De vegades, un simple correu enviat amb bona intenció es converteix en un problema legal. Per això convé establir protocols clars en l’empresa. La desconnexió digital no és un luxe, és un dret reconegut. Ignorar-ho pot suposar sancions econòmiques i un cop a la reputació del seu negoci.
En els últims temps hem vist com els tribunals posen cada vegada més el focus en un assumpte que fins fa poc semblava secundari: el dret a la desconnexió digital. El que abans s’interpretava com un simple gest de cortesia -respectar els temps de descans- avui s’ha convertit en una autèntica obligació legal per a les empreses. I el que és més important: no complir-ho pot comportar conseqüències jurídiques i econòmiques gens agradables.
Un exemple recent ens arriba des de Galícia, on el Tribunal Superior de Justícia ha condemnat a una companyia per enviar correus electrònics a una treballadora que estava de baixa mèdica. Pot ser que els missatges no exigissin resposta immediata, ni continguessin un to amenaçador, però el simple fet de rebre’ls, estant en plena incapacitat temporal i travessant un problema de salut, es va entendre com una intromissió indeguda en la seva vida privada i en el seu dret a recuperar-se en pau. El resultat va ser una indemnització de 1.500 euros i un recordatori per a totes les empreses: la desconnexió digital no és opcional.
El que implica realment la desconnexió digital
Quan parlem d’aquest dret no ens referim únicament al fet que el treballador no hagi de respondre correus fora del seu horari. L’abast és més gran: significa que l’empresa no ha d’enviar comunicacions laborals en moments en els quals el contracte està suspès o el treballador està de descans. Una baixa mèdica no és només l’absència física a l’oficina o al teletreball, és un temps de recuperació que ha de ser respectat de manera absoluta.
Si la persona està malalta o de baixa per ansietat, com va succeir en aquest cas, rebre correus reiterats de l’empresa no sols interfereix en el seu descans, sinó que pot agreujar la situació, augmentant la sensació de pressió i vigilància. I això, a més de danyar el treballador, exposa l’empresa a reclamacions per vulneració de drets fonamentals.
El que està en joc per a la seva empresa
Encara que la sanció econòmica d’aquest cas concret va ser moderada, la lliçó és clar:
- La reputació de l’empresa pot veure’s seriosament danyada. Ningú vol ser conegut com “el cap que no respecta ni la baixa mèdica”.
- El clima intern es deteriora. Si els companys perceben que l’empresa pressiona algú en plena baixa, el missatge que reben és que els seus descansos tampoc estan garantits.
- Els tribunals cada vegada són més ferms en aquestes qüestions. Això significa més possibilitats de demandes, judicis i pèrdua de temps en assumptes que podrien evitar-se amb una mica d’organització i sentit comú.
Bones pràctiques que convé adoptar
Per a no córrer riscos innecessaris i, sobretot, per a mostrar sensibilitat amb el seu equip, li recomanem alguns passos senzills:
- Protocol·litzi la desconnexió digital. Deixi per escrit que durant una baixa ningú ha d’enviar correus, fer trucades ni enviar missatges al treballador absent.
- Reparteixi funcions internament. Si el treballador portava assumptes importants, asseguri’s de reassignar-los a un altre company abans que es produeixi la baixa, de manera que no hi hagi necessitat d’acudir-hi.
- Informi la resta de l’equip. A vegades no és l’adreça, sinó un company benintencionat, qui envia un correu. Una política clara evitarà malentesos.
- Si sorgeix una urgència real, documenti la necessitat i busqui canals alternatius que no impliquin traslladar pressió al treballador de baixa. Aquests casos són molt poc freqüents i han de ser l’excepció, mai la norma.
Finalment, cal recordar que el Ministeri de Treball ha posat en marxa la tramitació urgent d’un reial decret per a reforçar el registre de jornada digital, amb caràcter més accessible i transparent. En aquest nou sistema, el registre ha de ser electrònic, accessible remotament pel treballador, els seus representants i la Inspecció de Treball. A més, aquest registre digital pretén registrar no sols l’entrada i sortida, sinó diferenciar els diferents tipus de temps (treball efectiu, hores extres, períodes de disponibilitat, etc.). S’està especulant que aquest nou sistema contribueixi a enfortir el dret a la desconnexió digital, en fer més controlables els excessos, les comunicacions fora d’horari i el compliment de límits legals.