El BOE del dia 13 de desembre ha publicat el Reial decret 1135/2025, de 10 de desembre, que posa en marxa una nova línia estatal d’avals al lloguer per a joves i col·lectius vulnerables. Amb aquesta norma, en vigor des del 14 de desembre, l’Estat assumeix part del risc de l’impagament, els danys i determinats costos associats al lloguer, reforçant la seguretat dels qui decideixen posar el seu habitatge en el mercat.

La mesura no és una declaració d’intencions: és un marc legal aprovat i operatiu, l’aplicació pràctica del qual dependrà ara del desenvolupament que en facin les comunitats autònomes. Conèixer com funciona i com pot utilitzar-se serà clau per a convertir aquesta novetat en una oportunitat real i no en una expectativa frustrada.

La norma desenvolupa la línia d’avals aprovada prèviament pel Reial decret llei 1/2025. La seva finalitat és clara: facilitar l’accés al lloguer d’habitatge habitual i permanent a joves menors de trenta-cinc anys i a col·lectius vulnerables, reduint el risc econòmic per a la part arrendadora.

No s’imposa un únic model. La norma fixa el marc bàsic i permet que les comunitats autònomes articulin la cobertura com a aval públic, assegurança d’impagament, subvenció o altres mecanismes equivalents.

• Atenció. No es tracta d’una ajuda directa a l’inquilí, sinó d’una garantia per al propietari, fet que canvia l’enfocament habitual de les polítiques d’habitatge.

Gestió autonòmica de la cobertura

La gestió, tramitació i resolució d’aquestes ajudes correspon íntegrament a les comunitats autònomes de règim comú i a les ciutats de Ceuta i Melilla.

Això significa que l’Estat fixa les condicions bàsiques, però seran les administracions autonòmiques les que concretin els procediments, terminis i requisits addicionals.

L’accés real a la cobertura dependrà de com cada comunitat autònoma la desenvolupi reglamentàriament.

Finançament i pagaments

La cobertura es finançarà amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat de 2026, 2027 i 2028. El Consell de Ministres fixarà l’import màxim disponible per a cada exercici.

El sistema és de reemborsament, no d’acomptes: les comunitats autònomes hauran d’acreditar prèviament els impagaments o danys produïts per a rebre els fons estatals.

• Atenció. La falta d’acomptes pot alentir els pagaments si la comunitat autònoma no articula bé el seu sistema intern.

Qui en pot ser beneficiari

Els beneficiaris directes de la cobertura són:

• Els arrendadors, per rendes impagades, subministraments, danys i primes d’assegurances.
• Les comunitats autònomes, quan actuïn com a prenedores d’assegurances d’impagament, sent els arrendadors els assegurats.

En tots els casos, el beneficiari ha d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

• Atenció. Les asseguradores no poden ser-ne beneficiàries; el risc no es trasllada al sector privat.

Què cobreix exactament l’aval?

La cobertura és àmplia i va més enllà del simple impagament del lloguer. Inclou:

• Rendes de lloguer impagades.
• Danys causats en l’habitatge.
• Subministraments no abonats i assumits per l’arrendador.
• Primes d’assegurances contractades pel propietari.

La cobertura s’aplica a contractes vigents el 30 de gener de 2025 o signats amb posterioritat, i s’estén fins a la sol·licitud de la cobertura o fins que el propietari recuperi la possessió de l’immoble.

No cobreix contractes anteriors ni situacions ja tancades abans d’aquesta data.

Requisits i forma d’aplicació

Les comunitats autònomes hauran de concretar:

• Els requisits d’accés (edat, situació de vulnerabilitat, límits de renda).
• El tipus de mecanisme triat (aval, assegurança, subvenció, etc.).
• El sistema de recuperació d’imports i reintegraments indeguts.

Quan s’opti per l’aval públic, aquest serà gratuït. Si s’articula mitjançant assegurança, el cost serà subvencionat al 100%.

Els propietaris hauran de complir estrictament els requisits autonòmics; no n’hi ha prou que l’inquilí sigui jove o vulnerable.

Àmbit territorial

La mesura s’aplica a tot el territori nacional excepte al País Basc i Navarra, que en queden fora pel seu règim foral.

En aquests territoris hauran d’existir mesures pròpies si es vol un efecte equivalent.

Conclusió

Aquesta mesura busca atacar un dels grans bloquejos del mercat del lloguer: la reticència dels propietaris a llogar a perfils amb menor estabilitat econòmica. En assumir l’Estat part del risc, es pretén equilibrar la relació entre arrendador i inquilí.

Ara bé, la seva eficàcia real dependrà de la rapidesa i claredat amb la qual les comunitats autònomes regulin el sistema i el facin accessible en la pràctica.

Fins que no es publiquin les normes autonòmiques, la mesura existeix… però encara no pot utilitzar-se.

Des del despatx recomanem a propietaris, joves i famílies interessades seguir de prop el desenvolupament autonòmic d’aquesta línia d’avals. S’obre una oportunitat rellevant en el mercat del lloguer, però el seu aprofitament exigirà informació, planificació i compliment rigorós dels requisits.

Quedem a disposició per a analitzar com pot afectar aquesta mesura en cada comunitat autònoma i en cada cas concret.