Sí. Segons una sentència recent de l’Audiència Nacional sortir a fumar, prendre cafè o esmorzar pot ser descomptat del temps efectivament treballat. L’empresa pot implantar aquests canvis unilateralment en cas de no aconseguir acord amb els representants dels treballadors

Els fets versen sobre una demanda del sindicat CCOO a una empresa per considerar que en ocasió de la implantació d’un sistema de registre de jornada, de manera fraudulenta i prescindint de la tramitació establerta en l’article 41.4 de l’Estatut dels Treballadors, ha modificat en perjudici dels treballadors les condicions de treball existents amb anterioritat a la implantació del registre horari.

Perquè ens trobem davant una modificació substancial de les condicions de treball és necessària l’existència d’una prèvia condició de treball establerta en norma diferent de la llei o del conveni col·lectiu, això és, en contracte de treball, acord col·lectiu no estatutari o decisió unilateral de l’ocupador amb efectes col·lectius.

Cal, a més, que l’ocupador, en ocasió de la implantació d’un sistema de registre de jornada i emparant-se en l’obligació legal que li imposa la seva implantació, de manera injusta, hagi alterat tals condicions de treball en perjudici dels treballadors, de manera tal que la seva modificació hagi de ser titllada de substancial i no d’accidental. En el cas analitzat, no s’ha acreditat l’existència d’una condició de treball prèvia que s’hagi vist alterada pel registre de jornada.

L’Audiència Nacional avala descomptar el cafè i el cigarret de la jornada laboral

Tenint en compte l’anterior, l’Audiència Nacional en la seva sentència de 10 de desembre de 2019, analitza si la implantació d’un sistema de registre de jornada per l’empresa s’ha realitzat de manera fraudulenta en prescindir de la tramitació establerta en l’article 41.4 de l’Estatut dels Treballadors, per entendre que canvis realitzats -com la no consideració del temps de cafè o fumar com a temps de treball efectiu- han modificat negativament les condicions de treball existents amb anterioritat a la implantació del registre d’horari i responen a una modificació substancial de les condicions de treball.

El cas analitzat es repeteix en múltiples empreses després dels canvis normatius, fins a la implantació del sistema de control horari el temps invertit a fumar o prendre cafè es considerava com a temps de treball dins de la jornada i no es descomptava, no obstant això, el sistema de registre de jornada ara permet el càlcul exacte d’aquests moments i, per tant, el seu descompte en nòmina.

El tribunal dóna la raó a l’empresa i desestima la demanda del sindicat en entendre que la implantació del registre de jornada no va alterar condicions de treball prèvies.

Assenyala que no existia amb anterioritat a l’establiment del sistema de registre de jornada cap condició contractual generalitzada, pacte o acord col·lectiu o decisió unilateral de l’empresa que establís que havia de computar-se com a prolongació de jornada el temps invertit en els desplaçaments per viatges de treball.

Atenció. La Sala social de l’Audiència Nacional ha avalat el canvi de criteri empresarial dins de la implantació del registre horari obligatori pel qual, en contra de l’aplicable fins al moment, passa a fer fitxar els treballadors quan realitzen una pausa per a fumar, prendre cafè o esmorzar, amb l’objectiu de descomptar aquest temps de les hores efectivament treballades

També indica que l’empresa ha establert en el seu sistema de registre de jornada que l’endemà d’un viatge es considera que un treballador inicia la seva jornada a les 8 del matí del dia de retorn sense necessitat de fitxar, la qual cosa “no altera o modifica de cap manera i de manera perjudicial per als treballadors el règim previ existent”.

Pel que fa al còmput d’hores extra sense autorització de l’ocupador, el tribunal determina que només es podran comptabilitzar com a treballades aquelles hores extraordinàries que hagin consentit totes dues parts.

En relació a les pauses del cafè i per a fumar, s’assenyala que, encara que existia un control d’accés amb torns, aquest només s’utilitzava a l’efecte de seguretat i no per realitzar un control efectiu de la jornada desenvolupada per cada treballador, per la qual cosa no cal deduir que aquestes pauses es consideressin com a treball efectiu abans de la implantació del sistema de registre.

Això suposa, segons el tribunal, que no s’alteren condicions laborals prèvies i que, per tant, s’hauran de descomptar les pauses per al cafè o el cigarret del temps de treball efectiu en virtut del sistema establert per l’empresa.

L’Audiència Nacional avala descomptar les pauses del cafè i el cigar de les jornades laborals. La decisió implica que la companyia pot implantar aquests canvis del nou registre de manera unilateral.

Normativa aplicada:

– Sentència de l’AN, Sala social, de 10 de desembre de 2019, núm. 144/2019.

– Articles 41.1, 2 i 4 de l’Estatut dels Treballadors