Una sentència recent corregeix el criteri restrictiu de les mútues i amplia la protecció dels autònoms que es veuen obligats a tancar el seu negoci. El TSJ de Madrid resol una qüestió clau: els treballadors per compte propi sense assalariats no queden fora del sistema de protecció per cessament d’activitat.
Hi ha sentències que semblen petites, però canvien molt les coses. Aquesta n’és una. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), en una resolució recent (20 de juny de 2025), ha aclarit una cosa que feia temps que generava frustració entre els treballadors per compte propi: un autònom sense empleats també pot accedir a la prestació per cessament d’activitat, encara que no compleixi els requisits “impossibles” de l’apartat 5è de l’article 331.1 de la Llei General de la Seguretat Social.
Fins ara, moltes mútues interpretaven aquest article de forma molt rígida.
Si l’autònom no tenia assalariats, li demanaven demostrar una caiguda del 75% en els ingressos i deutes superiors al 150% del facturat. En la pràctica, això significava que calia estar a la vora de la ruïna per poder cobrar l’ajut. I clar, molts en quedaven fora.
La història darrere de la sentència
El cas el protagonitza una treballadora autònoma madrilenya, que feia anys que estava al capdavant del seu negoci. Després d’acumular pèrdues, va sol·licitar la prestació per cessament d’activitat. La mútua l’hi va denegar amb l’argument de sempre: “Com que no té empleats, ha de complir les condicions de l’apartat 5è, i no les compleix.” Però la treballadora va al·legar una altra cosa. Va dir: “He tingut pèrdues de més del 10% en l’últim any, i això també és una causa econòmica vàlida, segons l’apartat 1r del mateix article.” I tenia raó.
El Tribunal li va donar la raó. Va explicar que els cinc supòsits de l’article 331.1 són alternatius, no excloents. És a dir, l’autònom pot acollir-se a qualsevol d’ells, no sols al cinquè. L’apartat 5è -introduït el 2022- no elimina els anteriors, sinó que simplement afegeix una nova possibilitat per als qui treballen sense plantilla.
En paraules senzilles. El que diu el TSJ és pur sentit comú: que una persona que treballa sola no ha d’arruïnar-se per poder cobrar la prestació.
Si demostra que la seva activitat genera pèrdues, o que ha sofert una caiguda important en les vendes, pot sol·licitar el cessament d’activitat igual que qualsevol altre autònom.
És un canvi important, perquè moltes mútues s’escudaven en aquest punt de la llei per a denegar gairebé totes les sol·licituds. Ara ja no podran fer-ho.
A partir d’aquesta sentència, els autònoms sense empleats poden justificar el cessament del seu negoci per qualsevol dels motius previstos en la llei:
- Pèrdues continuades que superin el 10% dels ingressos.
- Execucions judicials o embargaments que afectin el 30% de la facturació.
- Situacions concursals.
- Tancament o suspensió de l’activitat per causes organitzatives o tècniques.
- O, si és el cas, el famós supòsit de l’apartat 5è (deutes i ingressos).
Qualsevol d’aquests motius és vàlid. No fa falta complir-los tots alhora.
Què pot fer si es troba en aquesta situació?
Si és autònom i en el seu moment li van denegar el cessament d’activitat amb aquest argument, val la pena revisar-ho. Potser pot recórrer o tornar a sol·licitar-lo amb aquesta sentència com a suport. Si ara està travessant una etapa difícil, documenti bé les seves pèrdues i els seus ingressos, perquè la clau està a poder demostrar el motiu econòmic. I, sobretot, no es rendeixi per una interpretació antiga. La llei protegeix més del que a vegades sembla.