La Sala social del Tribunal Suprem ha resolt una controvèrsia freqüent: què succeeix amb la prestació de risc durant l’embaràs si després l’empresa entra en ERTO? La resposta és clara: no es pot suspendre un contracte que ja estava suspès. En una recent sentència, l’Alt Tribunal recorda que el risc laboral per a una treballadora embarassada subsisteix mentre persisteixi l’embaràs i el lloc continuï sent incompatible, fins i tot si posteriorment es produeix un ERTO.

Moltes mútues van suspendre aquestes prestacions durant la pandèmia en considerar que l’ERTO eliminava el risc. El Tribunal Suprem acaba de corregir aquest criteri: el risc no desapareix per la inactivitat de l’empresa.

En el cas analitzat pel Suprem, la treballadora es trobava percebent la prestació de risc durant l’embaràs reconegut per la Mútua FREMAP des d’octubre de 2019. Mesos després, l’empresa va entrar en un ERTO per força major derivat de la COVID-19 (març 2020), i la Mútua va suspendre el pagament de la prestació al·legant que, com que no hi havia activitat, ja no hi havia risc laboral.

Després d’esgotar les reclamacions prèvies, el cas va arribar fins al Tribunal Suprem, que en la seva Sentència 774/2025, de 15 de setembre, va anul·lar les resolucions anteriors i va reconèixer el dret de la treballadora a continuar percebent la prestació durant tot el temps del seu embaràs.

El debat girava entorn de si la posterior suspensió del contracte per un ERTO podia interrompre o fer desaparèixer una prestació ja concedida per risc durant l’embaràs.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid havia negat el dret, amb l’argument que “no pot haver-hi risc si no hi ha activitat empresarial”. No obstant això, el Suprem unifica doctrina i declara el contrari: “És irracional pretendre suspendre un contracte de treball que ja està suspès.”

La doctrina del Tribunal Suprem

L’Alt Tribunal distingeix dues situacions:

a) Quan l’embaràs és posterior a l’ERTO

Si la treballadora queda embarassada durant un ERTO i el seu contracte ja està suspès, no té dret a percebre la prestació, ja que no hi ha obligació de prestar serveis i, per tant, no existeix risc efectiu.

No hi ha prestació si no hi ha treball que causi el risc.

b) Quan l’embaràs i el risc són anteriors a l’ERTO

Si la treballadora ja estava en situació de risc i amb el contracte suspès per aquesta causa, un ERTO posterior no afecta la prestació.

El contracte ja està suspès; no es pot tornar a suspendre per una causa sobrevinguda.

La prestació només finalitza quan comenci la baixa per maternitat o quan la treballadora es reincorpori a un lloc compatible (art. 187.2 LGSS).

Per tant, la mútua o l’empresa no poden extingir ni suspendre la prestació al·legant l’entrada en un ERTO.

L’ERTO, encara que sigui causa autònoma de suspensió (art. 45.1 j ET), no es pot superposar sobre una suspensió ja existent per risc.

Imaginem el cas de la Laura, treballadora en una indústria química.

• L’1 de juny de 2025, el seu metge certifica risc durant l’embaràs, i la mútua reconeix la prestació al 100% de la base reguladora.
• L’1 de setembre de 2025, l’empresa entra en ERTO parcial per caiguda de producció.
• La mútua comunica la suspensió del subsidi per entendre que el contracte queda suspès per l’ERTO.

Amb la doctrina del Suprem, aquesta suspensió és contrària a dret: la Laura mantindrà el dret a cobrar la prestació per risc durant l’embaràs fins que pareixi o es reincorpori a un lloc compatible, encara que l’empresa es trobi temporalment sense activitat.

Tingui present…

• Les mútues no poden suspendre d’ofici la prestació si ja estava reconeguda abans de l’ERTO.
• Les empreses han de continuar considerant a la treballadora en situació de suspensió per risc, encara que la resta de la plantilla estigui afectada per un ERTO.
• Si l’embaràs es produeix durant l’ERTO, la prestació se sol·licitarà en reincorporar-se si el lloc comporta risc.
• És recomanable documentar clarament la data d’inici del risc i la d’entrada en l’ERTO, per evitar conflictes amb la Seguretat Social.