Pròxima regulació de la gestió dels llibres registres en l’IRPF

Pròxima regulació de la gestió dels llibres registres en l’IRPF

Està pendent de publicació una Ordre que actualitza el contingut de les obligacions de gestió dels llibres registre en l’IRPF, substituint la normativa anterior, per adequar-la a les últimes modificacions produïdes en l’IRPF. Entre altres novetats, s’introdueix la necessitat que, en les anotacions en els llibres registre de vendes i ingressos i de compres i despeses es faci constar el NIF de la contrapart de l’operació.

L’informem que al web del Ministeri d’Hisenda s’ha publicat un projecte d’ordre per la qual es regula la gestió dels llibres registre en l’IRPF.

Aquesta ordre actualitza el contingut de les obligacions de gestió dels llibres registre, substituint l’ordre de 4 de maig de 1993 (que quedarà derogada amb l’entrada en vigor de la nova ordre), per a adequar-la a les últimes modificacions produïdes en l’IRPF.

La seva entrada entrarà en vigor es preveu que sigui l’endemà de la seva publicació en el BOE i s’aplicarà a les anotacions registrals corresponents a l’exercici 2020 i següents.

Recordem que d’acord amb l’establert en la llei i reglament de l’IRPF:

  • Els contribuents que desenvolupin activitats empresarials amb el rendiment determinat en la modalitat simplificada del mètode d’estimació directa, així com aquells que realitzin una activitat empresarial en estimació directa que, d’acord amb el Codi de Comerç, no tingui caràcter mercantil, estaran obligats a la gestió del llibre registre de vendes i ingressos, el llibre registre de compres i despeses i el llibre registre de béns d’inversió.
  • Els contribuents que exerceixin activitats professionals amb el rendiment determinat en mètode d’estimació directa, en qualsevol de les seves modalitats, estaran obligats a portar un llibre d’ingressos, un llibre de despeses, un llibre registre de béns d’inversió i un llibre registre de provisions de fons i suplerts.
  • Els contribuents que realitzin activitats empresarials amb el rendiment determinat mitjançant el mètode d’estimació objectiva, en el cas que dedueixin amortitzacions, estaran obligats a portar un llibre registre de béns d’inversió. A més, per les activitats el rendiment net de les quals es determini tenint en compte el volum d’operacions hauran de portar un llibre registre de vendes o ingressos.
  • Finalment, les entitats en règim d’atribució de rendes que desenvolupin activitats econòmiques, portaran uns únics llibres obligatoris corresponents a l’activitat realitzada, sense perjudici de l’atribució de rendiments que calgui efectuar en relació amb els seus socis, hereus, comuners o partícips.

Fins ara, el desenvolupament d’aquests preceptes es realitzava mitjançant l’Ordre de 4 de maig de 1993 per la qual es regula la forma de gestió i el diligenciat dels llibres-registre en l’IRPF, que ha estat objecte de dues modificacions, dutes a terme per l’Ordre de 4 de maig de 1995 i l’Ordre de 31 d’octubre de 1996.

Principals novetats del projecte d’ordre per la qual es regula la gestió dels llibres registres en l’IRPF

Entre les principals novetats destaquen les següents:

  • Cal que, en les anotacions en els llibres registres de vendes i ingressos i de compres i despeses, es faci constar el NIF de la contrapart de l’operació. En aquesta actualització del contingut dels llibres registre s’ha tractat de donar certa homogeneïtat a la normativa amb conceptes previstos en altres impostos, com per exemple en matèria de assentaments resums amb l’IVA.
  • Els llibres registre de l’IRPF podran ser compatibles amb els requerits en l’IVA en els termes previstos en l’art. 62.3 del Reglament de l’IVA. Entre els objectius buscats amb aquesta nova ordre trobem la de reforçar i concretar la possibilitat que aquests llibres puguin ser compatibles, amb les addicions necessàries, com a llibre fiscal dels impostos que així ho prevegin.
  • L’AEAT publicarà al seu web un format tipus de llibres registres. La posada a la disposició d’aquest format de llibres tracta d’assistir en el compliment de les obligacions tributàries formals registrals i pretén oferir seguretat jurídica i certesa en el contingut mínim que se’ls pugui exigir en un procediment tributari.