autoritat laboral d’aquesta comunitat autònoma. Si l’ERTO afectarà treballadors situats en centres de treball de més d’una comunitat autònoma, la sol·licitud es presentarà davant el Ministeri de Treball i Economia Social.

2n S’acompanyarà un informe explicant la vinculació de la pèrdua d’activitat com a conseqüència del COVID-19.

3r S’acompanyarà, si escau, la corresponent documentació acreditativa (certificat d’IAE, etc.)

4t Cal crear una comissió entre els treballadors en el termini de 5 dies. Si no hi ha representació legal de treballadors, la comissió s’integra per 1 persona de cada sindicat representatiu del sector. Si no es conforma aquesta comissió, s’integrarà per 3 treballadors de l’empresa.

5è S’ha d’iniciar un període de consultes entre empresa i comissió, en el termini de 7 dies.

6è Informe potestatiu de la Inspecció de Treball que s’ha d’evacuar en 7 dies.

Durant el temps que dura l’ERTO per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció, haig de continuar pagant les cotitzacions? 

Sí, ha de continuar pagant les cotitzacions fins que sigui aprovat l’ERTO per aquestes causes, i quan sigui aprovat l’ERTO l’empresa es continua fent càrrec de l’aportació empresarial prevista en l’article 273.2 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Si m’autoritzen l’ERTO per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció quina data d’inici es tindrà en compte?

Es tindrà en compte la data de la sol·licitud presentada per l’empresa davant l’autoritat laboral.

ALTRES QÜESTIONS A TENIR EN COMPTE

Quins ERTOs es poden presentar a través de la Seu Electrònica de Ministeri de Treball i Economia Social?

• A través de la seu electrònica del Ministeri de Treball i Economia Social tan sols es poden presentar els ERTOs que són competència d’aquest Ministeri. És a dir aquells que afectin treballadors i que presten serveis en centres de treball de més d’una comunitat autònoma.

• Hi ha una excepció a això: quan l’ERTO afecti treballadors que presten serveis en centres de treball de més d’una comunitat autònoma, si almenys el 85% dels treballadors de la plantilla total pertany a centres situats en una comunitat autònoma i hi ha afectats en aquesta comunitat, aquesta és la competent per a la tramitació de l’ERTO.

Si no sé en quina data l’empresa podrà reprendre l’activitat, quina és la data final que haig de posar en el document de presentació?

Lògicament si l’ERTO està derivat del coronavirus, la durada de l’ERTO ha de ser la mateixa que la de l’estat d’alarma, incloses les seves possibles pròrrogues.

Haig de donar de baixa als treballadors/as de l’empresa en la Seguretat Social?

Durant els ERTOs no s’ha de donar de baixa als treballadors en la Seguretat Social, ja que segueixen d’alta, amb independència que, de conformitat amb el que es preveu en el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per afrontar a l’impacte econòmic i social del COVID-19, l’empresa pugui estar exonerada del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social.

Durant el període establert en l’ERTO, l’empresa ha de pagar retribucions o quotes de Seguretat Social als seus treballadors?

• Durant el període fixat en l’ERTO, l’empresa no ha d’abonar retribucions als treballadors afectats per la suspensió. Així mateix, en el supòsit en què l’ERTO contempli la reducció de jornada, l’empresa únicament abonarà la part proporcional corresponent a la jornada realitzada.

• Respecte a les quotes de Seguretat Social i, de manera exclusiva per als casos de força major motivats pel COVID-19 i mentre duri el període de suspensió de contractes o reducció de jornada:

• La Tresoreria General de la Seguretat Social exonerarà a l’empresa de l’abonament de les quotes empresarials, així com del relatiu a les quotes per conceptes de recaptació conjunta, sempre que l’empresa, a 29 de febrer de 2020, tingués menys de 50 treballadors en situació d’alta en la Seguretat Social. Si l’empresa tingués 50 treballadors o més, l’exoneració de l’obligació de cotitzar arribarà al 75% de l’aportació empresarial.
• A l’efecte dels treballadors, aquest període es tindrà com efectivament cotitzat amb caràcter general.
• L’exoneració de quotes s’aplicarà per la Tresoreria General de la Seguretat Social a instàncies de l’empresa, prèvia comunicació de la identificació dels treballadors i període de la suspensió o reducció de jornada. A l’efecte del control de l’exoneració de quotes serà suficient la verificació que el Servei Públic d’Ocupació Estatal ha procedit al reconeixement de la corresponent prestació per desocupació pel període de què es tracti. Més informació a Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Què passa si la meva empresa estava tancada en el moment d’entrada en vigor de l’estat d’alarma i no puc aconseguir que els meus treballadors signin que els he comunicat la presentació de l’ERTO?

En aquest cas serà suficient la presentació de qualsevol document que acrediti que l’empresa ha realitzat aquesta comunicació encara que no estigui signada la recepció pels treballadors com, per exemple, un correu electrònic.

S’ha d’incloure en l’ERTO als treballadors/as que estan en incapacitat temporal?

Sí, perquè passaran a cobrar la prestació per desocupació quan finalitzi la seva situació d’incapacitat temporal. Aquest extrem s’haurà de reflectir en la relació de treballadors afectats per l’ERTO.

Quins efectes té l’ERTO en els treballadors?

• Els treballadors afectats per ERTO tindran dret al reconeixement de la prestació per desocupació, encara que no tinguin el període d’ocupació cotitzada mínim necessari per a això.
• En aquests casos, el temps en què es percebi la prestació per desocupació de nivell contributiu per aquests ERTO no computarà a l’efecte de consumir els períodes màxims de prestació legalment establerts.
• Amb la finalitat de facilitar la tramitació de les prestacions, per part del Servei Públic d’Ocupació Estatal s’està treballant en la regulació d’un procediment que permeti la tramitació de la desocupació sense necessitat de presentació de sol·licitud individual. Per això, els treballadors afectats per ERTO, de moment, no han de presentar cap sol·licitud, fins que s’informi dels tràmits en els pròxims dies.

Com es presenta la comunicació de l’ERTO al SEPE?

La comunicació de l’ERTO al SEPE correspon a l’autoritat laboral.

En les empreses que tenen representació legal dels treballadors és suficient amb comunicar-los la presentació de l’ERTO?

Sí.