El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat recentment una sentència rellevant en matèria de clàusules abusives contingudes en contractes de préstec personal concertats entre entitats financeres i consumidors.
En la seva sentència de 8 de maig de 2025 (assumptes acumulats C-6/24 i C-231/24, Abanca Corporación Bancaria), el TJUE avala que una clàusula de venciment anticipat no és abusiva si ofereix al consumidor un mecanisme efectiu per a evitar la seva aplicació, encara que aquest mecanisme no estigui previst per una norma nacional específica.
Context del litigi
Els contractes de préstec objecte del procediment havien estat subscrits per Abanca amb dos consumidors. Incloïen una clàusula que facultava ‘entitat a declarar el venciment anticipat del préstec i a exigir el pagament immediat de la totalitat del saldo pendent, en cas que es produís un impagament prou greu.
No obstant això, aquesta mateixa clàusula també oferia als consumidors la possibilitat d’evitar l’aplicació del venciment anticipat si regularitzaven la seva situació en el termini d’un mes des del requeriment de pagament.
Davant l’absència d’una norma específica en el Dret espanyol que regulés el venciment anticipat en contractes de préstec personal (com sí que ocorre en l’àmbit hipotecari), el Jutjat de Primera Instància núm. 8 de la Corunya va plantejar qüestió prejudicial al TJUE per a aclarir si la clàusula era compatible amb la Directiva 93/13/CEE.
Claus de la sentència
1. No es requereix norma nacional específica. El TJUE estableix que una clàusula contractual que permeti al consumidor evitar el venciment anticipat pot considerar-se vàlida, fins i tot si aquesta possibilitat no està reconeguda per una norma de Dret nacional. N’hi ha prou que el contracte prevegi de manera clara mitjans adequats i eficaços per a això.
2. El termini d’un mes pot ser raonable i suficient. El Tribunal indica que el termini d’un mes que l’entitat concedeix al consumidor per a posar-se al dia en els pagaments pot considerar-se suficient, sempre que li permeti materialment complir amb l’obligació. La valoració final correspon al jutge nacional.
3. Control judicial individualitzat. L’òrgan jurisdiccional nacional ha de verificar si, en el cas concret, la clàusula de venciment anticipat genera un desequilibri important en perjudici del consumidor, atenent factors com:
- La gravetat de l’incompliment.
- La durada i import del préstec.
- La possibilitat real d’esmena de l’impagament.
Reflexió final
La sentència del TJUE reforça la idea que la protecció del consumidor no exigeix una regulació expressa per a cada clàusula, sinó que se centra a garantir l’existència de mecanismes eficaços i proporcionals que equilibrin la relació contractual.
Per això, les entitats prestadores han de tenir una especial cura en la redacció de les clàusules de venciment anticipat, assegurant-se que:
- Es compleixin els criteris de claredat i transparència.
- S’inclogui expressament la possibilitat de regularització de l’impagament abans de declarar el venciment anticipat.
- El termini concedit per a aquesta regularització sigui materialment suficient.
D’aquesta manera, es poden evitar futures impugnacions per abusives i s’enforteix la seguretat jurídica en aquest tipus de contractes.