El salari base pot ser inferior a l’SMI si el total anual el supera

El salari base pot ser inferior a l’SMI si el total anual el supera

El Tribunal Suprem ha resolt un dels dubtes més freqüents en matèria laboral: el que compta no és el salari base, sinó la suma total anual. El Suprem posa fi a la confusió entre salari base i SMI, i aclareix com s’ha de calcular el compliment del mínim legal. Un conveni no incompleix la llei encara que fixi un salari base inferior a l’SMI, sempre que el treballador rebi en total més del mínim anual.

En els últims mesos hi ha hagut una certa confusió amb aquest tema. Moltes empreses es preguntaven si tenir en el seu conveni un salari base per sota del salari mínim interprofessional (SMI) podia suposar un incompliment. No és un dubte menor: gairebé tots els convenis s’elaboren amb taules que es revisen cada any, i amb les pujades de l’SMI és fàcil que alguna categoria professional es quedi curta.

Doncs bé, el Tribunal Suprem ha volgut aclarir-lo. I la seva resposta, lluny de complicar les coses, aporta una mica de sentit comú. Segons la Sentència 556/2025, de 5 de juny, no hi ha problema en el fet que el salari base estigui per sota de l’SMI, si al final de l’any, en sumar tots els conceptes, el treballador cobra més del que marca el mínim legal.

Tot això ve d’un conflicte amb el conveni de la indústria tèxtil i de la confecció de 2023. El Ministeri de Treball va considerar que algunes categories tenien salaris base inferiors a l’SMI i va decidir impugnar-lo. L’Audiència Nacional no li va donar la raó, i el Ministeri va portar l’assumpte al Suprem.

El Suprem ha tornat a confirmar el que ja va dir el 2022: no cal comparar el salari base amb l’SMI, sinó el salari anual total. I això inclou les pagues extra, els plusos d’assistència, antiguitat, productivitat o qualsevol altre complement salarial.

En resum, el que importa és el que el treballador acaba percebent a l’any, no com es reparteixi en la nòmina.

Exemple

Pensem en la Laura, que treballa en una empresa del sector tèxtil. El seu salari base és de 1.060 euros mensuals, però a més cobra:

  • 70 euros de plus d’assistència,
  • 90 euros per productivitat,
  • i dues pagues extra d’igual import al salari basi.

Si fem els comptes, al final de l’any la Laura rep 17.360 euros bruts. L’SMI de 2025 està fixat en 1.184 euros al mes en 14 pagues, la qual cosa equival a 16.576 euros anuals.

Per tant, encara que el seu salari base sigui inferior a l’SMI mensual, la seva retribució total anual supera amb escreix el mínim legal, i l’empresa està complint perfectament la norma.

Recordi…

  • No cal que el salari base iguali l’SMI, sempre que la suma anual superi el mínim fixat per llei.
  • Els convenis poden mantenir categories amb bases inferiors, perquè l’SMI no substitueix al conveni, només garanteix un llindar anual mínim.
  • El que sí que és important és que existeixi una clàusula que garanteixi que, encara que els complements siguin variables, el resultat final mai quedi per sota de l’SMI.
  • És recomanable revisar les nòmines de manera global, no sols el salari base. A vegades un petit error en els complements o les pagues pot alterar el resultat.

Arran d’aquesta sentència, algunes empreses es plantegen apujar automàticament tots els salaris base al nivell de l’SMI per a “curar-se en salut”. No cal. Això pot alterar l’estructura interna del conveni, generar greuges entre categories i augmentar costos sense obligació legal. Abans de prendre decisions, revisi els imports anuals totals. Si la suma de conceptes fixos i complements supera l’SMI, està dins de la llei. Si no, serà moment d’ajustar, però amb criteri.