D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem les despeses de notaria i registre corresponents a la hipoteca han d’anar a compte del banc per ser el beneficiari que el contracte es formalitzi en escriptura pública i s’inscrigui en el registre. L’única despesa que ha qüestionat el Tribunal Suprem en la seva recent sentència del 28 de febrer de 2018 és l’impost d’actes jurídics documentats (AJD), però no posa en qüestió la resta de despeses reclamables (pagaments de notaria, gestoria, taxació, etc.), que ja van ser declarats nuls per aquest mateix Tribunal el 23 de desembre de 2016.

El Ple de la Sala Primera, civil, del Tribunal Suprem, estudià el 21 de març dos recursos (Recursos de cassació 1211/2017 i 1518/2017) relatius a reclamacions de consumidors contra clàusules d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària que els atribuïen totes les despeses i impostos generats per l’operació.

En concret, el Tribunal Suprem discutia únicament el relatiu al pagament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD).

Els magistrats estimen en part els recursos i estableixen que: a) per la constitució del préstec, el pagament incumbeix al prestatari, d’acord a la jurisprudència constant del propi Suprem; i b) pel timbre dels documents notarials, l’impost corresponent a la matriu s’abonarà per parts iguals entre prestadora i prestatari, i el corresponent a les còpies, per qui les sol·liciti.

D’aquesta manera, el Tribunal Suprem ha unificat la disparitat de criteris existents en les diferents Audiències Provincials, on en alguns casos determinaven que l’impost l’havien d’abonar els bancs, en uns altres els consumidors i en altres casos tots dos per meitat.

Segons l’acordat pel Tribunal Suprem considera que és el consumidor qui ha d’assumir el pagament de l’impost d’AJD en ser el prestatari el subjecte passiu sobre el qual recau el citat impost.

Reclamar la resta de les despeses de formalització de la hipoteca

Però tingui present que l’única despesa que ha qüestionat el Tribunal Suprem és el d’AJD, però no posa en qüestió la resta de despeses reclamables, que ja van ser declarades nul·les per aquest mateix Tribunal el 23 de desembre de 2016. Per tant, encara es poden recuperar els aranzels notarials (entre el 0,1% i el 0,5% de la responsabilitat hipotecària), les despeses de la inscripció de la hipoteca en el Registre de la Propietat (aproximadament el 0,2% de la responsabilitat hipotecària) i els honoraris de la gestoria (varien segons la tarifa de cada agència).

Atenció. Les despeses de formalització de la hipoteca que pot reclamar són els imports derivats del pagament de notaria, gestoria, i taxació que es van pagar quan va signar la seva hipoteca.

Es tracta de les factures que habitualment s’adjunten a la hipoteca, com per exemple:

• Factura de la NOTARIA corresponent a l’escriptura de préstec hipotecari.
• Despeses de TAXACIÓ de l’habitatge que exigia el banc per concedir el préstec.
• Factura del REGISTRE DE LA PROPIETAT per la inscripció de la hipoteca.
• Despeses de GESTORIA, sempre que la seva intervenció s’hagi imposat pel banc.
• Despeses de la COMISSIÓ D’OBERTURA.

Totes aquestes despeses es poden reclamar per dues vies: a través de la pròpia entitat, o bé davant els jutjats. En el primer cas, s’ha d’interposar una reclamació formal davant el servei d’atenció al client del banc en qüestió. Si no respon o denega la sol·licitud de devolució, es pot elevar la queixa al Banc d’Espanya, encara que les seves resolucions no tenen caràcter vinculant.

L’altra opció és acudir directament als tribunals. Per fer-ho caldrà interposar una denúncia davant el jutjat de clàusules abusives de la província en la qual es resideixi.

Per tant, tingui present que tots aquells consumidors que tinguin o hagin tingut un préstec hipotecari pot reclamar les despeses. Tant si la seva hipoteca està activa, com si ha venut el seu habitatge o si ha realitzat novacions sobre el préstec inicial, pot reclamar les despeses.