Com ja deu saber, els passius representen totes les obligacions de l’empresa enfront de tercers: bancs, proveïdors, administracions públiques, personal o socis. Inclouen tant deutes financers com compromisos operatius i fiscals.

En la pràctica, els passius determinen:

• Quin marge de maniobra té l’empresa,
• Quina liquiditat necessita per a operar amb normalitat, i
• Fins a quin punt pot assumir nous projectes o inversions.

Una empresa pot ser rendible en termes comptables i, no obstant això, estar asfixiada per la seva estructura de passius.

• Atenció. Benefici no sempre significa salut financera si els passius no estan ben dimensionats.

Tipus de passius i el seu efecte real en el dia a dia

No tots els passius pesen igual ni generen els mateixos riscos. Convé distingir, almenys, entre:

• Passiu corrent: deutes a curt termini (proveïdors, Hisenda, Seguretat Social, préstecs a menys d’un any).
• Passiu no corrent: deutes a llarg termini (préstecs, lísing, finançament estructural).

Un excés de passiu corrent sol traduir-se en tensions de tresoreria, mentre que un passiu a llarg termini mal ajustat pot limitar la capacitat d’inversió futura.

Quan la major part del deute venç a curt termini, el risc no és teòric: és immediat.

Quan el deute deixa de ser una eina útil

El deute no és negatiu per si mateix. Ben usat, permet créixer, invertir o estabilitzar l’empresa. El problema apareix quan:

• Es finança despesa corrent amb deute estructural,

• S’encadenen ajornaments fiscals com a solució permanent,

• S’acumulen proveïdors per falta de planificació de pagaments, o

• No es revisa la capacitat real de devolució.

En aquests casos, el deute deixa d’impulsar l’empresa i passa a condicionar totes les decisions, des de contractar fins a fixar preus.

• Atenció. Si les decisions es prenen pensant primer en “quin deute venç aquest mes”, alguna cosa ja no està equilibrada.

Senyals habituals de desequilibri en els passius

Existeixen indicis clars que l’estructura de passius necessita correcció:

• Retards recurrents en pagaments,

• Dependència constant de pòlisses de crèdit,

• Ús d’ajornaments fiscals de forma continuada,

• Dificultat per a accedir a nou finançament,

• Pèrdua de credibilitat enfront de proveïdors.

Aquests senyals no solen aparèixer de cop, sinó de manera progressiva.

Quan el problema ja és visible en caixa, sol portar temps gestant-se en el balanç.

Formes habituals de corregir una estructura de passius desequilibrada

La correcció no passa sempre per “guanyar més”, sinó per reordenar el que ja existeix. Algunes mesures habituals són:

• Reestructurar terminis: convertir deute a curt en llarg termini quan sigui viable.

• Unificar finançament: substituir múltiples deutes petits per una estructura més clara.

• Revisar política de pagaments: negociar proveïdors i calendaris realistes.

• Ordenar deute públic: planificar ajornaments fiscals dins d’un marc sostenible.

• Reforç patrimonial: aportacions de socis o capitalització de deutes quan procedeix.

Cada empresa requereix una combinació diferent, no solucions estàndard.

• Atenció. Reordenar deute a temps sol ser més eficaç -i menys costós- que reaccionar tard.

La importància d’anticipar-se

Una revisió periòdica de passius permet detectar problemes abans que es converteixin en urgències. Analitzar ràtios bàsiques, fluxos de caixa i venciments futurs ofereix una visió molt més real que mirar només el resultat de l’exercici.

En molts casos, petits ajustos preventius eviten escenaris de bloqueig financer.

• Atenció. El millor moment per a corregir el deute és quan encara no fa mal.

Vegem un exemple senzill:

Situació inicial d’una empresa de serveis:

• Actiu total: 500.000 €

• Fons propis: 150.000 €

• Passiu total: 350.000 €

Desglossament del passiu:

• Proveïdors i deutes a curt termini: 220.000 €

• Préstecs a llarg termini: 130.000 €

El problema no és el volum total de deute, sinó que el 63% del passiu venç en menys d’un any, generant tensions constants de tresoreria.

Mesures correctores aplicades:

• Reestructuració bancària de 100.000 € de deute a curt termini a 5 anys.

• Aportació de socis de 50.000 € per a reduir deute amb proveïdors.

Situació després de l’ajust:

• Passiu corrent: 120.000 €

• Passiu no corrent: 230.000 €

• Fons propis: 200.000 €

Resultat:

• Millora immediata de liquiditat.

• Menor pressió mensual de pagaments.

• Més capacitat per a planificar i negociar.

A pesar que la facturació no ha augmentat, l’empresa recupera la seva estabilitat financera, actuant d’aquesta manera.

Llista de control: diagnòstic financer de passius i deutes en l’empresa

Respondre aquestes preguntes amb sinceritat sol ser el primer pas per a anticipar-se i corregir a temps. Nosaltres l’ajudem en el procés

Marqui SÍ o NO en cada punt:

1. Liquiditat i tresoreria

☐ L’empresa pot atendre pagaments mensuals sense tensions habituals

☐ No es depèn de manera constant de pòlisses de crèdit per pagar despeses corrents

☐ El saldo de caixa o bancs cobreix amb folgança els venciments immediats

Si la liquiditat només es manté recorrent a finançament puntual, el problema sol estar en l’estructura de passius.

2. Deute a curt termini

☐ La majoria dels deutes a curt termini tenen una planificació clara de pagament

☐ No s’acumulen proveïdors fora de termini de manera recurrent

☐ Els ajornaments amb Hisenda o Seguretat Social no s’usen com a solució permanent

Un passiu corrent elevat és un dels principals focus de risc financer silenciós.

3. Deute a llarg termini

☐ Les quotes de préstecs o lísing són assumibles amb la generació real de caixa

☐ El deute a llarg termini finança inversions i no despesa corrent

☐ No s’han renegociat préstecs per urgències de tresoreria en l’últim any

Quan el deute a llarg termini s’usa per a “tapar forats”, el problema es desplaça, no es resol.

4. Relació entre deute i patrimoni

☐ Els fons propis no s’han anat reduint exercici rere exercici

☐ L’empresa no depèn exclusivament de finançament extern per a operar

☐ Existeix marge per a absorbir pèrdues sense comprometre la continuïtat

Una empresa amb poc patrimoni és més vulnerable davant qualsevol desviació d’ingressos.

5. Capacitat de maniobra i decisions

☐ Les decisions estratègiques no estan condicionades per venciments immediats

☐ Es pot invertir o créixer sense que el deute sigui el primer freno

☐ L’empresa pot negociar amb proveïdors des d’una posició equilibrada

Quan el deute marca l’agenda, l’empresa perd capacitat de decisió.

6. Visió i control financer

☐ Es disposa d’una previsió de tresoreria a diversos mesos vista

☐ Es coneixen els venciments futurs amb claredat

☐ L’anàlisi financera va més enllà del resultat comptable anual

Sense previsió, els problemes financers sempre arriben abans que les solucions.

Resultat orientatiu

• Majoria de respostes SÍ → L’estructura financera és raonablement equilibrada

• Diverses respostes NO → Convé revisar passius, terminis i finançament abans que apareguin tensions més grans

• Molts NO concentrats en curt termini i liquiditat → Risc elevat de desequilibri financer a curt termini

Atenció. Aquesta llista de control no substitueix una anàlisi financera completa, però serveix com a senyal d’alerta primerenca per a detectar quan cal actuar.