Gestionar una herència no sols implica rebre béns, sinó també afrontar obligacions fiscals. Comprendre quines càrregues, despeses i deutes són deduïbles segons la normativa de l’impost sobre successions i donacions (ISD) permet minimitzar l’impacte tributari. A continuació, abordem els principals aspectes a considerar.
Quan es rep una herència, no sols s’adquireixen béns i drets, sinó que també sorgeixen obligacions fiscals que poden afectar significativament la càrrega tributària de l’hereu. No obstant això, la normativa vigent de l’impost sobre successions i donacions (ISD) permet aplicar deduccions per determinades càrregues, despeses i deutes associats a l’herència, la qual cosa pot reduir la base imposable i, per tant, la quantitat a pagar.
En aquesta circular, hem recopilat la informació essencial sobre quins conceptes poden ser deduïts, com justificar-los i quin és el procediment per a aplicar-los correctament, assegurant així una planificació fiscal òptima i ajustada a la legalitat.
1. Càrregues deduïbles
Les càrregues i gravàmens són aquells conceptes que afecten el valor dels béns heretats, reduint el seu capital. Segons l’article 12 de la Llei 29/1987, de l’impost sobre successions i donacions (LISD) i el seu Reglament, només són deduïbles aquelles càrregues de naturalesa perpètua, temporal o redimible que estiguin directament establertes sobre els béns i que suposin una disminució real del seu valor. Exemples de càrregues deduïbles inclouen:
- Censos i pensions establerts legalment.
- Drets d’usdefruit, calculats segons la seva capitalització conforme a la normativa vigent.
Per contra, no són deduïbles les hipoteques i peces, ja que no afecten directament el valor del ben transmès.
Exemple: la Marta hereta una finca rústica gravada amb un cens emfitèutic. Atès que aquest cens representa una càrrega permanent sobre el bé, es podrà deduir en calcular la base imposable de l’ISD.
2. Deutes deduïbles
Els deutes del mort es poden deduir sempre que compleixin amb uns certs requisits formals. D’acord amb l’article 13 de la LISD es poden deduir:
- Deutes del causant acreditats en document públic o en document privat amb data fefaent.
- Obligacions fiscals pendents, inclosos tributs estatals, autonòmics i locals.
- Deutes amb la Seguretat Social, si són assumits pels hereus després de la defunció.
No seran deduïbles aquells deutes contrets amb els propis hereus, cònjuges, ascendents, descendents o germans del mort, tret que existeixi prova de la seva independència patrimonial.
Exemple: En Tomàs hereta una empresa familiar i descobreix que el seu pare va deixar pendent el pagament de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). Com que és un deute tributari comprovable mitjançant document públic, en Tomàs podrà deduir-lo en l’ISD.
3. Despeses deduïbles
La normativa permet deduir unes certes despeses derivades de la gestió de l’herència. Segons l’article 14 de la LISD són deduïbles:
- Despeses d’última malaltia, sempre que siguin satisfets pels hereus i es pugui demostrar la seva relació directa amb la causa de la defunció.
- Despeses d’enterrament i funeral, en la mesura en què siguin proporcionals al cabal hereditari i estiguin degudament justificades.
- Costes processals i arbitratges, si la testamentària o declaració d’hereus adquireix caràcter litigiós i en benefici comú dels hereus.
No seran deduïbles aquelles despeses relacionades amb l’administració del cabal relicte o els costos de residències geriàtriques, tret que es puguin desglossar despeses estrictament mèdiques.
Exemple: un germà assumeix les despeses del funeral del seu pare, inclosos el taüt i la cerimònia religiosa. Presentant les factures corresponents, pot deduir aquestes despeses en la liquidació de l’ISD.
4. Procediment per a la deducció de càrregues, deutes i despeses
Perquè les deduccions siguin vàlides, els hereus han d’aportar documentació fefaent, com:
- Escriptures públiques o contractes notarials.
- Justificants de pagament (factures, rebuts, transferències bancàries).
- Certificats de deutes expedits per organismes públics.
- Testimoniatges judicials o administratius.
Si un deute no era conegut en el moment de liquidar l’ISD, es pot sol·licitar la rectificació de la liquidació i la devolució de l’excés pagat, segons l’estipulat en l’article 94 del Reglament del ISD.
5. Repartiment de deutes entre hereus
El repartiment dels deutes i càrregues entre els hereus es farà de manera proporcional a la quota hereditària de cadascun, tret que el testador hagi disposat una altra cosa en el seu testament.
Exemple: un pare deixa un deute bancari de 30.000 € i tres fills com a hereus a parts iguals. Cadascun haurà d’assumir 10.000 € de deute, tret que el testament indiqui el contrari.
CÀRREGUES, DESPESES I DEUTES DEDUÏBLES EN LES HERÈNCIES
|
Com hem comprovat, la correcta aplicació de les deduccions en una herència pot generar un impacte significatiu en la càrrega fiscal dels hereus. És fonamental conèixer la normativa i recopilar la documentació necessària per a justificar qualsevol deducció. Davant situacions complexes, es recomana assessorament professional per a optimitzar el procés de liquidació de l’ISD.