Hi ha una idea bastant estesa -i no del tot correcta- que, una vegada jubilat, l’autònom ha de desvincular-se completament de la seva activitat. La normativa no va exactament per aquí.

La Llei General de la Seguretat Social estableix, amb caràcter general, la incompatibilitat entre pensió de jubilació i treball, però introdueix matisos rellevants. Entre ells, un especialment important: és possible mantenir la titularitat del negoci estant jubilat.

Ara bé, aquí trobem el matís clau, no és el mateix ser titular que gestionar el negoci.

Atenció. Mantenir el negoci a nom seu no implica que hi pugui continuar treballant com abans. Aquí és on solen aparèixer els problemes.

1. Què pot fer (i què no) un jubilat titular del negoci

El límit no està en la titularitat, sinó en el tipus de funcions que es realitzen. La normativa i la doctrina han anat delimitant aquest punt amb bastant precisió:

El que sí que pot fer:

• Signar contractes

• Representar formalment al negoci

• Relacionar-se amb administracions

• Marcar directrius generals

El que no pot fer:

• Gestionar el dia a dia del negoci

• Ser present de manera habitual en l’activitat

• Dirigir operativament a treballadors

• Fer tasques pròpies de l’explotació

Dit de forma més clara: pot ser “propietari”, però no “gestor actiu”.

• Atenció. La presència habitual en el negoci o la intervenció directa en l’activitat pot provocar la incompatibilitat amb la pensió.

2. El paper dels familiars. Aquí és on sol fallar l’estructura

Un dels errors més habituals en aquests casos apareix quan s’intenta mantenir figures que ja no encaixen. Especialment, la de l’autònom col·laborador.

Aquesta figura exigeix una cosa molt concreta, que existeixi un autònom titular que estigui exercint efectivament l’activitat. Si el titular està jubilat i no treballa, aquest requisit desapareix.

Per tant, no és correcte mantenir un familiar com a autònom col·laborador si el titular ja no exerceix activitat real.

• Atenció. Mantenir un autònom col·laborador en aquesta situació pot ser qüestionat per la Seguretat Social.

3. Llavors qui ha d’assumir l’activitat

Aquí és on l’estructura ha d’adaptar-se a la realitat. Existeixen dues opcions principals, i no són intercanviables sense més ni més:

Opció 1: el familiar passa a ser autònom titular

• Assumeix l’activitat econòmica

• Es dona d’alta en el RETA

• Gestiona directament el negoci

• Es converteix en responsable real de l’explotació

És l’opció més coherent quan el familiar ja està portant el negoci en la pràctica.

Opció 2: relació laboral per compte d’altri

Podria plantejar-se que el familiar sigui treballador en el règim general, però aquí entren en joc dos elements clau:

• Dependència real

• Alienitat en l’activitat

I, a més, un factor determinant: la convivència.

En molts casos familiars, aquests requisits no es compleixen clarament, que fa que aquesta opció sigui més complexa de sostenir.

• Atenció. Donar d’alta com a treballador per compte d’altri a un familiar sense complir els requisits pot implicar regularitzacions i sancions.

4. L’alternativa de la jubilació activa

Hi ha una altra via, encara que amb condicions específiques, és la jubilació activa. Aquesta permet compatibilitzar pensió i activitat, però no és automàtica. Requereix, entre altres aspectes:

• Haver assolit l’edat ordinària de jubilació

• Haver cotitzat prou

• Esperar almenys un any des d’aquesta edat

• Mantenir activitat en el sector privat

En el cas d’autònoms:

• Es pot compatibilitzar amb un percentatge de la pensió (generalment el 75% en determinats supòsits)

• Exigeix tenir treballadors contractats en condicions concretes

És una opció interessant, però no sempre encaixa en tots els casos.

• Atenció. No confondre jubilació total amb jubilació activa. Són situacions completament diferents a efectes legals.

5. Conclusió pràctica que convé no perdre de vista

Quan un autònom es jubila, el negoci pot continuar… però no de qualsevol manera.

L’essencial és entendre això:

• La titularitat pot mantenir-se

• L’activitat no pot exercir-se directament

• Les figures laborals han d’ajustar-se a la realitat

• I l’estructura ha de reflectir qui gestiona de veritat el negoci

En la pràctica, moltes situacions familiars funcionen correctament… fins que es revisen.

Si l’estructura no reflecteix la realitat de qui treballa i qui dirigeix, el risc no és teòric. Sol acabar en regularització.