Les operacions de fusió, escissió o aportació no sempre permeten aprofitar les bases negatives d’una societat absorbida. Hisenda ha posat límits i no són pocs. Quan es transmet una societat amb pèrdues fiscals pendents, no n’hi ha prou amb acollir-se al règim especial: hi ha condicions, retallades i excepcions que poden frustrar l’estratègia si no es planifica amb precisió.
Sovint, una operació de fusió o escissió es planteja no sols per raons d’eficiència operativa o concentració estratègica, sinó també amb la vista posada en una cosa molt concreta: aprofitar les bases imposables negatives acumulades per alguna de les societats del grup. Però compte: la normativa fiscal no ho posa fàcil.
El règim especial: avantatges… i condicions
El Capítol VII del Títol VII de la Llei de l’impost sobre societats (LIS) regula un règim fiscal especial -de caràcter neutral- aplicable a operacions de reestructuració com a fusions, escissions, aportacions no dineràries de branques d’activitat, bescanvis de valors o trasllats internacionals de domicili.
Aquest règim permet, per exemple, diferir la tributació de rendes latents o mantenir els valors fiscals originals. Però hi ha una idea que es repeteix com un mantra: no es pot usar amb finalitats d’elusió fiscal. Per això, quan hi ha pèrdues pendents en joc, el control és més estricte.
Es poden compensar les bases negatives després d’una fusió o escissió?
Sí, però no sempre de manera íntegra ni automàtica. Si la societat absorbida tenia bases imposables negatives pendents, i el procés s’acull al règim especial, en principi aquestes poden transmetre’s a la societat absorbent.
Ara bé, es limita la seva compensació quan existeixen vincles entre les societats participants. I és aquí on el legislador fica la tisora.
Les pèrdues no s’usen dues vegades
Un dels grans principis que imposa la LIS és evitar el doble ús fiscal d’una mateixa pèrdua. Com recorda l’Audiència Nacional (sentència de 12-12-2019), si una societat participada va generar pèrdues i el seu soci ja les va utilitzar -mitjançant una provisió o pèrdua en la venda de participacions-, no es poden tornar a usar després d’una fusió.
Com ho evita la norma?
Quan l’entitat adquirent ja participava en el capital de la transmitent, o ambdues formaven part del mateix grup, es limita la compensació de les bases negatives. La clau està en una fórmula que redueix la base a compensar:
Es descompta la diferència positiva entre el valor comptable de les participacions en la transmitent i el seu valor fiscal.
El missatge és clar: si ja es van usar aquestes pèrdues d’alguna forma, no es pot tornar a treure’ls profit.
Exemple pràctic del cas d’un grup industrial
Imaginem el grup hòlding Grup Alfa. La seva filial, Alfa Distribució, S.L., va acumular pèrdues fiscals durant anys a causa d’una línia de negoci fallida. La societat matriu, Grup Alfa, S.A., posseïa el 100% d’Alfa Distribució.
El 2024 es planteja una fusió per absorció, acolliment al règim del Capítol VII de la LIS. La idea era clara: integrar estructures i aprofitar els crèdits fiscals de la filial absorbida.
Però, en confeccionar el càlcul de bases imposables negatives pendents, sorgeix el problema: el valor comptable de les participacions de Grup Alfa en la filial era de 500.000 €, mentre que el seu valor fiscal era de 300.000 €. Resultat:
Reducció de 200.000 € en la base imposable negativa transmesa.
Així, si Alfa Distribució tenia 750.000 € de BIN acumulades, l’absorbent només podrà compensar 550.000 €. La resta es perd.
Casuístiques freqüents i doctrina administrativa
- Si es transmet una branca d’activitat, les BIN vinculades a aquesta unitat es poden compensar per l’adquirent (DGT V0327-16).
- Si l’operació va ser una aportació no dinerària de branca d’activitat, també és possible compensar-les (DGT V2254-20).
- Però si l’operació no té motius econòmics vàlids, l’Administració pot declarar inaplicable el règim especial i eliminar els beneficis fiscals obtinguts (art. 89.2 LIS).
I què hi ha de la comunicació a Hisenda?
Aquest règim especial exigeix una comunicació expressa a l’AEAT, en el termini de tres mesos des de l’escriptura pública. La presentació ha d’incloure detalls de les entitats implicades, la naturalesa de l’operació i còpia de la documentació. Si no es presenta correctament, es perd el règim.
Les reestructuracions empresarials són eines potents, però no immunes a l’escrutini fiscal. Les bases imposables negatives són un actiu valuós, sí, però no lliure de condicions. Planificar amb rigor, conèixer els límits legals i aplicar correctament el règim especial són passos essencials si no es vol acabar amb un ajust milionari després d’una inspecció.