Durant anys, una interpretació rígida de l’article 171.3 de la Llei General Tributària permetia a l’Administració embargar el saldo de comptes bancaris encara que aquests diners provinguessin de pensions que, per llei, són inembargables. El motiu? Es considerava que, si no es gastava aquests diners en el mes, passava a ser “estalvi” i, per tant, embargable. Així de simple. I així d’injust.

Ara, per fi, el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha fet un pas en la direcció correcta: ha rectificat el seu propi criteri.

Què diu el nou criteri?

Que el caràcter inembargable d’una pensió (sempre que estigui per sota del salari mínim interprofessional “SMI”) no es perd pel simple fet que els diners romanguin més d’un mes en el compte bancari. És a dir, no importa si no es gasten l’instant: continua estant protegit.

Fins i tot si els fons van ser transferits des d’un altre compte en el qual s’ingressava la pensió (per exemple, per a gestionar millor els pagaments de la llar), també conservaran la seva naturalesa inembargable, sempre que es pugui demostrar el seu origen.

Per què és tan rellevant això?

Perquè moltes persones -sobretot gent gran o en situació de vulnerabilitat- no retiren tots els seus diners cada mes. Els guarden per a afrontar factures irregulars, despeses mèdiques o imprevistos. I fins ara, aquesta previsió era penalitzada com si es tractés d’un luxe.

Amb aquesta resolució (de 18 de juny de 2025), el TEAC reconeix que el “mínim vital” protegit per llei no és un privilegi momentani, sinó un dret que es manté mentre no se sobrepassin els límits establerts en l’article 607 de la llei d’enjudiciament civil.

Atenció:

• Si té una pensió baixa i li han embargat el seu compte bancari, és possible que pugui reclamar.
• Si rep la seva pensió en un compte i després fa transferències a un altre, guardi els justificants. Podrien ser clau per a evitar embargaments injustos.
• Recordi: correspon a l’interessat demostrar que el saldo embargat prové de fons inembargables.