No és infreqüent que, davant absències reiterades, l’empresa opti per donar de baixa el treballador pensant que es tracta d’una dimissió tàcita. El problema és que aquesta decisió, si no s’ajusta al procediment adequat, pot sortir cara.

En la pràctica diària pot ocórrer que un treballador deixa d’acudir al seu lloc de treball durant diversos dies sense justificació aparent. Davant aquesta situació, l’empresa decideix donar-lo de baixa en la Seguretat Social, entenent que existeix un abandó del lloc.

No obstant això, aquest pas -aparentment lògic des d’un punt de vista organitzatiu- és jurídicament delicat. El dret laboral no funciona per suposicions, sinó per voluntats.

No n’hi ha prou que el treballador falti; cal que la seva conducta reveli, sense marge de dubte, que vol posar fi a la relació laboral (així ho ha entès, entre altres sentències, el TSJ de Canàries/Tenerife, Sala social, de 16 de juliol de 2025).

• Atenció. L’absència prolongada, per si sola, no autoritza a donar de baixa el treballador com si hagués dimitit.

Abandó del lloc i dimissió tàcita

La jurisprudència va reiterant des de fa dècades que la dimissió del treballador no sempre ha de ser expressa. Pot ser tàcita, sí, però només quan els fets són concloents, clars i inequívocs.

L’abandó del lloc no és qualsevol absència. Exigeix una conducta que no deixi dubtes raonables sobre la intenció de trencar el vincle laboral. Faltar a la feina, fins i tot durant diversos dies, pot ser un incompliment greu, però no necessàriament una dimissió.

En el cas analitzat, el tribunal considera que no existeix aquesta voluntat extintiva clara, per la qual cosa no es pot parlar d’abandó.

• Atenció. Confondre incompliment amb abandó pot portar a qualificar erròniament l’extinció del contracte.

L’error de fons: donar de baixa sense acomiadar

Un dels aspectes més rellevants de la sentència és que l’empresa va donar de baixa el treballador en la Seguretat Social el mateix dia en què li va remetre una carta requerint la seva reincorporació immediata.

Aquest detall és clau. No es va donar marge real per a reaccionar, reincorporar-se o justificar l’absència. A més, la carta no era una autèntica carta d’acomiadament ni advertia clarament que la falta de resposta s’interpretaria com a dimissió.

El tribunal és clar: donar de baixa no substitueix l’acomiadament, ni compleix les seves exigències formals.

• Atenció. La baixa en la Seguretat Social sense un acomiadament correctament formalitzat no evita la qualificació d’acomiadament improcedent.

Què hauria d’haver fet l’empresa?

La sentència del TSJ no nega que l’empresa pogués actuar. Al contrari, reconeix que davant absències injustificades existeixen eines legals suficients:

• Requerir al treballador perquè justifiqui les absències.
• Sancionar disciplinàriament si escau.
• I, si és el cas, tramitar un acomiadament disciplinari per faltes repetides i injustificades d’assistència, conforme a l’article 54.2.a) de l’Estatut dels Treballadors.

El que no resulta admissible és saltar directament a la baixa per suposada dimissió, sense acreditar la voluntat real del treballador.

Si la causa és incompliment, la via correcta és l’acomiadament disciplinari, no la baixa automàtica.

La conseqüència jurídica: acomiadament improcedent

El tribunal recorda un fet que a vegades es passa per alt: la qualificació d’acomiadament improcedent no es limita als acomiadaments disciplinaris. Pot aplicar-se a qualsevol extinció causal quan la causa al·legada no té o no s’acredita correctament.

En aquest cas, com que no hi ha abandó provat ni acomiadament formal, el cessament només es pot qualificar d’acomiadament improcedent, amb totes les seves conseqüències: opció entre readmissió o indemnització i, si és el cas, salaris de tramitació.

• Atenció. Una causa mal plantejada converteix una actuació empresarial en un acomiadament improcedent, encara que la conducta del treballador no sigui correcta.

Tingui present

Les absències injustificades s’han d’abordar amb fermesa, però també amb mètode. Abans de donar per trencada una relació laboral convé documentar, requerir i triar bé la via jurídica.

Actuar de pressa, sense assessorament previ, sol sortir més car que esperar-se i fer-ho bé. Aquesta sentència és un bon recordatori que, en laboral, la forma importa tant com el fons.

• Atenció. Davant d’absències reiterades, convé consultar abans d’actuar: una mala decisió pot generar un cost innecessari.