En una recent i significativa sentència de 13 de gener de 2025, el Tribunal Suprem (TS) ha establert jurisprudència sobre l’aplicació de l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses (ITP) en casos relacionats amb l’autorització municipal per a la instal·lació i explotació de terrasses en la via pública.

En una recent sentència de 13 de gener de 2025 que fixa doctrina, el Tribunal Suprem (TS) ha confirmat que l’autorització municipal per a la instal·lació i explotació de terrasses en la via pública no constitueix un fet imposable en l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses (ITP). La clau de la sentència resideix en el fet que no es compleix el requisit de desplaçament patrimonial, diferenciant clarament les autoritzacions administratives de les concessions. Aquesta decisió suposa un important precedent per als contribuents afectats i les administracions tributàries.

Antecedents del cas

El litigi es va originar després de la liquidació girada per l’Agència Tributària de Catalunya a un contribuent, qui havia obtingut una autorització municipal per a instal·lar una terrassa d’hostaleria en la via pública. L’administració autonòmica argumentava que aquest tipus d’autoritzacions havien de considerar-se equiparables a una concessió administrativa, la qual cosa justificaria la seva subjecció a l’ITP. No obstant això, tant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya (TEARC) com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van dictaminar en favor del contribuent, concloent que no es produeix un desplaçament patrimonial en aquests casos. Finalment, el Tribunal Suprem ha referendat aquesta postura.

Arguments principals de la sentència

1. Absència de desplaçament patrimonial: el Tribunal Suprem considera que l’autorització municipal per a l’explotació de terrasses en la via pública no suposa un trasllat de domini ni la constitució d’un dret real a favor de l’autoritzat. La utilització de l’espai és temporal, limitada en horari i compatible amb altres usos públics.
2. Diferències entre autoritzacions i concessions: la sentència emfatitza que les autoritzacions administratives, a diferència de les concessions, no confereixen drets reals ni impliquen una exclusivitat d’ús absolut del bé públic. Es tracta d’un permís reglat que permet un aprofitament especial dins d’uns límits predefinits.
3. Impossibilitat d’interpretació extensiva de l’article 13.2 de la Llei de l’ITP i AJD: el Tribunal conclou que el precepte legal no empara l’equiparació automàtica entre concessions administratives i autoritzacions d’ús especial, tret que existeixi una clara evidència de desplaçament patrimonial, la qual cosa no ocorre en el cas de les terrasses desmuntables en la via pública.
4. Pagament de taxes municipals: la sentència també destaca que el pagament d’una taxa per ocupació de l’espai públic no es pot equiparar al cànon concessional exigit en les concessions administratives, reafirmant així la naturalesa distinta de tots dos conceptes.

Impacte pràctic de la decisió

La doctrina establerta pel Tribunal Suprem té importants implicacions tant per als contribuents com per a les administracions tributàries. Entre els efectes destacables es troben:

• Seguretat jurídica per als contribuents: aquelles persones o entitats que obtinguin autoritzacions municipals per a l’aprofitament especial de la via pública poden estar segures que no estaran subjectes a l’ITPO, evitant així càrregues fiscals injustificades.
• Restricció en la interpretació dels fets imposables: les administracions tributàries no podran aplicar de manera extensiva el concepte de desplaçament patrimonial a situacions en què aquest no quedi clarament acreditat.
• Claredat en la delimitació de competències: es reforça la necessitat de diferenciar entre taxes municipals i altres conceptes tributaris per evitar conflictes en la gestió fiscal.

Reflexió final

La sentència del TS representa una fita en la interpretació del fet imposable en l’àmbit de les transmissions patrimonials i posa de manifest la importància de mantenir una aplicació rigorosa i coherent dels principis fiscals. Aquesta sentència no sols aporta claredat normativa, sinó que també protegeix els contribuents enfront de liquidacions que puguin resultar arbitràries o desproporcionades.

Recomanem als nostres clients que, en cas de rebre liquidacions similars, consultin amb nosaltres per a analitzar possibles vies de reclamació emparades en aquesta jurisprudència.