L’Agència Tributària ha subscrit un conveni amb el Consell General del Notariat en virtut del qual l’Agència podrà accedir a la informació continguda en la base de dades de Titularitat Real del Notariat. L’acta de titularitat real s’ha de formalitzar davant notari, i s’hi ha d’identificar a les persones físiques titulars reals dels béns o drets de les societats, per a així evitar les operacions en nom de terceres persones o l’ús de testaferros.

En una nota de premsa del passat 5 de febrer de 2020, l’Agència Tributària ha informat que ha subscrit un conveni amb el Consell General del Notariat en virtut del qual l’Agència podrà accedir a la informació continguda en la base de dades de titularitat real del Notariat.

Segons Hisenda, aquesta informació els serà de gran utilitat per a la lluita contra el frau fiscal en relació amb la creació d’entramats societaris opacs amb finalitats fraudulentes.

A més, l’Agència Tributària rebrà de l’Índex Únic Informatitzat, un subministrament periòdic d’informació de determinades operacions o grups d’operacions contingudes en aquest índex, dades que seran analitzades a través de tecnologia big data a fi de detectar i analitzar entramats societaris complexos.

Què és l’acta de titularitat real?

L’acta de titularitat real va entrar en vigor amb la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, que posteriorment va ser complementada pel Reial decret 304/2014, de 5 de maig, pel qual s’aprova el reglament d’aquesta llei.

L’obligatorietat d’estar en possessió d’aquesta acta, que s’ha de formalitzar davant de notari, neix per la necessitat d’identificar a les persones físiques titulars reals dels béns o drets de les societats, per a així evitar les operacions en nom de terceres persones o l’ús de testaferros.

En el cas de drets de vot o participacions en el capital, la normativa de prevenció del blanqueig de capitals fixa en un 25% de participació la xifra a partir de la qual es considera que una persona física exerceix control en la gestió de la societat, de manera que els percentatges menors no hauran de ser reflectits en l’acta de titularitat real.

Amb l’entrada en vigor de la citada llei, els notaris estan legalment obligats a no admetre la formalització d’escriptures o pòlisses si el compareixent no identifica degudament als titulars reals de la persona jurídica a la qual representen, de manera que els apoderats que representin a les societats han d’identificar a les persones que hi ha darrere amb aquestes actes.

El titular real pot ser-ho per control, per possessió o per administració:

• Titular real per control. És la persona física que posseeix més del 50% del capital social o drets de vot. També serà titular real per control la persona física que a través d’acords o disposicions estatutàries o per altres mitjans exerceixi el control, directe o indirecte, de la gestió d’una persona jurídica.
• Titular real per possessió. És la persona física que ostenti més d’un 25% del capital social o drets de vot, sigui de manera directa sigui indirecta.
• Titular real per administració. És aquell que exerceix el control de la societat com a administrador.

Atenció. Les societats creades des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2010 incorporen en la seva escriptura de constitució l’acta de titularitat real.

Signatura del conveni amb el Consell General del Notariat

Amb la signatura del conveni amb el Consell General del Notariat, a partir d’ara l’Agència Tributària tindrà accés directe a aquesta base de dades de titularitat real dels notaris, i per tant, amb informació de primera mà sobre les titularitats reals de persones jurídiques. Aquesta informació estarà disponible per a Hisenda en el termini de 2 mesos, i s’actualitzarà amb una periodicitat mensual.

Al seu torn, el conveni contempla, igualment, que totes dues parts acordaran la forma en què Hisenda podrà obtenir, fins on abasti la informació de la base de dades, la seqüència d’entitats a través de les quals una persona física és el titular jurídic d’unes accions o participacions, així com el percentatge real de la seva participació (en funció dels successius percentatges de participacions indirectes).

Paral·lelament, el conveni contempla el subministrament a Hisenda d’actes i operacions contingudes en l’Índex Únic Informatitzat Notarial, subministrament que es realitzarà per mitjans informàtics o telemàtics, amb una actualització quinzenal de la informació.

A través de l’índex únic, Hisenda comptarà amb un subministrament periòdic de les dades identificatives de poderdants (les persones que atorguen un poder a un tercer perquè actuï en el seu nom), apoderats i administradors de societats, així com les dates de nomenament i revocació d’aquests poders.

D’igual forma, l’accés a l’índex permetrà a l’Agència obtenir informació d’interès per al control tributari sobre operacions de finançament, immobiliàries, amb actius financers i amb altres valors mobiliaris, i també d’operacions en les quals els intervinents davant el notari s’hagin negat a identificar els mitjans de pagament utilitzats, o no els hagin acreditat completament, o bé els casos en què hagin incomplert l’obligació d’aportar al notari el número d’identificació fiscal, o el document ‘S-1’ de moviments d’efectiu quan és pertinent.

Control a través de l’impost sobre societats

A l’hora de presentar l’impost sobre societats (model 200), s’haurà de posar un especial interès a verificar la informació relativa a les participacions de persones o entitats en la declarant; perquè aquesta informació haurà de coincidir amb la informació continguda en les actes de titularitat real.

En l’impost sobre societats s’ha d’identificar als administradors de la societat, que s’entén per tals a totes aquelles persones que ostentin càrrecs de conseller, gestor director, administrador general o altres càrrecs similars que ostentin la direcció, administració o control de l’entitat.

En aquest model tributari Hisenda a més recull informació sobre les participacions directes de l’empresa declarant en altres societats i de les participacions de persones o entitats en la declarant, sempre que aquestes participacions al final del període de meritació de l’impost constitueixin el 5% del capital o l’1% si es tracta de valors que cotitzin en un mercat secundari organitzat.