L’article 37.3.b) de l’Estatut dels Treballadors (ET) reconeix un permís retribuït de cinc dies en cas d’hospitalització, malaltia greu o intervenció quirúrgica de familiars. I aquí trobem el primer matís important -encara que pugui semblar obvi-: no es tracta d’un màxim, sinó d’una durada tancada.

L’Audiència Nacional ho deixa clar: la norma no diu “fins a cinc dies”, sinó “cinc dies”. Això, que pot semblar una qüestió de redacció, en la pràctica canvia completament l’enfocament.

• Atenció. No és correcte reduir el permís en funció de criteris interns d’empresa (per exemple, dies de repòs). La durada ve fixada per llei.

1. Què succeeix quan el familiar rep l’alta hospitalària

Aquí és on tradicionalment han sorgit més conflictes. Moltes empreses interpretaven que el permís acabava automàticament amb l’alta hospitalària.

La sentència trenca clarament amb aquesta idea. L’alta hospitalària no posa fi automàticament al permís

Per què? Perquè el rellevant no és l’ingrés en si, sinó la situació que el justifica, és a dir, la necessitat de cura. En la pràctica, l’habitual és que:

• L’alta hospitalària arribi abans

• Però la recuperació no hagi acabat

• I el familiar continuï necessitant atenció

Per això, el criteri és el següent: el permís pot continuar mentre no existeixi alta mèdica

• Atenció. No confondre alta hospitalària amb alta mèdica. Són conceptes diferents, i barrejar-los és un dels errors més freqüents.

2. El permís no depèn del repòs prescrit (encara que ho sembli)

Un altre punt interessant de la sentència de l’Audiència Nacional de data 19 de febrer de 2026, és que desmunta una pràctica bastant estesa, com és limitar el permís als dies de repòs indicats pel metge.

A primera vista pot semblar raonable… però jurídicament no ho és. L’Audiència Nacional insisteix en un fet clau, que el legislador ja ha fixat la durada del permís, i no correspon a l’empresa ajustar-la. El repòs pot ser de 2 dies, de 3 o de 7… però el permís continua sent de 5.

Una altra cosa distinta -i això també ho apunta la sentència- és que l’ús del permís ha de respondre a la seva finalitat.

• Atenció. Reduir el permís a compte “per si de cas” es considera una limitació indeguda. Si hi ha abús, haurà d’acreditar-se cas per cas.

3. El moment d’inici

Si el primer punt amplia drets, aquest segon els delimita. L’Audiència Nacional rebutja una interpretació que també s’estava plantejant: iniciar el permís després de l’hospitalització, quan només queden cures al domicili. I aquí la Sala és clara, en assenyalar que el permís està vinculat al fet causant (hospitalització, malaltia greu, intervenció).

No existeix, com a tal, un permís autònom per “cures posteriors”.

Per tant:

• El permís cal iniciar-lo quan es produeix l’hospitalització (o situació equivalent)

• No es pot activar després, encara que continuï la necessitat de cures

Atenció. No és vàlid “guardar” el permís per a utilitzar-lo després de l’alta hospitalària. Ha de començar vinculat al fet inicial.

4. La lògica que hi ha darrere (i que convé entendre)

Si un es queda només amb el titular, pot semblar contradictori:

• D’una banda, el permís continua després de l’alta hospitalària

• D’una altra, no pot començar després d’ella

Però té sentit si s’entén bé el plantejament:

• El permís neix amb el fet causant

• I es manté mentre persisteixi la necessitat que el justifica

El que no permet la norma és “desconnectar” totes dues coses.

• Atenció. Separar artificialment hospitalització i cures posteriors pot portar a interpretacions incorrectes.

Aquesta sentència, en realitat, no crea un nou dret, sinó que ordena com ha d’aplicar-se el que ja existia.

En termes clars:

• El permís és de cinc dies complets

• No es redueix per alta hospitalària ni per dies de repòs

• Pot continuar mentre no hi hagi alta mèdica

• Però cal iniciar-lo quan es produeix l’hospitalització

En el fons, el que es diu -encara que no es formuli així- és que ni l’empresa pot retallar el permís ni el treballador pot utilitzar-lo fora del moment en què correspon.

La clau no és discutir la durada, sinó justificar correctament l’ús del permís. Aquí és on solen sorgir els conflictes reals.