L’article 96 de la Llei de protecció de dades i garanties dels drets digitals regula el dret al testament digital.

No obstant això, hem de dir que realment el testament digital com a tal no es troba regulat en el nostre codi civil que únicament permet el testament obert notarial, el tancat notarial, l’hològraf, així com els testaments especials, militar i marítim, fet en perill de mort o temps d’epidèmia i el fet en país estranger amb les solemnitats d’aquest país. Tots aquests testaments, excepte en els especials, que fins ara estan permesos en el nostre ordenament jurídic, més tard o més d’hora hauran de passar pel notari.

Llavors, per què la nova Llei de protecció de dades parla de testament digital?

El testament és l’acte pel qual una persona disposa dels seus béns per a després de la seva mort anul·lar el testament que no es faci amb les formalitats necessàries per a testar. De la mateixa manera, si una persona mor sense testament s’obre la successió intestada (sense testament) o “abintestat” i també es fa necessari la presència del notari. És per això, que cal tenir molta de cura a l’hora de manifestar la nostra última voluntat. El testament digital és radicalment nul.

Existeixen prestadors de serveis de certificació digital i empreses que gestionen els arxius digitals, però no podran tenir la consideració de marmessors digitals perquè aquest mai existirà si no és nomenat pel testador en testament i com abans hem explicat, si el testament digital és nul, mai podran existir marmessors digitals. Ara bé, una altra cosa és la successió dels continguts o béns digitals com per exemple els derivats de la propietat intel·lectual.

La nova llei permet l’accés dels continguts gestionats pels prestadors de serveis de la societat de la informació sobre persones mortes. Aquest accés es regirà per les següents regles:

• Les persones vinculades al mort per raons familiars o, de fet, així com els seus hereus podran dirigir-se als prestadors de serveis de la societat de la informació a fi d’accedir a aquests continguts i impartir-los les instruccions que estimin oportunes sobre la seva utilització, destinació o supressió. Com a excepció, les persones esmentades no podran accedir als continguts del causant, ni sol·licitar la seva modificació o eliminació, quan la persona morta l’hagués prohibit expressament o així ho estableixi una llei. Aquesta prohibició no afectarà el dret dels hereus a accedir als continguts que poguessin formar part del cabal relicte.
• El marmessor testamentari, així com aquella persona o institució a la qual el mort hagués designat expressament per a això també podrà sol·licitar, conformement a les instruccions rebudes, l’accés als continguts amb vista a donar compliment a les instruccions.
• En cas de persones mortes menors d’edat, aquestes facultats es podran exercir també pels seus representants legals o, en el marc de les seves competències, pel Ministeri Fiscal, que podrà actuar d’ofici o a instàncies de qualsevol persona física o jurídica interessada.
• En cas de defunció de persones amb discapacitat, aquestes facultats es podran exercir també, a més de per els qui assenyala la lletra anterior, pels qui haguessin estat designats per a l’exercici de funcions de suport si aquestes facultats s’entenguessin compreses en les mesures de suport prestades pel designat.

Les persones legitimades en l’apartat anterior podran decidir sobre el manteniment o eliminació dels perfils personals de persones mortes en xarxes socials o serveis equivalents, tret que el mort hagués decidit sobre aquesta circumstància, en aquest cas s’estarà a les seves instruccions. El responsable del servei al qual se li comuniqui, conformement al paràgraf anterior, la sol·licitud d’eliminació del perfil, haurà de procedir sense dilació.

Per tant, s’ha de prestar moltíssima atenció i diligència a l’hora de decidir, de les alternatives permeses en la llei, la forma mitjançant la qual transmetrem els nostres béns, que com abans es va assenyalar podran ser digitals sent la normativa aplicable a la successió l’establerta pel codi civil.