No tot el que porta rodes i va amb benzina és sospitós. Si la teva furgoneta és la teva eina de treball, tens dret a deduir-te-la en l’IRPF. Utilitzes una furgoneta per a la teva activitat professional? El TEAC ha deixat clar que no fa falta ser transportista per a deduir despeses.
Durant anys, la interpretació rígida i restrictiva de l’Administració sobre l’afectació de vehicles a l’activitat econòmica ha provocat que milers de professionals -obrers, lampistes, electricistes i altres oficis- veiessin com se’ls negava sistemàticament la deducció de les despeses associades a la seva furgoneta o vehicle mixt, per no complir amb el requisit d’ús exclusiu.
Avui l’informem d’un gir interpretatiu rellevant: el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en resolució dictada el passat 24 de juny (00/04214/2024), desautoritza el criteri mantingut per l’AEAT i reconeix que els vehicles mixtos poden considerar-se afectes a l’activitat econòmica encara que existeixi un ús privat accessori i notòriament irrellevant.
Què resol exactament el TEAC?
El cas analitzat parteix d’un contribuent que exerceix l’activitat de lampisteria i que utilitzava una furgoneta Dacia Dokker com a eina essencial per a transportar materials, eines i altres elements propis de la seva activitat.
L’AEAT havia denegat la deducció de les despeses del vehicle (combustible, manteniment, aparcament, etc.) en l’IRPF 2019, argumentant que no hi havia proves suficients que l’ús del vehicle fos exclusivament professional. Ni tan sols el fet que l’autònom comptés amb un altre cotxe per a ús personal va ser suficient per a l’Administració, que exigia proves impossibles i rebutjava qualsevol deducció.
El TEAR de Madrid ja va donar la raó al contribuent, però va ser el TEAC, en resoldre el recurs d’alçada per a unificació de criteri interposat per l’AEAT, qui fixa doctrina i canvia les regles del joc: es presumeix afecte a l’activitat econòmica el vehicle mixt si les seves característiques físiques (carrosseria, retolació, càrrega habitual) i l’activitat del titular apunten a un ús laboral, tret que Hisenda demostri que el seu ús és principalment particular.
Per què és rellevant aquesta resolució?
Perquè inverteix la càrrega de la prova: fins ara era el contribuent qui havia de demostrar fins a l’últim detall que el seu vehicle es dedicava exclusivament a l’activitat. Ara, si el vehicle té forma, ús i funció professional, es presumeix afecte, i serà Hisenda qui haurà de provar que no és així.
Aquest canvi és de gran transcendència pràctica per a autònoms i professionals amb activitats que impliquen mobilitat i transport d’eines, materials o maquinària. En concret, afecta positivament els qui:
- Usen vehicles mixtos adaptables (furgonetes, pick-ups, combis…);
- Exerceixen oficis on el vehicle és essencial per a operar (obres, instal·lacions, reparacions);
- Disposen d’un altre vehicle clarament destinat a l’ús personal.
Quines conseqüències té en l’IRPF?
Si es presumeix l’afectació del vehicle a l’activitat econòmica, el professional podrà:
Deduir les despeses directament relacionades amb el vehicle:
- Combustible
- Reparacions
- Amortització
- Assegurança
- Peatges i aparcaments
- Recanvis i manteniment
- Taxes i tributs afectes a l’ús professional
Sempre que aquestes despeses estiguin degudament justificades mitjançant factura completa i puguin vincular-se al vehicle (per exemple, que consti la matrícula en els justificants del pàrquing).
Quines condicions s’han de complir per aplicar aquesta doctrina?
- Vehicle mixt adaptable: és a dir, un vehicle dissenyat per a transportar tant persones com mercaderies (fins a 9 places), conforme al Reglament de trànsit.
- Ús vinculat clarament a l’activitat: es valoraran aspectes com:
- Càrrega habitual d’eines o materials.
- Retolació exterior.
- Evident desgast per ús laboral.
- Existència d’un altre vehicle per a fins personals.
- Ús privat irrellevant i accessori: per exemple, circular amb el vehicle fora de l’horari laboral o moure’l ocasionalment per raons personals no anul·la l’afectació.
- Activitat desenvolupada: la resolució posa el focus no tant en si l’autònom transporta mercaderies alienes (com pretenia l’AEAT), sinó en si el vehicle està destinat al transport de “coses” necessàries per a la seva activitat. I en aquest punt el TEAC aclareix que el concepte de “mercaderies” no s’ha d’interpretar de manera restrictiva.
Un canvi d’enfocament enfront del criteri anterior
L’AEAT defensava que només es podien aplicar les excepcions de l’article 22.4 del Reglament de l’IRPF (deducció sense necessitat d’exclusivitat) als qui exercien professionalment activitats de transport de mercaderies. Així, excloïa a lampistes, obrers o electricistes, encara que usessin les seves furgonetes únicament per a treballar.
El TEAC desactiva aquesta visió. La clau no és l’activitat professional concreta, sinó el destí funcional del vehicle. Si s’usa per a transportar el que es necessita en la seva feina, el vehicle és afecte. Punt.
I si Hisenda diu que no?
La resolució també estableix que l’Administració podrà destruir la presumpció d’afectació, però per a això haurà d’acreditar que el vehicle s’usa fonamentalment per a fins personals. Ja no n’hi ha prou que hi hagi dubtes o que no hi hagi proves absolutes del contribuent: la càrrega de la prova recau sobre Hisenda.
Això significa que no es podrà denegar la deducció de despeses amb meres sospites o suposicions. Caldrà aportar proves sòlides que acreditin un ús no professional com el principal.
Aquesta resolució és una bona notícia per a autònoms i professionals d’oficis manuals o tècnics. El TEAC opta per una interpretació raonable i coherent amb la realitat social, en permetre que l’ús professional del vehicle no s’hagi d’acreditar fins a l’últim detall si ja és evident per les seves característiques i funció.
Ara bé, això no significa que tot estigui permès: cal continuar justificant les despeses, conservar les factures i mantenir un comportament coherent amb l’ús professional. Però el llistó probatori s’ha suavitzat i la interpretació deixa de ser asfixiant.