El reconeixement mèdic laboral és una obligació legal, però la seva gestió pràctica sol generar dubtes que, si no es resolen bé, poden acabar en sanció o conflicte. Especialment, quan el reconeixement es fa fora de la jornada de treball.

La normativa en matèria de prevenció de riscos laborals és clara: l’empresa té l’obligació de vigilar la salut de la seva plantilla en relació amb els riscos derivats de la feina.

Això no significa imposar reconeixements mèdics de manera indiscriminada, però sí que oferir-los obligatòriament a través del servei de prevenció de riscos laborals amb el qual l’empresa tingui concertada l’especialitat de medicina del treball.

No es tracta d’una opció ni d’una millora voluntària, sinó d’un deure legal que cal complir des de l’inici de la relació laboral i amb la periodicitat que marqui el servei de prevenció.

• Atenció. No oferir el reconeixement mèdic és una infracció sancionable, encara que el treballador no l’hagi sol·licitat.

Risc de sanció per incompliment o mala gestió

L’omissió de l’oferiment del reconeixement mèdic pot implicar sancions econòmiques rellevants, que parteixen d’imports superiors als dos mil euros.

Però el risc no s’acaba aquí. La normativa també protegeix de forma especialment estricta la confidencialitat de les dades de salut. L’accés indegut, la falta de custòdia o l’ús inadequat d’aquesta informació pot suposar sancions molt elevades.

Per tant, tan important com oferir el reconeixement és gestionar correctament la informació obtinguda.

• Atenció. La salut és una dada especialment protegida; un ús incorrecte pot generar sancions molt superiors a les habituals.

Quan s’ha de fer el reconeixement mèdic?

La regla general és senzilla: el reconeixement mèdic s’ha de fer dins de la jornada laboral sempre que sigui possible.

El temps emprat s’ha de considerar temps de treball efectiu, i el treballador l’ha de registrar com a tal. No és correcte exigir que “recuperi” aquestes hores un altre dia ni descomptar-les del seu salari.

Aquest criteri evita conflictes i s’ajusta a la finalitat preventiva de la norma.

El temps dedicat al reconeixement mèdic no és un permís ni una cortesia, és temps de treball.

Què succeeix si no es pot fer dins de la jornada?

En la pràctica, no sempre és viable organitzar els reconeixements dins de l’horari habitual. En aquests casos, l’empresa ha d’actuar amb cautela.

Si el reconeixement es fa fora de la jornada, és imprescindible comprovar que no es vulneren els descansos mínims, tant el descans diari entre jornades com el setmanal.

A més, les hores dedicades al reconeixement s’han de descomptar de la jornada ordinària, evitant que el treballador acabi fent més hores de les degudes.

Programar el reconeixement fora de l’horari no pot implicar, de forma encoberta, una ampliació de jornada.

Desplaçaments i despeses associades

Quan el treballador s’hagi de desplaçar al centre mèdic, l’empresa ha de computar un temps raonable de trajecte i tractar-lo com a temps de treball.

De la mateixa manera, les despeses de desplaçament derivades del reconeixement mèdic han de ser assumits per l’empresa. No es tracta d’una despesa voluntària del treballador, sinó d’una conseqüència directa d’una obligació empresarial.

Voluntarietat del reconeixement mèdic

Com a norma general, el reconeixement mèdic és d’acceptació voluntària per part del treballador. L’empresa compleix amb la seva obligació oferint el reconeixement, no imposant-lo.

Per aquest motiu, és fonamental documentar l’oferiment i, en cas de negativa, recaptar un document signat en el qual el treballador deixi constància de la seva renúncia.

Aquesta simple mesura sol evitar problemes en inspeccions o reclamacions posteriors.

Si no es documenta l’oferiment, serà difícil acreditar que es va complir l’obligació legal.

Els supòsits en els quals sí que és obligatori

Existeixen excepcions rellevants en les quals el reconeixement mèdic deixa de ser voluntari i passa a ser obligatori. Entre elles:

• Quan sigui imprescindible per a avaluar els efectes reals de les condicions de treball sobre la salut.
• Quan l’estat de salut del treballador pugui suposar un risc per a si mateix o per a tercers.
• Quan així ho estableixi una norma específica per a activitats especialment perilloses o amb exposició a riscos concrets.

En aquests casos, la negativa del treballador pot tenir conseqüències disciplinàries.

En determinats llocs, la negativa al reconeixement pot ser incompatible amb el manteniment del lloc de treball.

La vigilància de la salut no s’ha de tractar com un tràmit rutinari. Una mala organització del reconeixement mèdic pot derivar en sancions, conflictes laborals o problemes en una inspecció.

Planificar bé els horaris, documentar l’oferiment i respectar la jornada i els desplaçaments és la millor manera de complir la norma i evitar riscos innecessaris.

Un reconeixement mèdic mal gestionat pot generar més problemes que beneficis preventius.