En una sentència del Tribunal Suprem del 17 de febrer de 2021 s’estableix el criteri que, per deixar exempt en l’IRPF el guany obtingut en la transmissió d’habitatge habitual per reinversió en l’adquisició d’habitatge, no és necessari adquirir-lo jurídicament, en el sentit de la teoria del títol i la manera, sinó que n’hi ha prou amb reinvertir l’import obtingut en la venda en –per exemple com en el cas examinat– el pagament d’un habitatge que es troba en construcció.

L’informem que s’ha publicat una sentència del Tribunal Suprem del 17 de febrer de 2021 en la qual s’estableix el criteri que, per deixar exempt el guany obtingut en la transmissió d’habitatge habitual per reinversió en l’adquisició d’habitatge, no és necessari adquirir-lo jurídicament, en el sentit de la teoria del títol i la manera, sinó que n’hi ha prou amb reinvertir l’import obtingut en la venda en -per exemple com en el cas examinat- el pagament d’un habitatge que es troba en construcció.

El Suprem desestima un recurs de cassació de l’advocat de l’Estat, que considerava que s’havia de condicionar el compliment del termini de dos anys al lliurament material de l’habitatge construït, “exigència que ni es troba en la llei ni cal deduir-la del seu tenor, ja que parla de reinversió exclusivament”.

La sentència confirma la dictada amb data 21 de maig de 2019 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va estimar el recurs d’una contribuent contra la negativa d’Hisenda a acceptar que reunia el requisit del termini de reinversió per aconseguir l’exempció. La dona va alienar el seu habitatge habitual el 8 de febrer de 2007, en va comprar un de nou en construcció el 14 de febrer de 2007, i li va ser lliurat mitjançant escriptura notarial de 9 d’abril de 2010.

La resolució recull que l’obligada tributària va reinvertir l’import obtingut en la compra d’un habitatge habitual en menys de dos anys des de l’alienació de l’anterior, però que el nou habitatge -que estava en construcció quan és adquirit- no li va ser lliurat fins una mica més de tres anys després des d’aquella transmissió.

El Suprem explica, d’acord amb la interpretació que realitza de la Llei i el Reglament de l’IRPF, que era procedent l’exempció en haver-se realitzat la reinversió en el termini de 2 anys, encara que la construcció no estigués conclosa. L’exempció per reinversió en l’adquisició d’habitatge habitual, en el cas concret, va anar per la suma de 86.066,92 euros, aplicada per la contribuent en l’autoliquidació de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent a l’exercici 2007 i que havia estat negada per l’Administració Tributària.

Textualment, el criteri que fixa el Suprem en aquesta matèria és el següent: “La interpretació dels articles 38.1 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels imposts sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, i 41 del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març, quan la reinversió es materialitza en un habitatge que es troba en fase de construcció, és la que el termini de dos anys establert reglamentàriament per reinvertir és aquell del qual disposa el contribuent, i s’ha de comptar des de la transmissió del seu habitatge, i a aquest efecte n’hi ha prou -per donar complert el requisit- que en aquest termini reinverteixi l’import corresponent, sense necessitat que adquireixi el domini del nou habitatge, mitjançant el seu lliurament material, o que la seva construcció hagi conclòs”.