En un context d’incertesa legislativa, en el qual diverses normes van quedar en l’aire, finalment el Govern ha establert el marc definitiu que regula la revaloració de pensions i la quantia màxima inicial de les prestacions públiques per a enguany. L’instrument triat ha estat el Reial decret 316/2025, publicat al BOE el 16 d’abril, que va entrar en vigor el 17 d’abril, però els efectes econòmics del qual es retrotreuen a l’1 de gener de 2025.

Aquest nou Reial decret no revoluciona el sistema, però normalitza la situació després del rebuig parlamentari del RDL 9/2024 i la posterior derogació del RD 35/2025, consolidant les mesures mitjançant una via reglamentària amb més seguretat jurídica.

1. Quantia màxima de pensions públiques: topall clar i sense sorpreses

Una de les claus que més interès genera entre els nostres clients amb bases reguladores elevades és la limitació de la quantia inicial de les pensions contributives. Doncs bé, es manté el límit ja previst:

• Màxim mensual: 3.267,60 €
• Màxim anual (amb pagues extres incloses): 45.746,40 €

Aquest topall s’aplica tant al sistema general de la Seguretat Social com al règim de classes passives de l’Estat, i no afecta pensions extraordinàries derivades d’actes terroristes.

Si un treballador accedeix a una pensió el 2025 i el seu càlcul excedeix aquest límit, s’aplicaran mecanismes automàtics de minoració (art. 3 del RD 316/2025). La pensió s’ajustarà des de l’inici, sense necessitat de tràmits posteriors.

2. Pujada general del 2,8%: a qui afecta?

La revaloració de les pensions el 2025 serà del 2,8%, aplicable des de l’1 de gener. Aquesta pujada afecta:

• Pensions contributives: jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i favor de familiars.
• Pensions de classes passives causades abans de l’1/1/2025.
• Pensions no contributives: jubilació i invalidesa.
• Prestacions i ajuts públics (familiars, VIH, subsidi de mobilitat, etc.).

Atenció. El percentatge s’aplica sobre la pensió base de desembre de 2024, sense incloure complements per mínims ni imports absorbibles.

3. Complements per mínims: compte amb els ingressos

Per a assolir les quanties mínimes fixades en els annexos del RD, es mantenen els complements per mínims. Ara bé, només es reconeixen si es compleixen uns certs requisits d’ingressos i convivència.

Per exemple:

• Si un pensionista percep rendiments del treball o del capital que superin els 9.193,00 €/any, ha de comunicar-ho en el termini d’un mes des que es produeixi.
• Es considerarà si conviu amb cònjuge a càrrec, sense cònjuge, o en unitat econòmica unipersonal, per a determinar la quantia del mínim.

El complement no és consolidable ni revalorable, i s’absorbeix si augmenten altres ingressos. És vital controlar aquest aspecte per a evitar devolucions futures.

4. Concurrència de pensions: revaloració i límit conjunt

Molts beneficiaris cobren més d’una pensió finançada amb fons públics (per exemple, una del sistema general i una altra de classes passives). En aquests casos:

• Totes dues pensions es revaloren individualment al 2,8%.
• Però si la suma total excedeix el límit màxim anual, s’apliquen reduccions proporcionals.
• Si hi ha noves pensions el 2025, també es revisa el límit des del seu reconeixement.

5. Habitatge, família i altres ajuts socials

El RD també regula altres imports de caràcter assistencial que poden afectar treballadors o familiars:

• Complement per no tenir habitatge en propietat: 525 €/any
• Assignació per fill amb discapacitat ≥33%: 1.000 €/any
• Assignació per fill ≥18 anys amb discapacitat ≥75 % i necessitat de suport: 8.707,20 €/any
• Subsidi de mobilitat: 1.002 €/any

A més, es manté el complement per bretxa de gènere: 35,90 €/mes per fill computable.

6. Pensions que no es revaloren

Encara que la majoria de les pensions i ajuts pugen un 2,8%, existeixen excepcions expresses:

• Pensions de caminers de l’Estat anteriors a 1985.
• Algunes pensions de mutualitats històriques, que ja havien aconseguit les quanties vigents el 1973.

7. Resumint…

Aquest Reial decret no canvia el fons del sistema, però sí que tanca la porta a la inseguretat que havien generat normes no convalidades i derogacions encadenades. Per a empreses i departaments de RH, el missatge és clar: es pot treballar amb tranquil·litat sobre aquest marc per a tot 2025.