L’Audiència Nacional (AN) ha dictat una sentència que aclareix un tema que generava conflictes en moltes empreses: quant ha de durar el permís retribuït quan un treballador necessita atendre un familiar operat sense hospitalització, però amb repòs domiciliari.

Fins ara, algunes companyies reduïen el permís als dies de repòs que constaven en el comunicat mèdic. Per exemple, si el facultatiu indicava “tres dies de repòs”, només es concedien tres dies de permís, encara que l’Estatut dels Treballadors (ET) en reconegués cinc.

Doncs bé, la Sala social de l’AN ha estat categòrica: el permís ha de durar cinc dies, ni més ni menys, sense que el comunicat mèdic serveixi per a limitar-lo.

Segons l’AN, l’article 37.3 b) de l’ET estableix que el treballador pot absentar-se de la feina amb dret a remuneració “pel temps següent”, en els casos d’accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari de familiars pròxims.

Aquesta expressió -“pel temps següent”- no deixa lloc a dubtes: la llei fixa cinc dies exactes de permís, no un màxim de cinc ni un període variable segons cada cas.

Si el legislador hagués volgut permetre menys dies, hauria escrit “fins a cinc dies”, però no ho va fer. Per tant, no pot reduir-se la seva durada en funció del comunicat mèdic ni del temps de repòs prescrit.

No depèn de l’alta ni del repòs prescrit

L’AN recorda que una cirurgia sense hospitalització, encara que sigui menys greu, requereix cures a casa. I que el fet que el metge indiqui tres dies de repòs no implica que el pacient estigui plenament recuperat l’endemà.

El repòs domiciliari no equival a l’alta mèdica, ni el seu final marca automàticament la recuperació del familiar. Per tant, el permís no pot vincular-se a aquesta durada, sinó al dret legal que empara al treballador.

El permís s’atorga perquè el treballador pugui atendre el familiar que necessita cures, i aquesta atenció no s’extingeix necessàriament quan s’acaba el repòs mèdic.

Aplicació general del permís

L’AN subratlla que l’ET no distingeix entre diferents graus de gravetat o tipus d’intervenció. Per tant, en tots els casos d’intervenció quirúrgica sense hospitalització amb repòs domiciliari, el treballador té dret a cinc dies complets.

Només en cas de frau o abús del permís -per exemple, si es demostra que no existeix realment la causa- l’empresa podria actuar, però no pot limitar el permís de manera preventiva ni automàtica.

Acords previs entre empresa i comitès

La sentència també confirma que els acords signats entre empresa i comitès de Vigo i Gijón en el 2008, que permetien gaudir el permís de manera alternativa o continuada dins dels quinze dies següents al fet causant, continuen sent vàlids. És a dir, el permís es pot prendre d’una sola vegada o repartit, però sempre mantenint els cinc dies de durada.

Recordi…

• Cinc dies retribuïts obligatoris: l’empresa no pot reduir el permís als dies de repòs indicats pel metge.
• Dret uniforme: s’aplica per igual a qualsevol intervenció quirúrgica de familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat.
• Justificació suficient: n’hi ha prou amb acreditar la intervenció i el repòs domiciliari, no cal demostrar que la situació encara és vigent dia a dia.
• Control posterior, no previ: els possibles fraus s’han de provar després, no pressuposar-se abans de concedir el permís.