L’informem que a final de 2025 s’ha confirmat una nova pròrroga de la coneguda com a moratòria comptable de la COVID-19. En termes pràctics, això significa que les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 seguiran sense computar-se, a l’efecte de determinar la causa legal de dissolució per pèrdues, fins al tancament de l’exercici que s’iniciï en 2026.

La mesura s’introdueix a través de la disposició addicional quarta del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, i manté viva una solució excepcional que s’aplica, amb diferents extensions, des de 2020.

• Atenció. Aquesta pròrroga no és automàtica per a tot: només afecta al còmput de la causa de dissolució per pèrdues, no a altres obligacions societàries.

L’origen de la moratòria 

L’anomenada moratòria comptable va néixer per a evitar un efecte dominó: aplicar sense matisos les regles generals de la Llei de societats de capital (LSC) en plena crisi sanitària hauria obligat moltes empreses a dissoldre’s malgrat ser viables.

Per això, des de 2020 es va permetre “aïllar” comptablement les pèrdues de la COVID, concedint temps perquè poguessin absorbir-se amb resultats posteriors.

Lluny de desaparèixer, aquesta lògica s’ha mantingut i ara es prolonga també a 2026.

• Atenció. Que les pèrdues no computin no significa que desapareguin del balanç: continuen sent-hi i condicionen la imatge financera de l’empresa.

Quines pèrdues no es tenen en compte… i quines sí

La pròrroga és clara en aquest punt:

• No es tindran en compte les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 per a comprovar si el patrimoni net ha quedat per sota de la meitat del capital social.
• Sí que es tindran en compte les pèrdues que es generin el 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026.

Per tant, si excloent 2020 i 2021, el resultat de qualsevol d’aquests exercicis posteriors provoca una situació de desequilibri patrimonial, la causa de dissolució torna a activar-se.

• Atenció. La moratòria no cobreix pèrdues “noves”: només protegeix enfront de l’impacte heretat de la COVID.

Què han de fer els administradors si hi ha desequilibri?

Si, descomptant les pèrdues de 2020 i 2021, el patrimoni net queda reduït a menys de la meitat del capital social, els administradors tenen obligació d’actuar.

En concret:

• Convocar junta en el termini de dos mesos des del tancament de l’exercici, o
• Adoptar mesures correctores suficients, com un augment o reducció de capital.

La pròrroga no elimina aquestes obligacions ni atenua la responsabilitat de l’òrgan d’administració.

• Atenció. La responsabilitat dels administradors continua plenament vigent si s’ignora una causa de dissolució real.

Reformulació de comptes

Les normes aprovades el 2025 també van permetre, en determinats casos, reformular els comptes anuals ja formulats, precisament per a incorporar correctament els efectes de la moratòria.

Això ha estat especialment rellevant en l’exercici 2024, quan moltes societats ja havien tancat xifres sense tenir en compte l’última extensió normativa.

Encara que aquesta possibilitat va tenir un termini concret, deixa un missatge clar: la correcta aplicació de la moratòria exigeix revisar amb detall els comptes, no limitar-se a assumir que “no passa res”.

• Atenció. Un error en la formulació pot arrossegar-se diversos exercicis i generar problemes mercantils posteriors.

Què canvia realment amb l’extensió a 2026?

La pròrroga fins a 2026 no introdueix una novetat radical, però sí que amplia l’horitzó de planificació per a moltes empreses que encara no han aconseguit recompondre completament el seu patrimoni net.

Aquest any addicional pot ser clau per a:

• Consolidar beneficis,
• Reordenar fons propis,
• Dissenyar operacions societàries amb més marge.

Això sí, el temps extra no s’ha de confondre amb inacció.

Amb aquesta nova pròrroga, el raonable és analitzar la situació patrimonial amb moratòria i sense, per saber exactament on es troba l’empresa i què succeirà quan aquesta mesura desaparegui. Anticipar escenaris continua sent la millor manera d’evitar decisions urgents i poc eficients més endavant.