Al BOE de l’11 de març s’ha publicat el Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, que entre altres mesures, es reforça la protecció a col·lectius vulnerables que es troben en risc de desnonament hipotecari. Aquesta mesura prorroga quatre anys addicionals la suspensió dels llançaments per a deutors vulnerables, la qual cosa suposa que fins a maig del 2024 cap persona en situació de vulnerabilitat podrà ser expulsada del seu domicili per impagament de la hipoteca.

Al BOE de l’11 de març s’ha publicat el Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública, amb entrada en vigor des del 12 de març de 2020.

Entre les mesures aprovades podem destacar les següents:

Ampliació del termini de suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables fins a maig del 2024.

S’amplia el termini i el col·lectiu beneficiat de la suspensió dels llançaments. En aquest sentit, es prolonga la vigència de la suspensió dels llançaments per quatre anys més (fins a maig del 2024) per a persones que es trobin en supòsits d’especial vulnerabilitat quan en un procés judicial o extrajudicial d’execució hipotecària s’hagués adjudicat l’habitatge a qualsevol persona, no sols al creditor o a un tercer que actuï per compte d’aquest, com succeïa en el text modificat.

Al mateix temps, s’inclou entre els col·lectius vulnerables les famílies monoparentals que tinguin un sol fill a càrrec. Finalment, augmenta el límit d’ingressos per poder beneficiar-se de la mesura, en incrementar-se per cada fill a càrrec dins de la unitat familiar en 0,15 vegades l’IPREM per a les famílies monoparentals o en 0,10 vegades l’IPREM per a la resta de famílies.

Modificació de la SAREB

Amb la finalitat que la SAREB continuï duent a terme la seva fonamental labor liquidatòria amb normalitat, és necessari complementar de manera urgent el règim jurídic previst per a aquesta societat mitjançant la modificació de la disposició addicional setena de la Llei 9/2012, de 14 de novembre, a l’efecte de la no aplicació del que es preveu en l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

L’article 363.1.e) regula la dissolució per causa de reducció del patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social. La necessitat de la no aplicació d’aquesta causa de resolució a la SAREB ve exigida pel mandat legal de desinversió en un determinat termini, i maximitzant la recuperació de valor, de tots els actius que li han estat transmesos i que formen part del seu patrimoni net. Aquesta particularitat fa imprescindible adaptar al seu règim jurídic especial les causes de dissolució previstes amb caràcter general a les societats mercantils de capital que, per contraposició al fi de la SAREB, realitzen la seva activitat amb caràcter indefinit en el temps, aliè per tant al caràcter liquidador dels seus actius que presenta el fi últim de la SAREB.

D’igual forma es modifica el Reial decret 84/2015, de 13 de febrer, en concret la seva disposició addicional quarta per ampliar el tipus d’entitats financeres ja constituïdes que poden sol·licitar la seva transformació en bancs.

Mesures especials en matèria de salut pública

Es modifica la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública per establir el proveïment centralitzat per l’Estat de productes sanitaris diferents dels medicaments. També contempla, amb la finalitat de protegir la salut pública, com a situació assimilada a accident de treball exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social els períodes d’aïllament o contagi dels treballadors a conseqüència del virus COVID-19.

Com a mesura per preveure casos de possibles desabastiments, la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública, preveu que quan un medicament o producte sanitari es vegi afectat per excepcionals dificultats d’abastiment i per garantir la seva millor distribució, l’administració sanitària de l’Estat, temporalment, podrà establir el subministrament centralitzat per l’administració.

No obstant això, les excepcionals dificultats d’abastiment existents en el nostre sistema nacional de salut, comporten que l’habilitació conferida a l’Estat per poder dur a terme el subministrament centralitzat de medicaments i productes sanitaris sigui insuficient per poder garantir l’abastiment adequat del material necessari per a la prevenció del COVID-19 en el nostre sistema nacional de salut, i es fa necessari d’estendre aquesta habilitació a altres productes necessaris per a la protecció de la salut que no tinguin la naturalesa de producte sanitari, d’acord amb el que es preveu en el Reial decret 1591/2009, de 16 d’octubre, pel qual es regulen els productes sanitaris.