Reduir costos continua sent un dels grans objectius empresarials quan arrenca un exercici. El problema no sol estar en la intenció, sinó en com es tradueix aquesta intenció en decisions concretes i sostingudes en el temps.

En un context com el de 2026 (amb costos financers encara elevats, pressió salarial, digitalització forçada i marges més ajustat…), retallar sense mètode sol sortir car. La clau està a ordenar el procés i evitar les dreceres.

• Atenció. Reduir costos sense anàlisi prèvia sol acabar retallant on no convé.

Pas 1: Identificar, no suposar

El punt de partida continua sent el compte de resultats, però el 2026 ja no n’hi ha prou amb mirar grans blocs. Cal baixar al detall.

Analitzi cada partida i pregunti’s:

• Quina despesa concreta s’ha produït,

• Qui l’ha generat,

• i si avui continua tenint sentit.

Per exemple, en una partida de serveis externs convé distingir assessorament recurrent, subscripcions digitals, llicències de programari infrautilitzades o proveïdors que ja no aporten valor diferencial.

• Atenció. Les despeses “petites però fixes” solen amagar més marge d’ajust que els grans contractes.

Pas 2: Qüestionar la utilitat real de la despesa

Una vegada identificada la despesa, arriba la part incòmoda: valorar si calia.

El 2026 és habitual detectar:

• Formacions duplicades,

• Eines digitals superposades,

• Serveis contractats “per inèrcia”,

• O despeses pensades per a una empresa que ja no existeix tal com era.

Aquí no es tracta d’eliminar-ho tot, sinó d’alinear despesa i necessitat real.

Que una despesa sigui habitual no significa que sigui imprescindible.

Pas 3: Fixar objectius concrets i realistes

Un dels errors més freqüents és fixar objectius genèrics del tipus “reduir un 20% totes les despeses”. Això sol generar frustració… o decisions equivocades.

Els objectius s’han de fixar per partida, després de l’anàlisi prèvia.

Exemple

Una empresa de serveis professionals revisa el seu compte de resultats de 2025 i detecta el següent:

• Despesa total en formació: 8.400 €

• D’ells:

• 2.100 € en cursos genèrics poc relacionats amb el lloc real.

• 1.300 € en seminaris presencials que podien haver-se fet en línia a menor cost.

• 5.000 € en formació tècnica clarament necessària.

Objectiu raonable per a 2026: reduir la despesa en formació en 2.500 €, mantenint intacta la formació clau.

Reduir no és retallar a l’atzar, sinó eliminar el que no aporta.

Pas 4: Assignar un responsable clar

Un pla sense responsable és només un document bonic. Perquè funcioni, algú n’ha de prendre el control.

En empreses mitjanes o petites, aquest responsable pot ser:

• una persona d’administració,

• Algú de RH,

• O la direcció.

La seva funció no és retallar, sinó:

• Autoritzar despeses,

• Comprovar coherència,

• I frenar desviacions abans que es consolidin.

Si ningú decideix, la despesa decideix sola.

Pas 5: Fer seguiment abans que sigui tard

El seguiment no pot deixar-se per a desembre. El 2026, amb canvis ràpids en costos i necessitats, el control ha de ser periòdic.

El recomanable:

• Revisió mensual o trimestral,

• Anàlisi de desviacions,

• I ajustos a temps.

Si l’objectiu era reduir un 25% una partida i només s’ha aconseguit un 10%, cal entendre per què:

• L’objectiu era massa ambiciós?

• Han sorgit necessitats noves?

• S’ha perdut disciplina en el control?

Esperar al tancament de l’any converteix el control en autòpsia.

Pas 6: No compensar unes partides amb unes altres

Un error habitual és justificar l’augment d’una despesa perquè “en una altra hem estalviat”. Això desdibuixa el pla i fa impossible mesurar resultats reals.

Cada partida cal avaluar-la per separat, amb el seu propi objectiu i el seu propi responsable.

Estalviar en una línia no legitima gastar sense control en una altra.

Reduir costos el 2026 no va d’estrènyer el cinturó sense criteri, sinó d’ordenar, decidir i controlar. Les empreses que ho aconsegueixen no són les que retallen més, sinó les que saben exactament on i per què ajusten.

Una anàlisi prèvia, objectius raonables, responsables clars i seguiment periòdic converteixen una bona intenció en un resultat mesurable.

L’estalvi sostenible sempre comença pel mètode, no per la tisorada.